S'estan mostrant 26432 resultats

Es tracta d’un testament realitzat en pergamí i en català, amb data de 2 de juliol de 1621, i realitzat en Barcelona.

El documents s’inicia amb una notificació: En nom de Déu.

La intitulació és la part del document on s'identifica l’atorgant: es tracta de Jerònima Fàbregues, viuda relicta de Guillem Onofré Fàbregues, difunt, i ciutadà honrat de Barcelona. A més ens diu de qui es filla: de Miquel Joan Amat escrivà de manament i de Caterina Amat Sumàrraga. A més corrobora que es troba en plenes facultats “ Sana per Gracia de nostre senyor Déu de cor i de pensa”.

Part dispositiva

En la part dispositiva primer de tot, trobem el nomenament dels seus marmessors, en el cas de Jerònima, son cinc, un prevere de Santa Maria del Mar, un cavaller, el seu gendre Joan Agustí Guinovart, dos fills seus ,Joan Onofré i Jacint, i la seva filla Marianna.

Lo primer de tot que fa Jerònima, es que totes les seves deutes siguin saldades.

Ens diu on vol ser enterrada: en lo vas de los Fàbregues en el monestir de Santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors, en la capella de la nativitat, on està lo vas dels Fàbregues i on està enterrat el seu marit, Francesc Fàbregues. A més encarrega als seus marmessors la seva decoració.

Per remei i sufragi de la seva ànima encarrega les misses i trentenaris en diverses esglésies: 500 misses, de les quals 100 misses es realitzaran en l’altar de les ànimes en la parròquia de Santa Maria del Mar. La resta de misses ho decideixen els seus marmessors. En el monestir de Santa Caterina en la capella on està el vas de la seva família, un trentenari dit de Sant Vicenç Ferrer, que són 48 misses. Es pagarà la quantitat acostumada.

Fa diverses donacions a entitats de la ciutat: hospital general, als òrfenes, a l’Hospital de la Mare de Déu, i als pobres presos de la presó, a cadascú deu sous.

També ordenen pagar els llegats fets a la confraria del Santíssim Sagrament, de la qual és confraressa.

A continuació fa les diverses donacions monetàries als seus fills en comú amb Guillem Onofré, deixant estipulades la forma de utilització.

A Jacint li deixa 500 lliures, en cas de morir sense descendència 250 tornaran a l’hereu universal i ell només podrà testar 250 lliures.

Tots els bens mobles i immobles seus, i els bens donats a ella per la seva cunyada Maria Anna Bonastra, per al seu hereu universal Joan Onofré Fàbregues.

En cas de morir els dos sense descendència els bens passaran a altre fill, Jacint Fàbregues. Si aquest mort sense descendència a la seva filla Marianna Guinovart.

Es recorda que és l’encarregada de la celebració de misses per l’ànima de Càndia Mirona, i deixa catorze lliures per la celebració de misses, les quals tindran que fer-les els seus hereus.

Per últim es diu que aquesta es la seva última voluntat, i qualsevol altre document no té valor. Estipula que quan mori es facin totes les còpies necessàries.

Signa el document la testadora: Jerònima Fàbregues.

Signen els testimonis cridats.

Signa el notari, Joan Soler Ferran

Es tracta d’un testament realitzat en pergamí i en català, amb data de 25 de novembre de 1598 redactat en Barcelona.

El document s’inicia amb una notificació: En nom de Déu.

La intitulació és la part del document on s'identifica l’atorgant: es tracta de Guillem Onofrè Fàbregues, ciutadà de Barcelona, fill de Joan Onofré Fàbregues, mercader difunt i de la seva dona Jerònima Fàbregues.

Corrobora que es troba en plenes facultats “ Sana per Gracia de nostre senyor Déu de cor i de pensament e en mon bo i ple seny, sana et integra memòria y ferma paraula estant”.

En la part dispositiva primer de tot, trobem el nomenament dels seus marmessors, en el cas de Guillem Onofré Fàbregues, son tres: Miquel Joves i Amat, cavaller, escrivà de manament i arxiver de sa magestat, Miquel Francesc Fàbregues el seu cusí, Hierònima la seva muller.

Lo primer de tot que fa Guillem Onofré, es que totes les seves deutes siguin saldades.

Ens diu on vol ser enterrat: en lo vas de los Fàbregues en el monestir de Santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors, en la capella de la nativitat, on està lo vas dels Fàbregues. A més encarrega als seus marmessors la seva decoració.

Per remei i sufragi de la seva ànima encarrega tres trentenaris de misses vulgarment dites de Sant Amador per les ànimes del purgatori. Aquests es tindran que celebrar en tres llocs diferents: el primer en el monestir de nostra senyora de Montserrat, el segon trentenari en lo monestir de Jesús fora dels murs de la ciutat i l’últim en el monestir dels pares carmelites descalsos. Es donarà la quantitat acostumada.

Fa diverses donacions a entitats de la ciutat: hospital general deixa cinc lliures, als infants òrfenes dues lliures, als pobres presos de la presó dues lliures, i a les pobres repenedides dues lliures més. Als pobres vergonyants de la parròquia de Santa Maria del Mar vint sous, a més de cinc lliures per dret parroquial.

A més fa donació de cinc lliures a cada marmessor per treballs de marmessoria..

A continuació fa les diverses donacions monetàries als seus fills i filles en comú amb la seva dona Jerònima, deixant estipulades la forma de utilització.

A Miquel Jacint deixa 1200 lliures, en cas de morir sense descendència una meitat tornarà a l’hereu universal i ell només podrà testar de l’altre meitat.

A Marianna filla seva per dret de institució li deixa 1500 lliures en cas de casar-se amb el consentiment de la seva dona Jerònima. En cas de morir sense descendència la meitat dels bens tornaran al seu hereu i l’altre meitat ella podrà testar. Si Marianna es vol fer monja només li deixa 1000 lliures, pagant d’elles l’ingrés i cerimònies a celebrar, La resta per les seves necessitats. No podrà reclamar rés a l’hereu universal.

Parla també de la seva dona Jerònima, de la seva dot de 2500 lliures. Li deixa l’usdefruit, dels seus bens sinó es torna a casar. Amb aquell deurà alimentar i vestir als seus fills comuns.

Anomena hereu universal dels seus bens mobles i immobles a Joan Onofré Fàbregues. En cas de que no vulgui ser el seu hereu o mort abans i sense descendència, torna a estipular qui serà l’hereu: el primer Miquel Jacint i si aquest mort sense descendència la seva filla Marianna.

En cas que Marianna sigui la heretera, el fideïcomís es repartirà entre la resta de germanes, estipulant la forma de repartiment: 2500 lliures si és una, si es tracta de dos 1500 cadascuna en cas de que es casin, si es fan monges només 1000.

En cas de que el testador mori sense descendents ho deixa dividit en dos llegats per igual: un a l’hospital General de la Santa Creu i l’altre meitat al prior del monestir de santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors. Així mateix diu com usar aquest llegat: a l’hospital per a soldades com lloguers de les persones que vetllaran als malalts pobres, els quals es troben en la cambra de dalt a ma esquerra on està el símbol dels Fàbregues. El llegat al monestir, el prior ho utilitzarà per ornaments i adobs en la capella dels Fàbregues, el que sobri per dir misses per les ànimes de tots els Fàbregues difunts.

Amb aquest testament no deixa res fora de joc. Si mor i té un fill petit, els seus curadors vendran en encant públic tot l’or, la plata tapisseries no necessàries per la seva dona, i lo obtingut en encant públic es pugui fer censals o altre renda perpetua.

Per últim es diu que aquesta es la seva última voluntat, i qualsevol altre document no té valor. Estipula que quan mori es facin totes les còpies necessàries.

Signa el document el testador: Guillem Onofré Fàbregues.

Signen els testimonis cridats.

Signa el notari, Joan Antic Torrents

S’anota que el testament va ser anotat a la Curia del bisbe de Barcelona el dia 28 de juny de 1601.

De tot el fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal, aquest testament és el document més antic on s'esmenta la població d'Hospitalet i la seva parròquia de Santa Eulalia de Provençana.
El testament és de 1507 i va ser dictat, amb motiu de greu malaltia, per Gabriel Roig, de la parròquia de Santa Eulalia de Provençana.
Després de la introducció acostumada en aquesta classe de documents en la qual, especialment, es fa referència a la seva completa lucidesa, nomena marmessores a Bernat Pagès i el seu fill Pere, a Pere Tarragona i a Pere Font, prevere, tots ells de la citada parròquia, als qui faculta i encarrega complir la seva última voluntat:

1)Que dels seus béns es prenguin les quantitats necessàries per a pagament de deutes i satisfacció d'injúries.

2)Que es prenguin 10 lliures per a preparar la seva sepultura, celebració de missa de cos present, de tertii diey. Si sobra alguna cosa de la citada quantitat es destini a misses, si faltés que s'agafi d'altres béns.

3)Celebrar el trentenari vulgarment dit de Sant Amador, que tan popular va ser durant tota l'Edat mitjana, en Santa Eulalia de Procençana en el cementiri de la qual tria la seva sepultura, en el got familiar, per a tot això estableix un llegat de 33 sous.

4)Llega a l'ermita de Santa María de Bellvitge (capelle Beate Marie de Beluje, la diu) 40 sous. És el més important de tots els seus llegats i en ells degué influir no sols la tradicional devoció de la pagesia hospitalense cap a la seva Verge de Bellvitge, sinó també el fet que a la fi del segle anterior (1493) s'havia emprès l'edificació d'un nou temple, possiblement més capaç, per al qual la pròpia ciutat de Barcelona va regalar la pedra de les seves pedreres.

5)A la Capella de Santa Càndida de l'Hospital, 5 sou. Els pelegrins, que van ser moltíssims durant el segle XV, sobretot durant els anomenats perdons de Santa Eulàlia, trobaven el camí assenyalat per esglésies o monuments dedicats a la santa o hospitals-alberg, com va ser el cas d'Hospitalet. Quan en 1417 es va autoritzar el capellà del nostre hospital per a recaptar almoines per al sosteniment d'aquest, s'assenyala que estava dedicat a Sant Bartolomé, Sant Blas i Saint Lucia. En el mateix segle canvia ja de nom el titular de la seva capella i passa a ser-ho Santa Càndida, com encara ho era en la data del testament de Gabriel Roig.

6)A l'església major (Ecclesie Majori) d'Hospitalet, 10 sous. És de sobres conegut el fet que la nova església es construeix durant el segle XV. En el 1496, encara no està acabada; les obres del campanar degueren començar-se en aquells dies, ja que en aquest any els veïns d'Hospitalet van aconseguir permís per a obtenir la pedra necessària de les pedreres municipals de Barcelona, com va succeir amb Bellvitge, per a “fer un campanar en la sglesia de sa Pobla de l'Hospitalet”. Deu anys després el Vicari General de la diòcesi autoritzava el trasllat de les campanes de Provençana al nou temple. Que Gabriel Roig estableixi un llegat pro operi Ecclesie Majori, bé pot voler indicar que no estava acabada del tot la fàbrica d'aquesta.

7)A tots i cadascun dels altres raspalls de la citada església 6 diners.

8)A la seva dona, Antònia, dels seus béns, a més del dot, 15 lliures.

9)A la seva filla Angelina, 40 lliures.

10)Al fill per néixer (fructi sive prenyat) si arribava a bon port, altres 40 lliures, sobre els seus béns mobles i immobles.

11)Hereu universal el seu fill Bernat, si visqués o, en defecte d'això els seus fills legítims, de tenir-los, en cas contrari el fill esperat, si fos home, si no és així la citada Angelina o els seus successors legítims.

12)Testimonis Jaume Bases i Rafel Oliver, de la mateixa parròquia.

A continuació i ja fora del text del testament figura una llista de les persones als qui deu alguna cosa, amb expressió de la quantitat, sens dubte per a ús dels seus marmessors. Copiem a continuació la relació citada, malgrat les evidents dificultats que ofereix la seva lectura, substituint per claudàtors [ ] aquelles paraules la lectura de les quals no ens ha estat possible:
Primo debeo al señor en Francesch Amigo 6 libras
Item al senyor en Benet Terragona 5 libras
Item al senyor en Jacme Bruneta 4 libras 10 s.
Item en Anthoni Squarter 4 s.
Item en Pere deles Egoes 4 s.
Item en Pau Bages 4 s.
Item en Rafell dela Torre de Mossen [ ] 3 libras 6 s.
Item mes una [ ] [ ]
Item Antich Geronella 2 libras
Item a Na Venrella de Sants que resta de hun bou 3 libras 13 s.
Item Madona [ ] 2 libras 16 s.
Item al senyor en Duran per laurarli 13 libras
Item encara confessa deure a xxvi de febrer al senyor en [ ] 10 libras