Mostrar 9 resultados

El fons ens mostra a Maria Pau Trayner com una dona religiosa involucrada en els problemes de Nicaragua i en la seva participació en les comunitats eclesials de Base de Nicaragua.

Les dates extremes d’aquest fons van des de 1981-2000, encara que predominen des de 1986-1993.

Any-1986 amb companyia de Rosa Mª Solé van anar a Nicaragua com a cooperants en la campanya d’alfabetització. Va estar a Matagalpa i van entrar en contacte amb les mares de fills mort per la revolució. Això els va portar a la realització d’un treball de camp per mitjà d’entrevistes a aquestes mares, per veure com van acceptar la mort dels seu fills. i a partir d’aquesta mort com s’involucren elles amb en Front Sandinista d’alliberament Nacional (FSLN).

Any-1986: Maria Pau com religiosa forma part de les Comunitats Eclesials de Bases CEBs. la Trobem com cooperant i coordinadora de diversos actes: es pot veure en fullets, organització d’actes i reunions amb les diverses comunitats.

Va escriure un llibre molt important d’aquestes comunitats, mostrant la funció de doctrina, el sentit religiós i cristià, l’ajuda social entre cada comunitat als seus membres per mitjà de l’Olla comú per alimentar nens desnodrits i dones lactants), la promoció de la medecina natural per aquestes comunitats. El material aportat és: fullets, escrits, correspondència amb el padre Arnaldo Zenteno SJ. Material de cintes d’àudio de la celebració de misses, cançons, i en paper cançoner de les cançons de missa.

L’acció solidària també arriba per mitjà de la Casa de América, amb seu a l’Hospitalet i la presència de projectes presentats a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per aportar capital per cada projecte.

Ens mostra també l’acció solidària en material de cintes de vídeo del Bufet de Masaya.

Any-1989 data important perquè es commemora els X anys de la Campanya d’Alfabetització per tot el país.

Any-1990 es promou una nova campanya d’alfabetització, aquesta serà a la ciutat de Managua. Hem de tenir en compte que el FSLN ha caigut i es troba el govern de Violeta Chamorro.

Tots els canvis projectats pel FSNL els canalitzarà L’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA): es tracta d'una organització sense ànim de lucre nascuda el 26 de febrer de 1990. Aquesta organització reagrupa part de l’equip tècnic que havia treballat en el Ministeri d’Educació Sandinista en la dècada dels anys 1980. Es conserva el projecte presentat, la realització del taller per preparar aquesta campanya. Es interessant veure que Maria Pau Trayner actuarà com coordinadora tècnica d’aquest projecte des de Barcelona. Però tenim documentació que constata que va estar en la inauguració amb Jaume Botey i Roser Sala. Així mateix hi ha material fotogràfic d’aquesta trobada.

Maria Pau Trayner en el seu fons personal ens aporta material de revistes i publicacions relacionades amb el moment. Predominen la revista Barricada Internacional editada per la Casa de América en Barcelona. Revistes de la Casa de la AMNLAE- Rivas. editades per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Any 1990 entre d'altres.

En relació als de retalls de premsa: tenim els dos moments principals d’aquest fons: 1986 Maria Pau com a cooperant a Nicaragua. Any 1990 diversos diaris relacionats amb campanya d’alfabetització i temes de l’església.

El material d’emmagatzematge magnètic, fotografies, cintes d’àudio i vídeo complementan tot el fons .

Inclou material en suport magnètic aplegat Mª Pau Trayner en el seus viatge a Nicaragua com voluntària amb el SETEM i les comunitats eclesiàstiques de Base CEB.

Les dates són; 1986, 1990, 1991, 1992, 1993.

Inclou 12 cintes d’audio: ens mostren gravacions relacionades amb les comunitats eclesiàstiques de base CEBs: el material recopilat és: cançons de missa, entrevistes, títols com” Madres en tiempos subversivos”, “19 de julio 1986”, “Gaspar Leon” “Rene Nuñez”, “Cuñas i microprogrames Saludo al 7 Aniv. Cristiano”, presentació del llibre de Girardi.

En relació al material fotogràfic: Inclou 31 fotografies en color i blanc i negre: Les dates són des de 1986, 1990, 1991, 1992, 1993.

Any 1986: 17 fotografies (16 en color, 1 B/N) de “Madres hèroes y Mártires”. També hi ha negatius(19 negatius).

Any 1986 2 fotografies color i 2 diapositives de les mateixes imatges de “Trinidad Chavite Blanco”

Any 1986 Inclou 1 fotografia en color gran format (30X40) de Matagalpa

Any 1990 5 fotografies en color ( 4 cooperants catalans, a l’acte d’inauguració del taller regional "para la erradicació del analfabetisme a Managua". Maria Pau va estar present en la presentació en qualitat de coordinadora d’aquest projecte, amb Jaume Botey i Rosa Solé.

Any 1990 Inclou 38 negatius color, amb títol San Jorge.

Agost-1991 Inclou 13 negatius color de Mare Orlan. CEBS camp de treball

Any 1992 Inclou 10 negatius color Nicaragua 1992 (Dalila (1)

Any 1993 Inclou 2 fotografies color de les CEBs pastoral Managua

Any 1993 Inclou 33 negatius color estiu

S/D Inclou fotografia carnet de Maria Pau Trayner.

S/D Inclou 3 disquette, 1 cinta d’audio de “Salut i Génere 2” entrevista a Esperancita de la casa de la Mujer Rivas, Nicaragua

Mª Pau Trayner amb Roser Solà van arribar a Nicaragua com a cooperants a l’any 1986.

Mª Pau va treballar en el procés de Matagalpa. Des de el primer moment va veure la possibilitat d’ajudar a les mares de herois màrtirs a organitzar-se millor.

La història d’aquestes mares comença a partir de 1977, l’FSLN va intentar crear una associació de dones. En aquests moment hi ha un enduriment i pressió a tots els nivells i es crea una Assemblea Pública per denunciar la falta de drets humans. L’FSLNL volia involucrar a la dona en els problemes dels país. Així va néixer AMPRONAC: associació de dones davant la problemàtica nacional.

L’any 1979 guanya el poder l’FSLN i s’intenta donar més pés al treball de la dona. Donant a la dona un treball integral per la reconstrucció i el canvi. Així va començar l AMNLAE “Associació de dones nicaragüenques (Luisa Amanda Espinosa) primera dona caiguda en combat a l’any 1970.

Aquestes dones més tard van crear el “Comité de Madres de Heroes y Mártires “ El treball fonamental d’aquestes dones es canalitzar el potencial matern en defensa de la revolució. S’intenta donar a la mort del fill caigut en el veritable context revolucionari, d’aquesta manera la mare s’involucrarà en les tasques revolucionàries.

Aquestes dones del comitè s’encarregaven de canalitzar les ajudes econòmiques i socials, préstecs, construcció i gestió de vivendes, atenció mèdica menjadors populars etc.

La forma de realitzar l’estudi va ser fitxes a ma i després passades a ordinador de cada mare entrevistada amb les dades principals de la mare.

Tenim les fitxes amb les dades personals de la mare, barri on viu, adreça, telèfons, lloc on treballa , si té targeta d’abastiment, nº de fills, edats, si viu sola o amb el seu company i si rep alguna ajuda, Dades del fill o parella mort .

Inclou l’esborrany de les fitxes a mà.

Inclou les fitxes de cada mare passades a l’ordinador.

Inclou l’esborrany del llibre, amb la introducció de la Comandant de la Revolució Doris Tejerino.

Aquestes entrevistes foren gravades de forma individual entre els mesos de setembre a desembre de l’any 1986

El llibre inclou 42 entrevistes. Es diferència entre les mares de fills caiguts en la clandestinitat en el període de la subversió (17 casos), també entrevista a mares amb fills caiguts a la guerra oberta (1978-1979) (7 casos), també de l’època actual d’agressió (18 casos).

Amb motiu de l’any internacional de l’Alfabetització convocat a nivell mundial per la Unesco i amb el X aniversari de la primera campanya d’alfabetització de Nicaragua, el MED d’aquest país es planteja el rellançament d’una segona campanya d’alfabetització. Aquesta campanya serà des de 1990-1995, bàsicament es centra en la alfabetització de la capital Managua.

L’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) és una organització sense ànim de lucre nascuda el 26 de febrer de 1990.

Aquesta organització reagrupa part de l’equip tècnic que havia treballat en el Ministeri d’Educació Sandinista en la dècada dels anys 1980.

La seva missió es difondre el treball d’educació popular i el model pedagògic de l’AEPCFA, perquè serveixi de model transformador no només a Nicaragua i Llatinoamèrica sinó a tot el mon.

Realitzar intercanvis periòdics entre persones, des de qualsevol lloc, que s’interessin o treballin per l’educació popular.

Desenvolupar projectes en àmbits d’alfabetització i post-alfabetització, capacitació tècnic-productiva, la producció, la salut, millora del medi ambient i desenvolupament comunitari. Aquestes tasques es realitzen en diferents municipis.

Organitzar y coordinar el treball i acollir a les brigades solidàries per col·laborar en els projectes creats.

Inclou projecte presentat pel Ministeri d’Eduacació anomenat “Proyecto de Erradicación del Analfabetismo a Managua” Any 1989.

Inclou memòria “Taller regional amb el lema “VENCEREMOS” . Setembre -1989

Inclou projecte del “Taller matriz de l’operació amb el lema de “VENCEREMOS” para erradicar l’analfabetisme. El Ministre d’Educació a la inauguració dona les gràcies a Jaume Botey rector de la Universitat de Barcelona a Rosa Mº Prat i Mª Pau Trayner com membre de l’équip tècnic que sistematitzarà la operació “VENCEREMOS”, sota el coordinador William Aleman Rodriguez

Inclou projecte de l’Associació Carlos Fonseca Amador per la realització d’aquest projecte. Hi ha correspondència amb ICE (Instituts de les Ciències de l’Educació) i l’associació AEFCFA: els demanen els seguiments i assessorament tècnic de tot el procés, així com l’elaboració de diferents documents i material.

Inclou material educatiu per portar a terme l'alfabetització:

Inclou publicacions de PAEBANIC (Programa de Alfabetización y Educación Básica de Adultos de Nicaragua), aprovat a la VI Cumbre Iberoamericana de caps d’estats i de govern i que consta amb l’assistència tècnica i financera del govern d’Espanya de docents amb experiència en educació d’adults, els quals considerant els elements necessaris per permetre la aplicació de la metodologia activa a la participació. Té un objectiu general desenvolupar una acció intensa d’alfabetització i educació bàsica d’adults, per contribuir a la reducció de l’índex d’analfabetisme, i així propiciar la incorporació dels joves adults al procés de desenvolupament productiu o social del país. Consta de 13 publicacions i 4 guies metodològiques per facilitar l’alfabetització.

Inclou 4 publicacions de “Cartilla de Alfabetización para Mujeres” realitzada per la Casa de la mujer Sonia Bello AMNLAE- Rivas. editades per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Any 1990

Inclou 3 quaderns d’educació editats per MED (Ministeri d’Educació) Any 1981

Inclou 2 “ Cartillas de Alfabetización de Managua” Any 1992 preparats per l’Asociación Popular Carlos Fonseca Amador”.

Inclou quadern de cartes , posesies i cancions popular editat per AEPCFA. Any 1990

Inclou Quadern de “Vamos a conocer nuestros derechos” Any 1992

Inclou publicacions i revistes aplegades per M ª Pau Trayner per ser del seu interés.

La Chachalata Any 1983

Aleman BIJEEN Any 1986

Butlletí de la casa de Nicaragua Any 1987, 1989

Intermon Any 1989

Solidaridad Any 1989

ALAI Any 1990

Boletin Informativo de la Asociación de educació Popular “ Carlos Fonseca Amador” Any 1990

Pensamiento propio Any 1990

Boletín Apuntalando Any 1990

El Correu de la Unesco Any 1990

Hoy La verdad sin compromisos S/D

Barricada Internacional 10 publicaciones Any 1990-1991

La Boletina Any 1992

Barricada Internacional 15 publicaciones Any 1992-1993

Barricada Internacional 10 publicacions Any 1994

Barricada Internacional 9 publicacions Any 1995

Barricada Internacional 10 publicacions Any 1996

Barricada Internacional 9 publicacions Any 1997

Barricada Internacional 9 publicacions Anys 1998-2000

Inclou retatlls de premsa aplegats per Mª Pau Trayner.

Les dates escollides per la recopilació van ser l'any 1986: any que Mª Pau va formar parte de la Campanaya d'Alfabetització. El tema predominant de les notícies és la relació Esglèsia i Estat.

La segunda carpeta conté retalls de diari de la revista Barricada Any 1990. Any important perqué hi a un nou govern amb Violeta Chamorro.

Mª Pau Trayner en 1986, amb la Revolució Sandinista, va col·laborar amb les Comunitats Eclesials Base (CEBs) de Nicaragua. Sempre ha treballat amb grups de dones.

De l’any 1986 al 2016 va participar en escoles d’alfabetització a Nicaragua i altres països d’Amèrica llatina.

La documentació aplegada per Mª Pau Trayner ens mostra tots els camps en que es va moure en acció solidària a Nicaragua. :

Inclou documentació relacionada amb les comunitats eclesiàstiques de base CEBs 1986-1996

Segons un butlletí de la documentació aplegada ens diu les seves funcions: són un signe de vitalitat de l’església, és instrument de formació i evangelització, un punt de partida per una nova societat. Son comunitats petites, organitzades en la fe i la vida, evangelitzats i evangelitzadors, vivint les alegries i tristor del poble. Es tracta de comunitats eclesials, participen d’una sola fe i un sol baptisme que compartim amb l’església catòlica i que volem viure amb l’esperit de les comunitats primitives i en la construcció del regne de Deu.

Som Base perquè som gent del poble empobrit, els quals amb la nostra fe lluitem per una societat més justa i fraternal.

Els seus orígens els trobem a Latino Amèrica amb el Concili Vaticà II.

Va tenir diverses etapes:

La primera etapa dels CEBs fou de conversió personal i familiar, i descobriment de la Biblia.

La segona etapa donar-se compte de la realitat del país (eren temps de la dictadura Somocista) il·luminat i motivat per llibre de l’Exode.

La tercera etapa compromís des de la fe: denunciant les injustícies i proclamant l’alliberament dels fills de Deu.

La quarta etapa per amor participem en les diferents insurreccions del poble de Nicaragua fins a donar la vida per ella.

La quinta etapa : la Nicaragua revolucionària, encarnant la nostra fe en la construcció i difícil situació i dolor del nostre poble per la Guerra.

L’objectiu general és l’evangelització integral: comunicar amb obres i paraules la bona nova del regne de Deu en la vida personal, familiar, de barri i social.

Objectius particulars:
1- Continuar organitzant en la Coordinadora CEBs.
2- Capacitar animadors per la CEBs i les seves activitats.
3- Realitzar pastoral missionera, especialment en joves, nens i nenes en risc.
4- Impulsar les obres de promoció social: olles comuns, medicina natural per ajudar a la població.
5- Impulsar la catequesis de nens i pastoral juvenil.

Inclou dos carpetes relacionades amb CEBs. Es Tracta de fullets amb finalitat pastoral, informes i escrits de com es troba el país. Les dates de la documentació són des de 1986-1996.

Maria Pau Trayner va anar a Nicaragua com voluntària amb el SETEM: es tracta d’ una organització no governamental de solidaritat internacional, independent i participativa. Juntament amb organitzacions del Sud, sensibilitzem la nostra societat sobre les desigualtats Nord-Sud i promovem transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just i solidari.

Maria Pau ens mostra amb la documentació aplegada diversos projectes promoguts:

Asociación Carlos Fonseca Amador: “ Plan de trabajo para una brigada en San Marino” (Costa Atlàntica Sur) Any 1992

Inclou retalls de premsa del projecte Mary Barreda. Any 1992

Inclou Projecte “Fondo Rotativo CEB San Judas “ Mujeres con problemas socio-económicos”
.
Inclou escrit del pare Arnaldo Zenteno SJ de la solidaritat del poble mexicà davant la pobreça del País en Managua. Any 1992

Inclou diptic de “LAARCA” Liverpool Anti-Racist and Commu. Any 1991.
.
Inclou en esborrany “Libro de la Brigada “Benicio Herrera Jerez” Any 1986 es tracta de qüestionaris autobiogràfics d’educadors en Rio San Juan. La dinàmica per la realització del llibre és: dades bàsiques: nom, càrrec quants anys porta a la zona, d’on ve i quin nivell acadèmic te.10 preguntes relacionades amb els seus estudis, que sent com educador, quin paper juga en la revolució com generador d’homes nous.

Inclou també aquest llibre 8 poemes promogut per la Brigada Berthol Brecht. Moviment solidar alemany amb Nicaragua i Rio de San Juan. Any 1985. Berthol Breck poeta i escriptor sempre va lluitar contra el feixisme i l’imperialisme, lluitava per la humanitat i un mon millor.

Inclou documentació relacionada amb la casa de Nicaragua amb seu a l’Hospitalet de Llobregat. La seva presidenta Carolina Aguado cooperant en el treball de solidaritat amb Nicaragua va formalitzar la delegació de la Casa de Nicaragua a l'Hospitalet de Llobregat per tal de tenir presència al Consell de Cooperació i Solidaritat. Es tracta de l’òrgan mixt entre ajuntaments i associacions que gestionaria les aportacions econòmiques per aquest tipus de projectes.

Inclou la documentació presentada l’Ajuntament de l’Hospitalet de diferents projectes per portar a terme a Nicaragua i demanen subvenció. Anys 1996,1998.

Inclou 8 carpetes relacionades amb temes sobre Nicaragua; es tracta de retalls de premsa , escrits, apunts de futurs cursos, i esborranys de treballs. Any 1984-1996

Inclou llibre escrit per ella “ Una Esperanza para la Iglesia” Comunidades Eclesiales de Base de Nicaragua” ANY 2000. Es tracta d’un llibre molt be documentat de les comunitats eclesials de base de Nicaragua.

Inclou 4 fullets d’ALANDAR es tracta d’un diari mensuals ,qui parla amb sentit de l’humor de tot el que viu, sofre i gosa amb l’la societat en les seves comunitats i en l’esglèsia la gent del poble.

Inclou fulls de l’obra de J B METZ relacionat amb l’obediència.

Inclou 2 publicacions de la Fundació Augusto C. Sandino (FACS): Any 1989

Inclou 1 publicació de la Revista revolución y Desarrollo Any 1990

Inclou 1 publicació de “Puntos de Encuentro Any 1992

Inclou 5 fullets de temes a tractar en els CEBs: sobre el baptisme, confirmació, teologia dels sacraments

Inclou cantoral de cancions de les CEBs

Inclou fullet sobre la Jornada por una sexualidad libre de prejuicios Any 1992

Inclou del Colectivo de Mujeres de Matagalpa (Fundació Xoquiquetzal ) publicacions relacionades amb el sida, el sexe.

Inclou 1 fullet amb vinyetes i dibuixos explicant perquè és important formar part de les CEBs.

Inclou tota la correspondència aplegada per Mª Pau Trayner des de els anys 1985-1996.

Mº Pau Trayner va estar molt relacionada amb els cursos d’alfabetització i amb les dones Madres Mártires de Matagalpa. Ens mostra correspondència privada amb les dones i mostrant els seus problemes, alegries i penes.

Així mateix va estar molt present en les comunitats eclesiàstiques de base CEBs. Això li va portar a ajudar en els diversos projectes portats a terme per la comunitats com la Olla (fer dinars per nens desnotrits, mares lactants de la comunitat), ajuda per portat la medecina natural entre d'altres.
Inclou correspondència del Pare SJ Arnaldo Zenon explicant els problemes de la societat i cartes dirigides a les CBS.

Inclou correspondència particular i d’ajuda a molta gent de Nicaragua.

Inclou correspondència amb els seus superiors per demanar que la deixin tornar a Nicaragua

Inclou correspondència amb l’abat de Montserrat.

Es tracta de material aplegat per Maria Pau Trayner amb temes d’interés per ella: les dates són des de 1986, 1990, 1991, 1992.

N1 Estiu 1992: Mojarbas- San Marino Alfabetització

N2 1991 Nicaragua

N3 Peru Nens 10 anys Nicaragua

N4 Nicaragua 10 Aniversario Tomas Borge a las CTNOS

N5 Agost 1990 Bufet Popular Nicaragua Masaya

N6 Mares Matagalpa

N7 Estiu 1992 Nicaragua KUKARA-Hil

N8 Omar Cabezas La muntanya es algo mas que una inmensa estepa verde

N9 1986 Mº Pau Trayner amb temes descrits per ella 1/ Mi venganza personal, Kirk-Lahart, Luis E Mejia Godoy, El 19 de julio de 1979 se proclama el triunfo de la revolución. Luis Enrique regresa a Nicaragua y entra a formar parte del Ministerio de Cultura, en el Departament de Música,con Ernesto Cardenal como ministro. Imágenes varias de NIcaragua

N10 Contracorrientes Comité Madres y Heroes.