Fons comercial o d'empresa 601 - Altos Hornos de Cataluña S.A (La Farga)

Des de que l’any 1900 es va instal·lar una petita foneria a l’indret on avui encara s’aixeca La Farga, aquell espai ha viscut diverses transformacions fins a esdevenir un espai públic firal, comercial i de serveis. Entre mig, L’Hospitalet va tenir una de les millors foneries d’Espanya.

L’origen de la Farga és una modesta fàbrica de fondre ferro inaugurada l’any 1900. El propietari d’aquella ferreria era Francesc Bori, un industrial ben situat i també conegut perquè es va construir la torre de Can Bori. La foneria i altres negocis del senyor Bori, però, van fer fallida. La foneria la va vendre el 1907 i anys més tard també va haver de vendre la seva torre, que passà a ser escola pública i pista de bàsquet.

No seria fins al 1916 quan aquella petita ferreria es transformaria en una societat anònima de capital belga amb el nom de Altos Hornos de Cataluña S.A. En aquests anys vint i trenta del segle passat, la Farga tindrà la tecnologia capdavantera d’aquest sector a Europa. No és estrany, doncs, que durant la Guerra Civil la fàbrica fos considerada ‘indústria de guerra’ i s’aprofités d’aquesta tecnologia en la seva capacitat productiva. Durant els anys de la guerra (1936-1939), fins i tot tenia una moneda pròpia d’ús intern.

L’any 1942 es produeix un nou canvi en la propietat, passant ara la instal·lació a mans del grup industrial Rivière, un gran grup d’origen familiar que tenia empreses a l’Aragó, Madrid, Catalunya, País Basc, Andalusia i Castella. La Farga passava a ser una societat de capital espanyol, desplaçant així els anteriors propietaris belgues. Però en aquests anys, l’escassetat de recursos de l’economia de postguerra alenteix l’activitat productiva.

A partir del 1952 la foneria viu un període d’expansió i modernització que augmentarà la producció de les 4.000 fins a les 150.000 tones. La fàbrica d’Hospitalet arribarà a ser una de les millors foneries d’Espanya. Es va distingir en la fabricació d’acers especials.

Però aquest desenvolupament va anar en paral·lel al creixement urbanístic del barri. La foneria va acabar envoltada de blocs de pisos i la seva activitat industrial, contaminant i poc saludable, va acabar sent incompatible amb la ciutat. En plena crisi econòmica de la dècada de 1970, els veïns mostren el seu rebuig a un negoci que genera molta feina a la ciutat, però que encara genera més molèsties.

La vigilància municipal de les emissions no aconseguirà temperar els ànims ja que no era qüestió només de contaminació, també hi van haver molts problemes de sorolls, fums i brutícia. El juliol de 1980, tots aquests problemes provocaren una reacció unànime de la ciutadania i de les forces polítiques que cristal·litzà en una manifestació unitària. L’acte va acabar en una càrrega policial que molts encara recorden perquè va suposar que les forces policials s’enfrontaven a càrrecs electes de l’Ajuntament, gent que pocs anys abans, durant el franquisme, havia hagut de fugir d’aquestes mateixes càrregues i ja en democràcia ho havien de fer de nou…

La lluita es va radicalitzar fins al punt que l’empresa va decidir buscar nous terrenys per al seu negoci i va aturar la producció a L’Hospitalet el 1982. Quatre anys més tard, l’Ajuntament compraria l’antiga fàbrica per uns 550 milions de pessetes.

El seu destí ja el coneixem, d’una banda recinte firal i de serveis, i per un altra banda, centre comercial en règim de concessió d’ús privat durant 75 anys. La nova Farga naixia amb vocació de ser un centre polivalent de titularitat pública que vertebrés el centre de la ciutat, sobre tot en el seu aspecte més comercial. Èxits com el saló del Manga van avalar aquesta aposta al menys fins al tombant del segle, però l’aparició d’altres potents eixos comercials i firals al voltant de la Granvia i la pròpia crisi econòmica que patim actualment han posat en els darrers anys una ombra de dubte al voltant de l’històric espai.

Inclou el fons 8 fulls en esborrany amb la història de l'empresa i anotacions de la seva maquinària:

1925 Instal·lació de forn elèctric de procedència francesa, això va permetre iniciar la fabricació d’acers per laminació, forja, modelats i acers especials.

1935 AHC comptava amb dos forns elèctrics de cinc i set tones amb una capacitat de producció de 25 ton/dia. Un tren de 500 m, de diàmetre, de tres casetes a trio. Un tren de desbat de dues casetes a trio. Un tren de set casetes 5 a trio i 2 a duo. Un tren 400 de dos casetes a duo.

El servei de trens disposava d’un forn de reescalfar Siemens de 6 portes.

En la secció de forja hi ha dos martell pilons de 1200kg. Més un compressor per l’alimentació dels martells.

Hi havia un taller de reparacions amb una sèrie d’eines: 7 torns mecanitzats, 2 màquines, de planejar, 1 raspalladora, 2 portamoles, 2 moles d’aigua, 2 màquines de foradar 1 serra de cort en fred, 1 torn de cilindres T.500 de 4,2,t, 1 torn de cilindres del T.240-400 de 3,7,mt..

Laboratori; a més d’elements per determinar el carbono i altres anàlisis, disposava de màquina d’assajos de tracció, flexió i comprensió de 15 tones de força.

A l’any 1942 la compra la Societat Empresa Riviere. En aquests moments comencen una sèrie de millores:

Any 1946 es compren dos màquines de Duren Rochwell i Brinell.

Any 1951 Creació de l’Escola d’Aprenents.

Any 1953 es compra un aparell Strolhein de C y S combinat pel laboratori.

Any 1954 Adquisició d’una lupa binocular fins a 140 augments. Construcció d’una magatzem refractari.

Any 1955 Construcció d’un edifici de porteria i farmaciola.

Any 1956: adquisició d’un pèndul per assaigs de resiliència fins a 30 kg/m marca Nestor.

Any 1957 Grup de tren 240-400

Any 1958 S’organitza una brigada en laminació amb caràcter permanent. El mes de febrer es compra una capsa vertical Finazzi per laminació.

Any 1960 Comença la 2ª fase del pla Industrial amb noves inversions. Es compra el microscopi Zeiss fins a 2.000 augments.

Any 1962 Adquisició de la màquina marca Testa.

Any 1963 Construcció del nou forn OFU de 12,5 ton/hores. En setembre lingot de 300 Kg. Desballestament de les antigues naus de laminació.

Any 1964 Construcció de la placa del T 240. Desballestament del H.E nº 1 (any 1925). Instal·lació i posada en marxa del forn elèctric. Construcció de la placa del tren. Finalització de la 2ª fase del Pla Industrial

Any 1965 Es signa l’Acta Concertada pel Sector Sidero - metalùrgic. Finalitza la construcció de les naus de laminació i es munten les tres noves grues. Muntatge de dos grues de 10 ton en la nau d’expedicions.

Any 1966 Acabament de la nau del forn OFU i instal·lació d’una grua de 10 ton, Desballestament del forn OFU de 5 ton aturat des de 1965.

Any 1968; Instal·lació del tren continu. Posada en marxa del Tren 280 amb cilindres de rodaments i placa d’ovals T280. Inici i utilització del lingot de 400 kg.

Any 1969 Adquisició de màquines de doblar i cisalla per el REA. Compra balançes Sartorius. Construcció de la nova nau de ferralla i instal·lació de 2 grues de 10 ton. Inici de la construcció de la 1ª fase de nau del taller d’acers i adquisició d’una gua de 10 ton. Adquisició d’una balança Sartorius pel laboratori.

Any 1970 Desballestament del forn elèctric OPT instal·lat a l’any 1960. Posada en marxa del forn elèctric de 50 ton, i de la grua de 100 ton. Instal·lació del forn de reescalfament lingots OFU-THERMO de 25 ton/hora. Instal·lació de dos cisalles volants Pomini en el tren 280.

Any 1971 Inici de la laminació de lingots de 500 Kg unitat. Instal·lació del dipòsit d’oxigen líquid per l’acereria. Instal·lació d’extensió de depuradora de fums. Es munten dos minicartelles per la càrrega de lingots en forn OFU i estenalles per sis lingots.

Any 1972 Compra i instal·lació de la màquina per assaigs de tracció i fatiga de 100 Tones marca WM. Adquisició d’un torn de cilindres (copiador REA). Construcció de la placa de refredament del T.565-II