Fondo 820 - Josep Homar i Duran

Josep Homar va néixer a Horta, a Barcelona, el 20 de febrer de 1886. Va desenvolupar la seva vocació eclesiàstica i s’ordena sacerdot el 1911. Fou vicari a Parets del Vallés, a la Santíssima Trinitat de Sabadell i a Santa Mònica de Barcelona. Com a rector, a partir de 1916, va exercir a Sant Esteve de la Costa del Montseny durant 11 anys i després a Abrera i a Viladecans.

Després de la guerra civil, el 1942 va ser anomenat ecònom de la parròquia de la Miraculosa de Barcelona i 6 anys més tard, el 1948, com a regent, passà a Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet. El 1954 prengué possessió com a rector, feina que va exercir fins a la seva mort.

Segons notes biogràfiques de Francesc Marcè la seva tasca pastoral que porta a cap amb zel exemplar podrien destacar la continuació de les obres de decoració del temple. Ell encarregà a l’artista Joan B. Torras i Viver la decoració de l’altar major i al conciutadà Rafael Rosés la imatge de Santa Eulàlia que presideix. També al ésser desmuntat el baldaquí de l’Abadia de Montserrat, fos traslladat a l’Hospitalet.

Va constituir el patronat de Santa Maria de Bellvitge i va impulsar la restauració d’aquesta ermita que estava en complet abandó.

Per altra part, gestionà molt personalment una entesa entre l’Ajuntament i Tecla Sala perquè aquell cedís un terreny i aquesta financés la construcció de l’escola que duu el seu nom. Va impulsar altres obres socials com el Centre Catòlic des de la seva seu en les Rambles de la ciutat, el Centre Mèdic-Social de la Immaculada entre d’altres.

Mossèn Homar va ser un poeta místic amb refinades composicions en poesia, les quals son una majoria inèdites, altres conegudes pels seus feligresos, perquè eren publicades en els recordatoris de les solemnitats litúrgiques de la parròquia, així com altres han sigut cantades en sardanes.

Mossèn Homar va ser capellà castrense del IV regiment de Sementals de la Remunta.

Mossèn Homar va fer donació en vida de la seva biblioteca composta per més de 7.000 volums, amb un ric fons de lectura i una valuosa secció de bibliofília. Amb aquesta col·lecció de llibres, en la seva majoria catalans, es formà la Biblioteca Mossén Homar, que fou inaugurada el 31 de març de 1963 en un local situat en el mateix edifici de l'Ajuntament

L'any 1985 la biblioteca de mossèn Homar va passar a enriquir el fons bibliogràfic de la Biblioteca de Can Sumarro.

L'any 2000 el fons va ser dipositat a la Biblioteca Central Tecla Sala.

Consta el Fons d'uns 7.000 volums de llibres i revistes, alguns d'ells de gran valor bibliogràfic, com la col·lecció d'exemplars de Don Quijote. Hi podem trobar publicacions de temes molt variats: religió, filosofia, geografia, folklore, història, poesia, literatura, etc.

Entre les col·leccions tenia L’Avenç, Fundació Bernat Metge, Biblioteca proa, Els Nostres Clàssics, Biblioteca Selecta entre d’altres. Però el que dona realment valor a aquesta biblioteca són les edicions de bibliòfil. Aquesta col·lecció posseeix llibres de bibliofília més importants publicats a Catalunya. Entre els volums editats per l’Antiga “Societat Catalana de Bibliòfils”, com l’edició del Tirant lo Blanc feta per en Viader de Sant Feliu de Guixols, volums de la Biblioteca Talana d’Obres Antigues, de les edicions “La Cometa” i una important col·lecció de llibres de tirada reduïda il·lustrats per Junceda, Xavier Nogués, Olga Sacharoff, Enric Cristòfor Ricart, Manuel Humbert, Antoni Ollé i Pinell, Francesc Domingo entre d’altres

.Mossèn Homar va morir el Dijous Sant de l’any 1967 amb 81 anys.