Showing 2 results

El Secret, era una entitat física, i no intangible, un lloc concret. Es tractava de l’arxiu on es guardaven els document que sustentaven el poder del Sant Ofici. Molt poques persones tenien accés a ell, a més dels inquisidors i el fiscal del tribunal, els secretaris del “Secret”. Aquests oficials s’anomenaven “Els Senyors del Secret”.
La seva funció era escriure i subscriure bona part de les tipologies diplomàtiques que expedia el Tribunal. Despatxava amb els inquisidors en l’Audiència principal i anotava tot el que succeïa. Ells baixaven a les càmeres de tortura i aixecaven acte, al mateix temps estaven presents en els vots de sentència i notificar el resultat al reo. Per últim deixar constància del compliment de la sentència.
En cas d’absència del Fiscal, podia ser un secretari del Secret. Podien expedir certificacions, fes i testimonis, buscaven exemples d’escriptures delegades.
El secretaris honoraris i supernumeraris eres familiars de membres del Secret, a partir del segle XVIII i amb l’entrada dels Borbons troben molts nobles, militars i cavallers de l’Ordre de Sant Jaume com es el cas de Jacint Valencia i de Sagrera. Es podien moure d’una cort a l’altre segons les necessitats del tribunal. Però abans de poder actuar devien realitzar el jurament davant els inquisidors del districte on anaven. Això suposava el compromís expresso d’exercir bé el seu ofici i guardar fidelitat a la institució que pertanyen, així com secret de totes les funcions que realitzi. Aquest acte es portava a terme en la sala del Tribunal, ho reflectia el secretari per un senzill document, que adquiria la forma d’acta:
Data completa:
Intitulació: comença amb l’exposició, de l’acte de formalització del jurament del tribunal. S’iniciava amb l’entrada a la sala de l’audiència de l’interessat i la presentació del títol davant els inquisidors del tribunal. Davant d’això es demanava el compliment de lo dictaminat en el document. Els inquisidors lleixen el document, una vegada acceptat pels presents, es procedia al jurament, però primer de tot es donaven les advertències en cas de faltar al seu jurament. Una vegada fet aquest acte, els testimonis deixaven constància de l’acte. Tots son oficials del tribunal.

El document ens mostra a Don Manuel Quintano Bonifaz, arquebisbe de Toledo i inquisidor de tot el regne, anomenant secretari honorari del Secret sense exercici, ni sou del Sant Ofici de Catalunya a Don Jacint de València, Cavaller de l’ordre de Sant Jaume Capità del Regiment de Dragons de Numància, i familiar de la Inquisició de Barcelona.

Amb aquesta provisió i el certificat corresponent es pot presentar a on el demanin i li deuen guardar totes les gràcies, per rahó de dit nomenament. Al mateix temps declaren que ha satisfet el dret de la "Media Annata" que correspon al rei, per haver-li donat aquesta gracia.

Aquest document porta el segell de la institució i refrendada pel secretari.