S'estan mostrant 38 resultats

Matías Pinyol i Gaspar Figueres, preveres beneficiats en l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, marmessors del testament de Joan Xam, difunt prevere beneficiat en dita església, estableixen Francesc Huguet, estudiant en arts, veí de Barcelona, en una peça de terra, en part erma i en part plantada de vinya, d'aproximadament dos jornals, situada en el territori de Vilafranca del Penedès, al lloc dit la Pelegrina, a cens de 10 sous a pagar anualment per la festa de sant Miquel de setembre. Es paguen d'entrada cent trenta-tres lliures de moneda barcelonesa, quantitat que els dits Pinyol i Figueres reconeixien rebre de mans de Miquel Vinyals, mercader de Barcelona, com a procurador del dit Francesc Huguet. El mateix dia, en la terra de la Pelegrina, en presència de Lluís Argenter, burgès i notari de Vilafranca del Penedès, i de Francesc Reig, sabater, i Pau Bolet, pagès, ambdós del dit lloc, es fa el traspàs de la possessió corporal de la terra establerta.

És el document més antic que conserva l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.
Es tracta d'un document en pergamí pel qual Joan Rivera i Francesc Riba procuradors de Galceran Sangar, mercader de Barcelona, els quals venen a Bernat Huguet, agricultor de Vilafranca del Penedès una peça de terra de quatre quarteres de terra, que tenen en enfiteusi amb el monasteri de la Santa Creu de l'ordre del Cister, en el lloc anomenat La Pelegrina, amb un cens d'una quartera de forment a pagar en la festa de sant Pere Feliu. Venen aquesta peça de terra per un preu de 30 lliures de moneda de Barcelona.

Joan Amat, corredor d'animals de Barcelona, ven a Francesc Uguelet, corredor d'orella de Barcelona, una peça de terra erma d'aproximadament un jornal, que té en el territori de Vilafranca, al lloc dit la Sembra Morta, pel preu de trenta lliures barceloneses. Joan Amat té aquesta peça de terra pel priorat de Sant Sebastià dels Gorgs, annexat per autoritat apostòlica al monestir de Santa Maria de Montserrat, a cens de sis sous de moneda barcelonesa anual, que es paguen per la festa de sant Miquel de setembre. A continuació Joan Amat reconeix rebre aquesta quantitat de la següent manera: vint-i-cinc al comptat i 5 dipositades a la taula de canvi de Jaume Bru i Francesc [...] de la ciutat de Barcelona.

Es tracta d’un testament realitzat en pergamí i en català, amb data de 2 de juliol de 1621, i realitzat en Barcelona.

El documents s’inicia amb una notificació: En nom de Déu.

La intitulació és la part del document on s'identifica l’atorgant: es tracta de Jerònima Fàbregues, viuda relicta de Guillem Onofré Fàbregues, difunt, i ciutadà honrat de Barcelona. A més ens diu de qui es filla: de Miquel Joan Amat escrivà de manament i de Caterina Amat Sumàrraga. A més corrobora que es troba en plenes facultats “ Sana per Gracia de nostre senyor Déu de cor i de pensa”.

Part dispositiva

En la part dispositiva primer de tot, trobem el nomenament dels seus marmessors, en el cas de Jerònima, son cinc, un prevere de Santa Maria del Mar, un cavaller, el seu gendre Joan Agustí Guinovart, dos fills seus ,Joan Onofré i Jacint, i la seva filla Marianna.

Lo primer de tot que fa Jerònima, es que totes les seves deutes siguin saldades.

Ens diu on vol ser enterrada: en lo vas de los Fàbregues en el monestir de Santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors, en la capella de la nativitat, on està lo vas dels Fàbregues i on està enterrat el seu marit, Francesc Fàbregues. A més encarrega als seus marmessors la seva decoració.

Per remei i sufragi de la seva ànima encarrega les misses i trentenaris en diverses esglésies: 500 misses, de les quals 100 misses es realitzaran en l’altar de les ànimes en la parròquia de Santa Maria del Mar. La resta de misses ho decideixen els seus marmessors. En el monestir de Santa Caterina en la capella on està el vas de la seva família, un trentenari dit de Sant Vicenç Ferrer, que són 48 misses. Es pagarà la quantitat acostumada.

Fa diverses donacions a entitats de la ciutat: hospital general, als òrfenes, a l’Hospital de la Mare de Déu, i als pobres presos de la presó, a cadascú deu sous.

També ordenen pagar els llegats fets a la confraria del Santíssim Sagrament, de la qual és confraressa.

A continuació fa les diverses donacions monetàries als seus fills en comú amb Guillem Onofré, deixant estipulades la forma de utilització.

A Jacint li deixa 500 lliures, en cas de morir sense descendència 250 tornaran a l’hereu universal i ell només podrà testar 250 lliures.

Tots els bens mobles i immobles seus, i els bens donats a ella per la seva cunyada Maria Anna Bonastra, per al seu hereu universal Joan Onofré Fàbregues.

En cas de morir els dos sense descendència els bens passaran a altre fill, Jacint Fàbregues. Si aquest mort sense descendència a la seva filla Marianna Guinovart.

Es recorda que és l’encarregada de la celebració de misses per l’ànima de Càndia Mirona, i deixa catorze lliures per la celebració de misses, les quals tindran que fer-les els seus hereus.

Per últim es diu que aquesta es la seva última voluntat, i qualsevol altre document no té valor. Estipula que quan mori es facin totes les còpies necessàries.

Signa el document la testadora: Jerònima Fàbregues.

Signen els testimonis cridats.

Signa el notari, Joan Soler Ferran

Es tracta d’un testament realitzat en pergamí i en català, amb data de 25 de novembre de 1598 redactat en Barcelona.

El document s’inicia amb una notificació: En nom de Déu.

La intitulació és la part del document on s'identifica l’atorgant: es tracta de Guillem Onofrè Fàbregues, ciutadà de Barcelona, fill de Joan Onofré Fàbregues, mercader difunt i de la seva dona Jerònima Fàbregues.

Corrobora que es troba en plenes facultats “ Sana per Gracia de nostre senyor Déu de cor i de pensament e en mon bo i ple seny, sana et integra memòria y ferma paraula estant”.

En la part dispositiva primer de tot, trobem el nomenament dels seus marmessors, en el cas de Guillem Onofré Fàbregues, son tres: Miquel Joves i Amat, cavaller, escrivà de manament i arxiver de sa magestat, Miquel Francesc Fàbregues el seu cusí, Hierònima la seva muller.

Lo primer de tot que fa Guillem Onofré, es que totes les seves deutes siguin saldades.

Ens diu on vol ser enterrat: en lo vas de los Fàbregues en el monestir de Santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors, en la capella de la nativitat, on està lo vas dels Fàbregues. A més encarrega als seus marmessors la seva decoració.

Per remei i sufragi de la seva ànima encarrega tres trentenaris de misses vulgarment dites de Sant Amador per les ànimes del purgatori. Aquests es tindran que celebrar en tres llocs diferents: el primer en el monestir de nostra senyora de Montserrat, el segon trentenari en lo monestir de Jesús fora dels murs de la ciutat i l’últim en el monestir dels pares carmelites descalsos. Es donarà la quantitat acostumada.

Fa diverses donacions a entitats de la ciutat: hospital general deixa cinc lliures, als infants òrfenes dues lliures, als pobres presos de la presó dues lliures, i a les pobres repenedides dues lliures més. Als pobres vergonyants de la parròquia de Santa Maria del Mar vint sous, a més de cinc lliures per dret parroquial.

A més fa donació de cinc lliures a cada marmessor per treballs de marmessoria..

A continuació fa les diverses donacions monetàries als seus fills i filles en comú amb la seva dona Jerònima, deixant estipulades la forma de utilització.

A Miquel Jacint deixa 1200 lliures, en cas de morir sense descendència una meitat tornarà a l’hereu universal i ell només podrà testar de l’altre meitat.

A Marianna filla seva per dret de institució li deixa 1500 lliures en cas de casar-se amb el consentiment de la seva dona Jerònima. En cas de morir sense descendència la meitat dels bens tornaran al seu hereu i l’altre meitat ella podrà testar. Si Marianna es vol fer monja només li deixa 1000 lliures, pagant d’elles l’ingrés i cerimònies a celebrar, La resta per les seves necessitats. No podrà reclamar rés a l’hereu universal.

Parla també de la seva dona Jerònima, de la seva dot de 2500 lliures. Li deixa l’usdefruit, dels seus bens sinó es torna a casar. Amb aquell deurà alimentar i vestir als seus fills comuns.

Anomena hereu universal dels seus bens mobles i immobles a Joan Onofré Fàbregues. En cas de que no vulgui ser el seu hereu o mort abans i sense descendència, torna a estipular qui serà l’hereu: el primer Miquel Jacint i si aquest mort sense descendència la seva filla Marianna.

En cas que Marianna sigui la heretera, el fideïcomís es repartirà entre la resta de germanes, estipulant la forma de repartiment: 2500 lliures si és una, si es tracta de dos 1500 cadascuna en cas de que es casin, si es fan monges només 1000.

En cas de que el testador mori sense descendents ho deixa dividit en dos llegats per igual: un a l’hospital General de la Santa Creu i l’altre meitat al prior del monestir de santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors. Així mateix diu com usar aquest llegat: a l’hospital per a soldades com lloguers de les persones que vetllaran als malalts pobres, els quals es troben en la cambra de dalt a ma esquerra on està el símbol dels Fàbregues. El llegat al monestir, el prior ho utilitzarà per ornaments i adobs en la capella dels Fàbregues, el que sobri per dir misses per les ànimes de tots els Fàbregues difunts.

Amb aquest testament no deixa res fora de joc. Si mor i té un fill petit, els seus curadors vendran en encant públic tot l’or, la plata tapisseries no necessàries per la seva dona, i lo obtingut en encant públic es pugui fer censals o altre renda perpetua.

Per últim es diu que aquesta es la seva última voluntat, i qualsevol altre document no té valor. Estipula que quan mori es facin totes les còpies necessàries.

Signa el document el testador: Guillem Onofré Fàbregues.

Signen els testimonis cridats.

Signa el notari, Joan Antic Torrents

S’anota que el testament va ser anotat a la Curia del bisbe de Barcelona el dia 28 de juny de 1601.

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V.

Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa.

Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers.

Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat.

Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència.

La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal.

Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.