Showing 3 results

El fons ens mostra a Maria Pau Trayner com una dona religiosa involucrada en els problemes de Nicaragua i en la seva participació en les comunitats eclesials de Base de Nicaragua.

Les dates extremes d’aquest fons van des de 1981-2000, encara que predominen des de 1986-1993.

Any-1986 amb companyia de Rosa Mª Solé van anar a Nicaragua com a cooperants en la campanya d’alfabetització. Va estar a Matagalpa i van entrar en contacte amb les mares de fills mort per la revolució. Això els va portar a la realització d’un treball de camp per mitjà d’entrevistes a aquestes mares, per veure com van acceptar la mort dels seu fills. i a partir d’aquesta mort com s’involucren elles amb en Front Sandinista d’alliberament Nacional (FSLN).

Any-1986: Maria Pau com religiosa forma part de les Comunitats Eclesials de Bases CEBs. la Trobem com cooperant i coordinadora de diversos actes: es pot veure en fullets, organització d’actes i reunions amb les diverses comunitats.

Va escriure un llibre molt important d’aquestes comunitats, mostrant la funció de doctrina, el sentit religiós i cristià, l’ajuda social entre cada comunitat als seus membres per mitjà de l’Olla comú per alimentar nens desnodrits i dones lactants), la promoció de la medecina natural per aquestes comunitats. El material aportat és: fullets, escrits, correspondència amb el padre Arnaldo Zenteno SJ. Material de cintes d’àudio de la celebració de misses, cançons, i en paper cançoner de les cançons de missa.

L’acció solidària també arriba per mitjà de la Casa de América, amb seu a l’Hospitalet i la presència de projectes presentats a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per aportar capital per cada projecte.

Ens mostra també l’acció solidària en material de cintes de vídeo del Bufet de Masaya.

Any-1989 data important perquè es commemora els X anys de la Campanya d’Alfabetització per tot el país.

Any-1990 es promou una nova campanya d’alfabetització, aquesta serà a la ciutat de Managua. Hem de tenir en compte que el FSLN ha caigut i es troba el govern de Violeta Chamorro.

Tots els canvis projectats pel FSNL els canalitzarà L’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA): es tracta d'una organització sense ànim de lucre nascuda el 26 de febrer de 1990. Aquesta organització reagrupa part de l’equip tècnic que havia treballat en el Ministeri d’Educació Sandinista en la dècada dels anys 1980. Es conserva el projecte presentat, la realització del taller per preparar aquesta campanya. Es interessant veure que Maria Pau Trayner actuarà com coordinadora tècnica d’aquest projecte des de Barcelona. Però tenim documentació que constata que va estar en la inauguració amb Jaume Botey i Roser Sala. Així mateix hi ha material fotogràfic d’aquesta trobada.

Maria Pau Trayner en el seu fons personal ens aporta material de revistes i publicacions relacionades amb el moment. Predominen la revista Barricada Internacional editada per la Casa de América en Barcelona. Revistes de la Casa de la AMNLAE- Rivas. editades per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Any 1990 entre d'altres.

En relació als de retalls de premsa: tenim els dos moments principals d’aquest fons: 1986 Maria Pau com a cooperant a Nicaragua. Any 1990 diversos diaris relacionats amb campanya d’alfabetització i temes de l’església.

El material d’emmagatzematge magnètic, fotografies, cintes d’àudio i vídeo complementan tot el fons .

El fons personal d'Elvira Martí inclou tota la documentació generada i conservada per Rafael Farré Pascual com coordinador i brigadista català a la Cruzada Nacional de Alfabetización (CNA) Any 1980 a Nicaragua, portada a terme pel "Frente Nacional Sandinista de Liberación" (FNSL).

El fons personal conté les dates extremes des de 1927-1994

Predomina la documentació principal dels anys 1980 amb la campanya d'Alfabetització fins 1994.

El fons conté tota la documentació aplegada per Carolina Aguado com persona militant i punt de referència de la Casa de Nicaragua a l'Hospitalet.

El fons personal conté les dades des de 1981-2006.

Carolina Aguado va formalitzar la presència de La Casa de Nicaragua amb delegació a l’Hospitalet, d’aquesta manera podien tenir presència al Consell de Cooperació i Solidaritat. Es tracta de l’òrgan mixt entre ajuntaments i associacions que gestionaria les aportacions econòmiques per aquest tipus de projectes.

D’aquesta forma el projecte de la casa de Nicaragua entrava de ple, a la vida d’Hospitalet i donaven continuïtat a una relació entre la nostra ciutat i el país centreamericà.

La documentació principal d'aquest fons inclou:

Correspondència privada de persones amigues, treballadors dels camps, dones amb diversos projectes, com un taller de costura o menjadors de nens orfes de la guerra, demanant ajuda per poder portar a terme els seus projectes perquè no tenen res. Les dates extremes són 1981-2006.
Amb la pujada al poder del Front Sandinista d’Alliberació Nacional (FSLN; la Casa de Nicaragua amb seu a Barcelona es va convertir en el punt de referència per qualsevol material d'ajuda per Nicaragua, com la seva veu de crítica enfront l’imperialisme Nor damericà.

Carolina va ser vocal de la Junta directiva de la Casa de Nicaragua fins l'any 1990. Per tant molta documentació està relacionada amb els Vaixells per la Pau: es tractava de vaixells amb ajuda per al poble, podia ser privada o pels ajuntaments agermanats amb ciutats i pobles de Nicaragua. La Casa de Nicaragua feia d’intermediari. Els tipus de material enviat podia ser material per aprendre a escriure i llegir, materials per camperols, hospitals etc.

La major part de la documentació està relacionada amb Nicaragua, però al mateix temps ens mostra per mitjà de díptics, llibres, targetes postals, cartell i cursos, els problemes que tenen els països de l'Amèrica Central. Mèxic, Managua, Xile, Cuba, Argentina, i també amb la dona afgana.

Així mateix ens aporta documentació del fundador de la Casa de Nicaragua Jose Maria Valverde i del seus amic Miguel Soler.

Carolina Aguado ens dona una visió del seu treball, per mitjà de la documentació donada: correspondència, escrits diversos, publicacions, tríptics, díptics, fotografies, targetes postals, cartells de com es trobava el país anys 1981-2006.

Ens mostra per mitjà de la documentació donada de cartells, informació de cursos, escrits i publicacions, fulls informatius, la importància de la Casa de Nicaragua per donar suport als grups que desitgen agermanar-se amb el país centreamericà, o persones que volen viatjar amb esperit de fraternitat, es a dir amb intenció de desenvolupar propostes d’interès social. Això sumat al fet que la seu es troba a la casa de la Solidaritat, ha convertit a l’entitat en un referent dins el món de la solidaritat i cooperació.

Així mateix veiem en la seva documentació la importància del Consell de Cooperació i Solidaritat, l’òrgan mixta entre ajuntaments i associacions que gestionaria les aportacions econòmiques per aquest tipus de projectes.

Inclou material fotogràfic interessant per veure la labor feta a Nicaragua, i la col·lecció de targetes postals ens mostren la promoció d’aquestes per treure diners per sufragar els projectes.
Inclou 2 carpetes de gran format amb un total de 46 cartells on es torna a veure les diferents formes que tenien per treure diners, per mitjà de sopars, balls i concerts. Així com cartells mostrant la revolució.

En relació a la col·lecció de llibres i revistes aportades ens mostra les inquietuds de Carolina Aguado envers els pobles llatinoamericans, però sobretot amb Nicaragua.

El fons està format per 7 sèries documentals.

Sèrie-01 Documentació personal relacionada amb la correspondència

Sèrie-02 Documentació relacionada amb les activitats portades a terme per la Casa de Nicaragua

Sèrie-03 Documentació relacionada amb hemeroteca

Sèrie-04 Documentació relacionada amb material fotogràfic

Sèrie-05 Documentació relacionada amb la promoció dels seus projectes

Sèrie-06 Llibres i publicacions diverses relacionats amb Nicaragua i Amèrica Central

Série-07 Documentació relacionada amb cartells