Showing 38 results

Archival description
España Muntadas
Print preview Hierarchy View:

15 results with digital objects Show results with digital objects

Pagament d'un cens de Joan del Xam a Jaume Lluis al lloc dit de la Rasa de la Pelegrina

El document en pergamí, amb data de 6 d'octubre de 1587 ens parla de:

Pere Guasch, notari públic de Vilafranca del Penedès per autoritat reial i de l'ardiaca del Penedès, dona fe que Jaume Lluís, burgès del dit lloc, reconeix rebre de Joan del Xam, prevere beneficiat en l'església parroquial de Santa Maria, tres lliures de moneda barcelonesa de tern en concepte de la lluïció d'un cens de mitja quartera d'ordi que el dit del Xam pagava anualment per la festa de sant Pere Feliu per una peça de terra que tenia al lloc dit la Rasa de la Pelegrina.

España Muntadas

Venda de Joan Amat d'un tros de terra a Francesc Uguelet al lloc dit de la sembra morta a la Pelegrina

Joan Amat, corredor d'animals de Barcelona, ven a Francesc Uguelet, corredor d'orella de Barcelona, una peça de terra erma d'aproximadament un jornal, que té en el territori de Vilafranca, al lloc dit la Sembra Morta, pel preu de trenta lliures barceloneses. Joan Amat té aquesta peça de terra pel priorat de Sant Sebastià dels Gorgs, annexat per autoritat apostòlica al monestir de Santa Maria de Montserrat, a cens de sis sous de moneda barcelonesa anual, que es paguen per la festa de sant Miquel de setembre. A continuació Joan Amat reconeix rebre aquesta quantitat de la següent manera: vint-i-cinc al comptat i 5 dipositades a la taula de canvi de Jaume Bru i Francesc [...] de la ciutat de Barcelona.

España Muntadas

Testament de Jerònima Fàbregues i Amat

Es tracta d’un testament realitzat en pergamí i en català, amb data de 2 de juliol de 1621, i realitzat en Barcelona.

El documents s’inicia amb una notificació: En nom de Déu.

La intitulació és la part del document on s'identifica l’atorgant: es tracta de Jerònima Fàbregues, viuda relicta de Guillem Onofré Fàbregues, difunt, i ciutadà honrat de Barcelona. A més ens diu de qui es filla: de Miquel Joan Amat escrivà de manament i de Caterina Amat Sumàrraga. A més corrobora que es troba en plenes facultats “ Sana per Gracia de nostre senyor Déu de cor i de pensa”.

Part dispositiva

En la part dispositiva primer de tot, trobem el nomenament dels seus marmessors, en el cas de Jerònima, son cinc, un prevere de Santa Maria del Mar, un cavaller, el seu gendre Joan Agustí Guinovart, dos fills seus ,Joan Onofré i Jacint, i la seva filla Marianna.

Lo primer de tot que fa Jerònima, es que totes les seves deutes siguin saldades.

Ens diu on vol ser enterrada: en lo vas de los Fàbregues en el monestir de Santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors, en la capella de la nativitat, on està lo vas dels Fàbregues i on està enterrat el seu marit, Francesc Fàbregues. A més encarrega als seus marmessors la seva decoració.

Per remei i sufragi de la seva ànima encarrega les misses i trentenaris en diverses esglésies: 500 misses, de les quals 100 misses es realitzaran en l’altar de les ànimes en la parròquia de Santa Maria del Mar. La resta de misses ho decideixen els seus marmessors. En el monestir de Santa Caterina en la capella on està el vas de la seva família, un trentenari dit de Sant Vicenç Ferrer, que són 48 misses. Es pagarà la quantitat acostumada.

Fa diverses donacions a entitats de la ciutat: hospital general, als òrfenes, a l’Hospital de la Mare de Déu, i als pobres presos de la presó, a cadascú deu sous.

També ordenen pagar els llegats fets a la confraria del Santíssim Sagrament, de la qual és confraressa.

A continuació fa les diverses donacions monetàries als seus fills en comú amb Guillem Onofré, deixant estipulades la forma de utilització.

A Jacint li deixa 500 lliures, en cas de morir sense descendència 250 tornaran a l’hereu universal i ell només podrà testar 250 lliures.

Tots els bens mobles i immobles seus, i els bens donats a ella per la seva cunyada Maria Anna Bonastra, per al seu hereu universal Joan Onofré Fàbregues.

En cas de morir els dos sense descendència els bens passaran a altre fill, Jacint Fàbregues. Si aquest mort sense descendència a la seva filla Marianna Guinovart.

Es recorda que és l’encarregada de la celebració de misses per l’ànima de Càndia Mirona, i deixa catorze lliures per la celebració de misses, les quals tindran que fer-les els seus hereus.

Per últim es diu que aquesta es la seva última voluntat, i qualsevol altre document no té valor. Estipula que quan mori es facin totes les còpies necessàries.

Signa el document la testadora: Jerònima Fàbregues.

Signen els testimonis cridats.

Signa el notari, Joan Soler Ferran

España Muntadas

Edicte sobre la prohibió d'armes donat pel Capità General Francesc Pío de Saboya

Es tracta d'un edicte donat pel Capità General de Catalunya, Don Pío de Saboya, amb data de 26 de novembre de 1715 pel qual dona indult a totes les persones, com a tots els que han passat armes a França, perquè entreguin en el termini de vuit dies, des de la publicació de l’Edicte, totes les armes en el seu poder en qualsevol ciutat, partit o vegueria.

Qualsevol persona, poble vila, una vegada passat el termini de vuit dies, no las hagi entregat, es confiscaran els seus bens, i si es tracta de tot un poble es matarà a tots els posseïdors d’armes de foc, de punta o de cort i es cremarà tot.

Qualsevol persona que conegui la tinència d’armes d’un veí pot dir-ho a les autoritats i després de comprovar les autoritats la seva veracitat, cobrarà amb el màxim secret una indemnització.

España Muntadas

Edicte donat per Francesc Caetano de Aragon sobre la tinença d'armes

Inclou escut al encapçalament i Caplletra inicial.

Edicte de Don Francisco Caetano de Aragon, Theniente General de los Exercitos de su Magestad, primer Theniente de sus Reales Guardias de Corps en la Compañía Italiana, y Comandante General en Interin del Exercito, y Principado de Cathaluña, davant la tinença d’armes i la presència de lladres i quadrilles armades, a pesar dels diferents edictes promulgat des de 1715 fins 1717, ordena i mana la persecució de tots aquells.

En cas de donar avís a les forces de l’estat de la presència de cap de quadrilla, es donarà recompensa, i si el denunciant és de la mateixa quadrilla, se li perdonarà totes les causes. En cas de no fer la denúncia, s’incorrerà en totes les penes citades en els diversos edictes anteriors.

España Muntadas

Edicte de Don Francisco Pío de Saboya per a certes persones per crim de Lesa Majestat

Inclou Caplletra inicial.

Don Francisco Pîo de Saboya i Moura Capità General de l’exercit, i Principat de Catalunya; notifica de part del procurador o agent fiscal de la sala Criminal de la Real Audiència: es va presentar davant el Rei un indult per totes les persones que en els aldarulls de l’any 1719, es van pasar a França, i van seguir a l’enemic de sa Magestat, van cometre crim de lesa Magestat.

En primer lloc l’anomenat Pere Joan Barcelò, alies, Carraicó, Carraiquell o Carraica. Amb la publicació de l’edicte tindran que comparèixer les persones citades a continuació en la Real Sala Criminal dintre dels deus dies següents a la publicació per donar raó de sa Magestat, perquè el procurador o agent fiscal sigui amb la causa, i poder donar la sentencia definitiva. En cas de no presentar-se o continuar amagats de la justícia es procedirà a la seva persecució i confiscació dels seus bens. Qualsevol persona que els amagui serà considerada enèmic i se’ls confiscarà els seus bens.

Els noms de les persones citades en el document son: Bartholome Masferrer de Cerdaña. tambien dicho el Maestro de Bellvey, Raymundo Guardiola de Valls, Ioseph Piñol, dicho el Pupillo de Vilaseca, Iuan Iuanich, alias Passasserras, y también dicho Panchera|de Collbatò, Jayme Gallifa del Bruch, también Queralt, también dicho el Gravat, vezino de Arbucias y también su primo hermano de Riells, Isidro Gallis|de Arbucias también dicho Pinta de Torelló, también dicho Cama de Boya de Moscarolas, Ioseph Vidal, dicho el Ayguader de Solsona, Andres Girals|de la Fatarella, Antonio Salvador, dicho el Gandesa, Andres Alarcon y Ioseph Sabater de Ascon, Iayme Iordan, dicho el Tortolet, el Estudiante de Benifallet, también Cambrils, Ioseph Franquet, dicho Gaspar también Badia de San Feliu de Boxalleu, Pedro i, Iuan Olujà, hermanos del Mas Romaguera, del termino de las Ordes, Jayme Farres de Vilardida, Rafael Piñes de Alió. Iuan Boffi, Rafael Sauri, Francisco Priu, aliasel Tito Priu, Ioseph Darder, y Pablo Dardet hermanos, y Baldirio Baró de San Boy, Ioseph Farrès, alias el Theniente de Viladecans, Isidro Vigo de Vilanova, Iuan Morera de Sitges, Gabriel Guivernau, dicho el Drago de Vilarodona, Iuan Barcelo de Barcelona, Pablo Massana de Castell de Fils, también Angelet de Prats del rey, Miguel Ferrer de Salamo, Miguel también de Ardeña, también dicho el heredero de Figueras de Begas, Iuan Solà cestero, Antonio Iuni, ò Iunich de las Baliañas, Estevan Padrol de Falset, Pablo del Alba de la Vilella Alta, también dicho el Capitan Malla Iuan Puig, dicho el Vellet de Cogoll del termino de Rojals, Rafael Ros, dicho el Tenente de Platillo, Iuan Amoros de Pirà, dicho Ianet tambien dicho Sarreal, Pasqual San Iuan, alias el Caragolez, dicho Mallorca, Ioseph Pujol de Vallbona también Sebrià de Vallbona, también dicho lo Vell de Capelladas, Pablo Barracó de Terrasola también dicho el Sech de la Llacuna también Queralt, Raymundo Piquer de las Balianas, el Maestro del Pont de Armentera, Emanuel Bonet, y Ioseph Blanch de Cornudella, también Cassellas o Passarell de Moyá, dicho el Malcapsat, y Blanco, Pablo Bertran menor, y Ioseph Esprell Zapatero del Vendrell, Iuan Pont, dicho el heredero del Hostal del lugar de Forès, Ioseph Costa de la Torre de Fluvià, Lorenço Marti de Montargull, dicho el Frayle de Liñola, Pablo Folchnera, y Pablo Guinixart de las Pañellas, dicho el Tutor, y también dicho Isidret de Clua, también dicho Catarin de Villanueva de Meyà también dicho el Casadet de Guissona, Baldirio Esparaguera, alias Borrugó, también Pujató de Arbucias, también Mas Miquel, y también , también Esquis hermanos de Viladrau, también March de la Font del Termino dels Domenys, Pablo Surris de las Casas del Clot del Bo, Ioseph Llaurador de la Motta, y Felix Bofarull del Mas Llorens también Brunet del lugar de Castellbell, Bartholome Romeu, dicho el Tomeu de la Pubilla de la Llacuna, también dicho el Ferrer de la Llacuna, también dicho Curugullet de Cellent, Pedro Comas de Ribas, también Garriga de Arenys de Mar, también Grau, dicho el Estudiante de San Pol, y también Grau Arriero su hermano, Iuan Riera de San Vicente de Llavaneras Ioseph Tolosa y Roque Boldù, Francisco Roca, alias el Borni de Valls, Bartholome Guell de Vilarodona, Gabriel Bover|46 de Reus, Iuan Reull Cerero, y también Font de Alforja, Ioseph Forgas, Ioseph Escoda, Estevan Pomaròl, Gabriel Pujals, Ioseph Mirèt, Gabriel Soler, Pedro ferrando, Jayme Boix, alias Molò, Iuan Forjas y Juan Nogues de Vilaseca,Ioseph Borràs, Pedro Ratàs, Agustin Rovira, alias Quaresma de Montbriò, Pedro Palleja menor, Bernardo Fortuny, y Iuan Vidal, alias Picàt del Campo de Tarragona, Doctor Iuan Duran de Figueras, Francisco Ballart, y Jacinto Ballart hermanos de la Estela, Ioseph Terrès, alias Perichot de San Clemente de Sascebas, Ioseph Batlle, y Risech, y Rafael Casademunt de Avinyonet, Iuan Filló de Palau Zivardera, Ioseph Gispert, Francisco Fotjas, Jayme Barat, y Ioseph Gibert de Furtià, Doctor en Medicina Francisco Iordà, y Ioseph Molleras de Castellon de Ampurias, Miguel Phelip de Perelada, Bonaventura Ros, alias Fogatinas, Miguel Ros de la selva de Mar, Ioseph Solana de nevata, Iuan Casanovas, y Francisco Perès, alias Payèt de San Pedro Pescador, Antonio Mallol, y Raymundo Verdier de la Escala, Bartholome Portell, Raymunod Español, y Salvador Coll de Garriguella, Feliciano Pibernat de Vilabretran, Geronimo Claret, y Jayme Estruch de Llansà Macià Aulina de Lorà del Corregimiento|de Gerona, Clemente Torner, alias Gil, y Ioseph Pujol, alias el Estudiante de la pobla de Lilet, Eudaldo Camprubi del Termino de Castell cercano a Berga, Magin Pasquet del lugar de Olvau, Francisco riera dellugar de Montclar, y Ioseph Plà de Sant Martí de Torruella del Corregimiento de Manresa.

España Muntadas

Edicte de Francesc Xavier de Castaño pel no compliment de les funcions de policia donades pel Marquès de Campo Sagrado

Es tracta d'un document en paper d'un edicte de Xavier Castaños, capità general de l'exèrcit i Principat de Catalunya i a més president de la Reial Audiència, davant el no compliment de les funcions de policia donades pel Marquès de Campo Sagrado, ordena i recorda el compliment de lo acordat en els articles següents relacionats amb el compliment de l'ordre públic i la importància dels alcaldes de barri.

Signa el document Xavier Castaños i Jaume Pons i Mornàu.

España Muntadas

Títol de secretari honorari del Secret del Sant Ofici de Catalunya o en qualsevol altre lloc a favor de Jacint de Valencia i de Sagrera

El Secret, era una entitat física, i no intangible, un lloc concret. Es tractava de l’arxiu on es guardaven els document que sustentaven el poder del Sant Ofici. Molt poques persones tenien accés a ell, a més dels inquisidors i el fiscal del tribunal, els secretaris del “Secret”. Aquests oficials s’anomenaven “Els Senyors del Secret”.
La seva funció era escriure i subscriure bona part de les tipologies diplomàtiques que expedia el Tribunal. Despatxava amb els inquisidors en l’Audiència principal i anotava tot el que succeïa. Ells baixaven a les càmeres de tortura i aixecaven acte, al mateix temps estaven presents en els vots de sentència i notificar el resultat al reo. Per últim deixar constància del compliment de la sentència.
En cas d’absència del Fiscal, podia ser un secretari del Secret. Podien expedir certificacions, fes i testimonis, buscaven exemples d’escriptures delegades.
El secretaris honoraris i supernumeraris eres familiars de membres del Secret, a partir del segle XVIII i amb l’entrada dels Borbons troben molts nobles, militars i cavallers de l’Ordre de Sant Jaume com es el cas de Jacint Valencia i de Sagrera. Es podien moure d’una cort a l’altre segons les necessitats del tribunal. Però abans de poder actuar devien realitzar el jurament davant els inquisidors del districte on anaven. Això suposava el compromís expresso d’exercir bé el seu ofici i guardar fidelitat a la institució que pertanyen, així com secret de totes les funcions que realitzi. Aquest acte es portava a terme en la sala del Tribunal, ho reflectia el secretari per un senzill document, que adquiria la forma d’acta:
Data completa:
Intitulació: comença amb l’exposició, de l’acte de formalització del jurament del tribunal. S’iniciava amb l’entrada a la sala de l’audiència de l’interessat i la presentació del títol davant els inquisidors del tribunal. Davant d’això es demanava el compliment de lo dictaminat en el document. Els inquisidors lleixen el document, una vegada acceptat pels presents, es procedia al jurament, però primer de tot es donaven les advertències en cas de faltar al seu jurament. Una vegada fet aquest acte, els testimonis deixaven constància de l’acte. Tots son oficials del tribunal.

El document ens mostra a Don Manuel Quintano Bonifaz, arquebisbe de Toledo i inquisidor de tot el regne, anomenant secretari honorari del Secret sense exercici, ni sou del Sant Ofici de Catalunya a Don Jacint de València, Cavaller de l’ordre de Sant Jaume Capità del Regiment de Dragons de Numància, i familiar de la Inquisició de Barcelona.

Amb aquesta provisió i el certificat corresponent es pot presentar a on el demanin i li deuen guardar totes les gràcies, per rahó de dit nomenament. Al mateix temps declaren que ha satisfet el dret de la "Media Annata" que correspon al rei, per haver-li donat aquesta gracia.

Aquest document porta el segell de la institució i refrendada pel secretari.

España Muntadas

Edicte per la mobilització de soldats per formar companyies soltes, i agregar-se a les tropes reials

Es tracta d’un document en paper, anterior a la Guerra de Successió, amb data de 1697, però sense especificar el dia, creiem que podria ser entre el 18 i 21 de maig.

A la capçalera trobem escut d’armes de la Diputació de Barcelona, i porta Caplletra d’inici de l’edicte.

Davant l’imminent perill de l’arribada dels francesos, fa una crida general a la mobilització arreu de Catalunya.

El Consistori dels Diputats, y Oïdors de Comptes d’aquest Principat sol·licita la lleva de soldats, els quals formats en companyies soltes, pugin agregar-se á las Reials Tropes, que reforçades amb el valor de nostra Nació, per obtenir la victòria de l'Enemic, i nosaltres la gloria de haver redimit nostra Pàtria de la opressió francesa.

España Muntadas

Edicte de José Carrillo Albornoz d'un Reial Indult per fusellers de muntanya

Inclou Caplletra inicial.

Edicte de Don José Carrillo Albornoz Comandant General en Interin de l’ Exércit i Principat de Catalunya, per a tots els que una vegada acabada la guerra van fugir a França i es van incorporar al fusellers de muntanya, i per a tots els delinqüents que es van quedar a Catalunya, els quals no es van apuntar a l’indult del 7 d’abril de 1720, es dona per beneplàcit reial indult.

Els que es troben a França tenen un termini de 30 dies, per tornar. Els que es troben a Catalunya 20 dies i presentar-se davant les autoritats. No es dona indult als caps de quadrilla i als que han comés assassinat o atemptar amb l’autoritat.

Al revers d'aquest document hi ha impresa una còpia de l'edicte AMHL_701_04_012

España Muntadas

Results 1 to 10 of 38