S'estan mostrant 38 resultats

Inclou Caplletra inicial.

L’arquebisbe de Rodas. Alexandro Aldobrandi, nunci i col·lector apostòlic en els regnes d’Espanya amb facultat de Legat à Latere, presenta una denuncia davant la construcció del convent de San Agustí al carrer Hospital, per perjudicis a la comunitat de l’església del Pi de Barcelona, perquè suposa el enderrocament de moltes cases per la seva construcció.

L’església del Pi amb l'enderrocament d'aquestes cases perdia censals i pensions necessaris per la comunitat. Era comú que sobre les cases pesaran una sèrie de censos, que generaven pagaments a la comunitat religiosa i a particulars, els qual disfrutaven de drets dominicals sobre les vivendes. La comunitat del Pi rebia censos i lluïsmes de les cases afectades en el carrer Hospital, per aixó no estava d'acord.

El document en paper amb Caplletra inicial segueix les mateixes pautes per anunciar un pregó a tota la població.

Com governador de la ciutat de Barcelona, va promulgar aquest edicte per les queixes del preu abusiu que cobraven els "camalichs", es tractava d'un ofici sense gremi els quals treballeven només amb una corda i portaven carbó i madera a les cases de la ciutat de de Barcelona des de la platja de la mar. Per això estipula lo que es pot cobrar per pujar sis arrobes d'aquest material sota la pena de una lliura i deu sous.

El document especifica els noms de carrers i el preu a pagar pel transport d'aquesta càrrega.

Aquest Edicte es té que donar la màxima difusió i publicar en els llocs acostumats.

Signa el document el Marqués de les Amarilles, i ho corrobora l'escrivà de l'Ajuntament Ignaci Claramunt i Gavarró.

També s'anota qui és el progoner, qui ho va llegir en la ciutat i la platja de mar amb veu de trompeta. Es tracta de Pedro Constançó.

Inclou Caplletra inicial.

Don Francisco Pîo de Saboya i Moura Capità General de l’exercit, i Principat de Catalunya; notifica de part del procurador o agent fiscal de la sala Criminal de la Real Audiència: es va presentar davant el Rei un indult per totes les persones que en els aldarulls de l’any 1719, es van pasar a França, i van seguir a l’enemic de sa Magestat, van cometre crim de lesa Magestat.

En primer lloc l’anomenat Pere Joan Barcelò, alies, Carraicó, Carraiquell o Carraica. Amb la publicació de l’edicte tindran que comparèixer les persones citades a continuació en la Real Sala Criminal dintre dels deus dies següents a la publicació per donar raó de sa Magestat, perquè el procurador o agent fiscal sigui amb la causa, i poder donar la sentencia definitiva. En cas de no presentar-se o continuar amagats de la justícia es procedirà a la seva persecució i confiscació dels seus bens. Qualsevol persona que els amagui serà considerada enèmic i se’ls confiscarà els seus bens.

Els noms de les persones citades en el document son: Bartholome Masferrer de Cerdaña. tambien dicho el Maestro de Bellvey, Raymundo Guardiola de Valls, Ioseph Piñol, dicho el Pupillo de Vilaseca, Iuan Iuanich, alias Passasserras, y también dicho Panchera|de Collbatò, Jayme Gallifa del Bruch, también Queralt, también dicho el Gravat, vezino de Arbucias y también su primo hermano de Riells, Isidro Gallis|de Arbucias también dicho Pinta de Torelló, también dicho Cama de Boya de Moscarolas, Ioseph Vidal, dicho el Ayguader de Solsona, Andres Girals|de la Fatarella, Antonio Salvador, dicho el Gandesa, Andres Alarcon y Ioseph Sabater de Ascon, Iayme Iordan, dicho el Tortolet, el Estudiante de Benifallet, también Cambrils, Ioseph Franquet, dicho Gaspar también Badia de San Feliu de Boxalleu, Pedro i, Iuan Olujà, hermanos del Mas Romaguera, del termino de las Ordes, Jayme Farres de Vilardida, Rafael Piñes de Alió. Iuan Boffi, Rafael Sauri, Francisco Priu, aliasel Tito Priu, Ioseph Darder, y Pablo Dardet hermanos, y Baldirio Baró de San Boy, Ioseph Farrès, alias el Theniente de Viladecans, Isidro Vigo de Vilanova, Iuan Morera de Sitges, Gabriel Guivernau, dicho el Drago de Vilarodona, Iuan Barcelo de Barcelona, Pablo Massana de Castell de Fils, también Angelet de Prats del rey, Miguel Ferrer de Salamo, Miguel también de Ardeña, también dicho el heredero de Figueras de Begas, Iuan Solà cestero, Antonio Iuni, ò Iunich de las Baliañas, Estevan Padrol de Falset, Pablo del Alba de la Vilella Alta, también dicho el Capitan Malla Iuan Puig, dicho el Vellet de Cogoll del termino de Rojals, Rafael Ros, dicho el Tenente de Platillo, Iuan Amoros de Pirà, dicho Ianet tambien dicho Sarreal, Pasqual San Iuan, alias el Caragolez, dicho Mallorca, Ioseph Pujol de Vallbona también Sebrià de Vallbona, también dicho lo Vell de Capelladas, Pablo Barracó de Terrasola también dicho el Sech de la Llacuna también Queralt, Raymundo Piquer de las Balianas, el Maestro del Pont de Armentera, Emanuel Bonet, y Ioseph Blanch de Cornudella, también Cassellas o Passarell de Moyá, dicho el Malcapsat, y Blanco, Pablo Bertran menor, y Ioseph Esprell Zapatero del Vendrell, Iuan Pont, dicho el heredero del Hostal del lugar de Forès, Ioseph Costa de la Torre de Fluvià, Lorenço Marti de Montargull, dicho el Frayle de Liñola, Pablo Folchnera, y Pablo Guinixart de las Pañellas, dicho el Tutor, y también dicho Isidret de Clua, también dicho Catarin de Villanueva de Meyà también dicho el Casadet de Guissona, Baldirio Esparaguera, alias Borrugó, también Pujató de Arbucias, también Mas Miquel, y también , también Esquis hermanos de Viladrau, también March de la Font del Termino dels Domenys, Pablo Surris de las Casas del Clot del Bo, Ioseph Llaurador de la Motta, y Felix Bofarull del Mas Llorens también Brunet del lugar de Castellbell, Bartholome Romeu, dicho el Tomeu de la Pubilla de la Llacuna, también dicho el Ferrer de la Llacuna, también dicho Curugullet de Cellent, Pedro Comas de Ribas, también Garriga de Arenys de Mar, también Grau, dicho el Estudiante de San Pol, y también Grau Arriero su hermano, Iuan Riera de San Vicente de Llavaneras Ioseph Tolosa y Roque Boldù, Francisco Roca, alias el Borni de Valls, Bartholome Guell de Vilarodona, Gabriel Bover|46 de Reus, Iuan Reull Cerero, y también Font de Alforja, Ioseph Forgas, Ioseph Escoda, Estevan Pomaròl, Gabriel Pujals, Ioseph Mirèt, Gabriel Soler, Pedro ferrando, Jayme Boix, alias Molò, Iuan Forjas y Juan Nogues de Vilaseca,Ioseph Borràs, Pedro Ratàs, Agustin Rovira, alias Quaresma de Montbriò, Pedro Palleja menor, Bernardo Fortuny, y Iuan Vidal, alias Picàt del Campo de Tarragona, Doctor Iuan Duran de Figueras, Francisco Ballart, y Jacinto Ballart hermanos de la Estela, Ioseph Terrès, alias Perichot de San Clemente de Sascebas, Ioseph Batlle, y Risech, y Rafael Casademunt de Avinyonet, Iuan Filló de Palau Zivardera, Ioseph Gispert, Francisco Fotjas, Jayme Barat, y Ioseph Gibert de Furtià, Doctor en Medicina Francisco Iordà, y Ioseph Molleras de Castellon de Ampurias, Miguel Phelip de Perelada, Bonaventura Ros, alias Fogatinas, Miguel Ros de la selva de Mar, Ioseph Solana de nevata, Iuan Casanovas, y Francisco Perès, alias Payèt de San Pedro Pescador, Antonio Mallol, y Raymundo Verdier de la Escala, Bartholome Portell, Raymunod Español, y Salvador Coll de Garriguella, Feliciano Pibernat de Vilabretran, Geronimo Claret, y Jayme Estruch de Llansà Macià Aulina de Lorà del Corregimiento|de Gerona, Clemente Torner, alias Gil, y Ioseph Pujol, alias el Estudiante de la pobla de Lilet, Eudaldo Camprubi del Termino de Castell cercano a Berga, Magin Pasquet del lugar de Olvau, Francisco riera dellugar de Montclar, y Ioseph Plà de Sant Martí de Torruella del Corregimiento de Manresa.

El document en paper, ens mostra un edicte del governador militar Don Andreu Perez de Herrasti Governador Militar i Polític de la Plaça de Barcelona, president de la Junta Municipal de Sanitat, desprès de la sortida de les tropes franceses de la ciutat, l’ajuntament i la Junta de Sanitat davant la falta d’aliments dona normes relacionades amb la venda dels productes bàsics, amb la col·locació de les parades de mercat en la Boqueria, Born i rambla dels revenedors, i al mateix temps de la importància de posar a la vista la seva acreditació, so pena d’una multa. Així mateix dona directrius perquè els revenedors de productes no puguin fer-ho, sense les seves credencials.

Es tindrà que posar l'avís a tots els caps de població i es llegirà pel Trompeta reial.

Signa el document Governador. Ho corrobora el secretari Jose Ignacio Claramunt i Verde escrivà major i secretari de l'Ajuntament.

També ens diu que el pregoner públic Salvador Lletjós ho va llegir per tota la ciutat.

La Junta Suprema de Sanitat era un cos de caràcter consultiu estava format per membres del Consell de Castella, exercia funcions executives i directives en matèria referent a la salut pública. Òrgan administratiu-judicial de caràcter general, els seus actes consensuats eren considerats lleis. I per això organisme creador de font de dret.
Les facultats que tindrà aquesta junta per la formació dels seus membres és eminentment jurídica, no només es dedicaran a preservar el regne de les epidèmies de pesta o altres malalties infeccioses, sinó que centralitzarà totes les qüestions sanitàries en general, creant una col·lecció de normes, que fins aquest moment eren molt disperses i especialment les relatives a sanitat marítima.
Es dona molta importància a el seguiment de los “Lazaretos”, aquests edificis assentats en els ports com el de Barcelona, València, Màlaga, Algeciras i Ceuta entre altres. En 1805 va ser abolida la Junta Suprema per (Reial Ordre de 19 de març de 1805) i per Reial Cèdula de 25 d’agost de 1809 va tornar fins a la mb maña supressió a l’any 1847.
El “Lazareto” era l’hospital o edifici situat al port de Barcelona on es destinava a la població que arribava en vaixells amb malalties contagioses, i a més es cuidava de tots els aliments que entraven per la població estiguessin en bon estat.

Es tracta d'un edicte en paper, on explica el capità general de Catalunya i president de la Reial Audiència Francesc Josep Bernaldo de Quiros, que devant la sortida del franes al maig de 1814 i amb els bombardejos es va produïr la destrucció del Lazareto en el port de Barcelona.En aquests moments es va utilitzar un edifici anomenat Fàbrica Aymar,

Això va comportar per part de la Junta Municipal de Sanitat el no poder controlar els productes d'aliments per la població i evitar fraus i abusos.

Per tant dona ordres per al compliment de tot producte que entri a la ciutat amb les millors qualitats.

Es tindrà que posar l'avís a tots els caps de població i es llegirà pel Trompeta reial.

Signa el document el President de l'Audiència. Ho corrobora el secretari Jaume Pons Mornau secretari del govern, polític superior y membre de la Junta Superior de Sanitat.

També ens diu que el pregoner públic Salvador Lletjós ho va llegir per tota la ciutat.

Es tracta d'un document en paper d'un edicte de Xavier Castaños, capità general de l'exèrcit i Principat de Catalunya i a més president de la Reial Audiència, davant el no compliment de les funcions de policia donades pel Marquès de Campo Sagrado, ordena i recorda el compliment de lo acordat en els articles següents relacionats amb el compliment de l'ordre públic i la importància dels alcaldes de barri.

Signa el document Xavier Castaños i Jaume Pons i Mornàu.

Inclou Caplletra inicial.

Es tracta d'un edicte donat pel capità general de l'exèrcit i Principat de Catalunya Guillermo de Melum, Marqués de Risbourq, pel qual rebaixa el pagament dels "Reales Ardites"; es tracta d'una moneda antiga catalana, equivalent a 30 maravedís castellans.

Aquests impost segons explica l'edicte, els pagaven els caps de partit pel manteniment de les tropes castellanes, per assegurar la pau. Dona una sèrie de dades conforme els guerrillers i població contra el rei atacaven als pobles i a la gent pels camins.

Una vegada millorat la tranquilitat es decideix baixar el pagament d'aquest impost en els caps de partit citats. Aixó es publicarà a tots els caps de partit i es donarà avis a tots els pobles de la manera acostumada.

Inclou Caplletra inicial.

Edicte de Don José Carrillo Albornoz Comandant General en Interin de l’ Exércit i Principat de Catalunya, per a tots els que una vegada acabada la guerra van fugir a França i es van incorporar al fusellers de muntanya, i per a tots els delinqüents que es van quedar a Catalunya, els quals no es van apuntar a l’indult del 7 d’abril de 1720, es dona per beneplàcit reial indult.

Els que es troben a França tenen un termini de 30 dies, per tornar. Els que es troben a Catalunya 20 dies i presentar-se davant les autoritats. No es dona indult als caps de quadrilla i als que han comés assassinat o atemptar amb l’autoritat.

Al revers d'aquest document hi ha impresa una còpia de l'edicte AMHL_701_04_012

Inclou Caplletra inicial.

Edicte de Don Ioseph Carrillo de Albornoz, Comandant en interí de l’Exèrcit, i Principat de Catalunya, desprès de diversos edictes, es prohibeix l’ús d’armes amb la pena capital de mort.

Així mateix estipula l’ús de l’espasa com distintiu honorífic, i quin càrrecs la poden portar, sinó s’imposarà una pena de trenta dies de carcel i una multa de 50 lliures.