Mostrando 57 resultados

El document en pergamí, amb data de 6 d'octubre de 1587 ens parla de:

Pere Guasch, notari públic de Vilafranca del Penedès per autoritat reial i de l'ardiaca del Penedès, dona fe que Jaume Lluís, burgès del dit lloc, reconeix rebre de Joan del Xam, prevere beneficiat en l'església parroquial de Santa Maria, tres lliures de moneda barcelonesa de tern en concepte de la lluïció d'un cens de mitja quartera d'ordi que el dit del Xam pagava anualment per la festa de sant Pere Feliu per una peça de terra que tenia al lloc dit la Rasa de la Pelegrina.

Joan Amat, corredor d'animals de Barcelona, ven a Francesc Uguelet, corredor d'orella de Barcelona, una peça de terra erma d'aproximadament un jornal, que té en el territori de Vilafranca, al lloc dit la Sembra Morta, pel preu de trenta lliures barceloneses. Joan Amat té aquesta peça de terra pel priorat de Sant Sebastià dels Gorgs, annexat per autoritat apostòlica al monestir de Santa Maria de Montserrat, a cens de sis sous de moneda barcelonesa anual, que es paguen per la festa de sant Miquel de setembre. A continuació Joan Amat reconeix rebre aquesta quantitat de la següent manera: vint-i-cinc al comptat i 5 dipositades a la taula de canvi de Jaume Bru i Francesc [...] de la ciutat de Barcelona.

Es tracta d’un testament realitzat en pergamí i en català, amb data de 2 de juliol de 1621, i realitzat en Barcelona.

El documents s’inicia amb una notificació: En nom de Déu.

La intitulació és la part del document on s'identifica l’atorgant: es tracta de Jerònima Fàbregues, viuda relicta de Guillem Onofré Fàbregues, difunt, i ciutadà honrat de Barcelona. A més ens diu de qui es filla: de Miquel Joan Amat escrivà de manament i de Caterina Amat Sumàrraga. A més corrobora que es troba en plenes facultats “ Sana per Gracia de nostre senyor Déu de cor i de pensa”.

Part dispositiva

En la part dispositiva primer de tot, trobem el nomenament dels seus marmessors, en el cas de Jerònima, son cinc, un prevere de Santa Maria del Mar, un cavaller, el seu gendre Joan Agustí Guinovart, dos fills seus ,Joan Onofré i Jacint, i la seva filla Marianna.

Lo primer de tot que fa Jerònima, es que totes les seves deutes siguin saldades.

Ens diu on vol ser enterrada: en lo vas de los Fàbregues en el monestir de Santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors, en la capella de la nativitat, on està lo vas dels Fàbregues i on està enterrat el seu marit, Francesc Fàbregues. A més encarrega als seus marmessors la seva decoració.

Per remei i sufragi de la seva ànima encarrega les misses i trentenaris en diverses esglésies: 500 misses, de les quals 100 misses es realitzaran en l’altar de les ànimes en la parròquia de Santa Maria del Mar. La resta de misses ho decideixen els seus marmessors. En el monestir de Santa Caterina en la capella on està el vas de la seva família, un trentenari dit de Sant Vicenç Ferrer, que són 48 misses. Es pagarà la quantitat acostumada.

Fa diverses donacions a entitats de la ciutat: hospital general, als òrfenes, a l’Hospital de la Mare de Déu, i als pobres presos de la presó, a cadascú deu sous.

També ordenen pagar els llegats fets a la confraria del Santíssim Sagrament, de la qual és confraressa.

A continuació fa les diverses donacions monetàries als seus fills en comú amb Guillem Onofré, deixant estipulades la forma de utilització.

A Jacint li deixa 500 lliures, en cas de morir sense descendència 250 tornaran a l’hereu universal i ell només podrà testar 250 lliures.

Tots els bens mobles i immobles seus, i els bens donats a ella per la seva cunyada Maria Anna Bonastra, per al seu hereu universal Joan Onofré Fàbregues.

En cas de morir els dos sense descendència els bens passaran a altre fill, Jacint Fàbregues. Si aquest mort sense descendència a la seva filla Marianna Guinovart.

Es recorda que és l’encarregada de la celebració de misses per l’ànima de Càndia Mirona, i deixa catorze lliures per la celebració de misses, les quals tindran que fer-les els seus hereus.

Per últim es diu que aquesta es la seva última voluntat, i qualsevol altre document no té valor. Estipula que quan mori es facin totes les còpies necessàries.

Signa el document la testadora: Jerònima Fàbregues.

Signen els testimonis cridats.

Signa el notari, Joan Soler Ferran

Es tracta d’un edicte donat per Francesc Sayol i de Quarteroni, Batlle, procurador, lloctinent , i governador del Principat.

Inclou Caplletra inicial.

Desprès de les notícies donades per Don Ignasi de Sans i de Miquel, jutge de dita vila, després de fer constar que el 28 d’abril certes persones per pertorbar la tranquil·litat de la ciutat, van decidir anar per les cases dels barris de Sant Pere i de la Ribera, perquè sortissin de les cases per perill de bombardeig per les tropes franceses. Això va provocar la fugida a esglésies i altres llocs.

Intentant esbrinar quines persones van provocar aquests aldarulls, es publica una crida, perquè qui descobreix quins son, els pagaren vint i cinc doblers. El dobler és una moneda catalana que equival a dos diners.

Això es publicarà pels llocs acostumats a la ciutat de Barcelona i va ser fet per Jaume Galceran, corredor i Trompeta Reial.

Signa l’edicte Francesc de Sayol i de Quarteroni.

Es tracta d'un edicte donat pel Capità General de Catalunya, Don Pío de Saboya, amb data de 26 de novembre de 1715 pel qual dona indult a totes les persones, com a tots els que han passat armes a França, perquè entreguin en el termini de vuit dies, des de la publicació de l’Edicte, totes les armes en el seu poder en qualsevol ciutat, partit o vegueria.

Qualsevol persona, poble vila, una vegada passat el termini de vuit dies, no las hagi entregat, es confiscaran els seus bens, i si es tracta de tot un poble es matarà a tots els posseïdors d’armes de foc, de punta o de cort i es cremarà tot.

Qualsevol persona que conegui la tinència d’armes d’un veí pot dir-ho a les autoritats i després de comprovar les autoritats la seva veracitat, cobrarà amb el màxim secret una indemnització.