Showing 2 results

Es tracta d’un edicte donat per Francesc Sayol i de Quarteroni, Batlle, procurador, lloctinent , i governador del Principat.

Inclou Caplletra inicial.

Desprès de les notícies donades per Don Ignasi de Sans i de Miquel, jutge de dita vila, després de fer constar que el 28 d’abril certes persones per pertorbar la tranquil·litat de la ciutat, van decidir anar per les cases dels barris de Sant Pere i de la Ribera, perquè sortissin de les cases per perill de bombardeig per les tropes franceses. Això va provocar la fugida a esglésies i altres llocs.

Intentant esbrinar quines persones van provocar aquests aldarulls, es publica una crida, perquè qui descobreix quins son, els pagaren vint i cinc doblers. El dobler és una moneda catalana que equival a dos diners.

Això es publicarà pels llocs acostumats a la ciutat de Barcelona i va ser fet per Jaume Galceran, corredor i Trompeta Reial.

Signa l’edicte Francesc de Sayol i de Quarteroni.

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V.

Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa.

Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers.

Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat.

Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència.

La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal.

Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.