Fundos 820 - Josep Homar i Duran

Open original Objeto digital

Zona de identificação

Código de referência

ES CAT AMHL 820

Título

Josep Homar i Duran

Data(s)

  • 1953 - 1985 (Produção)

Nível de descrição

Fundos

Dimensão e suporte

10 capses, 1 programa, 2 fotografies

Zona do contexto

Nome do produtor

(1886-1967)

História biográfica

Josep Homar va néixer a Horta, a Barcelona, el 20 de febrer de 1886. Va desenvolupar la seva vocació eclesiàstica i s’ordena sacerdot el 1911. Fou vicari a Parets del Vallés, a la Santíssima Trinitat de Sabadell i a Santa Mònica de Barcelona. Com a rector, a partir de 1916, va exercir a Sant Esteve de la Costa del Montseny durant 11 anys i després a Abrera i a Viladecans.

Després de la guerra civil, el 1942 va ser anomenat ecònom de la parròquia de la Miraculosa de Barcelona i 6 anys més tard, el 1948, com a regent, passà a Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet. El 1954 prengué possessió com a rector, feina que va exercir fins a la seva mort.

Segons notes biogràfiques de Francesc Marcè la seva tasca pastoral que porta a cap amb zel exemplar podrien destacar la continuació de les obres de decoració del temple. Ell encarregà a l’artista Joan B. Torras i Viver la decoració de l’altar major i al conciutadà Rafael Rosés la imatge de Santa Eulàlia que presideix. També al ésser desmuntat el baldaquí de l’Abadia de Montserrat, fos traslladat a l’Hospitalet.

Va constituir el patronat de Santa Maria de Bellvitge i va impulsar la restauració d’aquesta ermita que estava en complet abandó.

Per altra part, gestionà molt personalment una entesa entre l’Ajuntament i Tecla Sala perquè aquell cedís un terreny i aquesta financés la construcció de l’escola que duu el seu nom. Va impulsar altres obres socials com el Centre Catòlic des de la seva seu en les Rambles de la ciutat, el Centre Mèdic-Social de la Immaculada entre d’altres.

Mossèn Homar va ser un poeta místic amb refinades composicions en poesia, les quals son una majoria inèdites, altres conegudes pels seus feligresos, perquè eren publicades en els recordatoris de les solemnitats litúrgiques de la parròquia, així com altres han sigut cantades en sardanes.

Mossèn Homar va ser capellà castrense del IV regiment de Sementals de la Remunta.

Mossèn Homar va fer donació en vida de la seva biblioteca composta per més de 7.000 volums, amb un ric fons de lectura i una valuosa secció de bibliofília. Amb aquesta col·lecció de llibres, en la seva majoria catalans, es formà la Biblioteca Mossén Homar, que fou inaugurada el 31 de març de 1963 en un local situat en el mateix edifici de l'Ajuntament

L'any 1985 la biblioteca de mossèn Homar va passar a enriquir el fons bibliogràfic de la Biblioteca de Can Sumarro.

L'any 2000 el fons va ser dipositat a la Biblioteca Central Tecla Sala.

Consta el Fons d'uns 7.000 volums de llibres i revistes, alguns d'ells de gran valor bibliogràfic, com la col·lecció d'exemplars de Don Quijote. Hi podem trobar publicacions de temes molt variats: religió, filosofia, geografia, folklore, història, poesia, literatura, etc.

Entre les col·leccions tenia L’Avenç, Fundació Bernat Metge, Biblioteca proa, Els Nostres Clàssics, Biblioteca Selecta entre d’altres. Però el que dona realment valor a aquesta biblioteca són les edicions de bibliòfil. Aquesta col·lecció posseeix llibres de bibliofília més importants publicats a Catalunya. Entre els volums editats per l’Antiga “Societat Catalana de Bibliòfils”, com l’edició del Tirant lo Blanc feta per en Viader de Sant Feliu de Guixols, volums de la Biblioteca Talana d’Obres Antigues, de les edicions “La Cometa” i una important col·lecció de llibres de tirada reduïda il·lustrats per Junceda, Xavier Nogués, Olga Sacharoff, Enric Cristòfor Ricart, Manuel Humbert, Antoni Ollé i Pinell, Francesc Domingo entre d’altres

.Mossèn Homar va morir el Dijous Sant de l’any 1967 amb 81 anys.

História do arquivo

Fonte imediata de aquisição ou transferência

Transferència Museu (1987, 1999)

Zona do conteúdo e estrutura

Âmbito e conteúdo

La documentació conservada de Mn. Josep Homar ens mostra dades personals explicades per la seva neboda i el director del Museu d'Història Francesc Marcé.

Inclou correspondència particular amb un total de 66 cartes amb Dolors Codina vidua de Cabané i de Montserrat Cabané Codina,

Hi ha un volum de 7 capses amb esborranys d'homilies manuscrites de Josep Homar, totes amb data.

Josep Homar ens deixat una col·lecció de posesíes molt interessant on parla de la Verge de Montserrat i de Lourdes, així com un quadern de Nadales escrites per ell.

La col·lecció de fotografies es molt minsa

Avaliação, selecção e eliminação

Conservació permanent

Ingressos adicionais

Sistema de arranjo

El fons de Mn. Homar s'ha organitzat en:

Sèrie 01 Dades Personals de Mn. Josep Homar

Subsèrie 01- Dades Biogràfiques

Subsèrie 02- Noces d’Or de Josep Homar i Duràn eclesiàstic

Subsèrie 03- Retall de Premsa

Subsèrie 04- Apunts relacionats amb actes religiosos

Sèrie 02 Correspondència particular de Mn. Josep Homar es descriu a nivell unitat documental composta.

Sèrie 03 Esborranys d’homilies de Mn. Josep Homar. Es divideix en 6 unitats documentals

Sèrie 04 Poesies de Mn. Homar

Sèrie 05 Fotografies del fons de Mn. Homar

Zona de condições de acesso e utilização

Condições de acesso

Restringit

Condiçoes de reprodução

Idioma do material

Script do material

Notas ao idioma e script

Características físicas e requisitos técnicos

Instrumentos de descrição

Zona de documentação associada

Existência e localização de originais

Existência e localização de cópias

Unidades de descrição relacionadas

Descrições relacionadas

Zona das notas

Identificador(es) alternativo(s)

Pontos de acesso

Pontos de acesso - Assuntos

Pontos de acesso - Locais

Pontos de acesso - Nomes

Pontos de acesso de género

Zona do controlo da descrição

Identificador da descrição

Identificador da instituição

Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat

Regras ou convenções utilizadas

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

Estatuto

Final

Nível de detalhe

Datas de criação, revisão, eliminação

Creació, 2009

2026, revisió, gener (M.Orovio)

Línguas e escritas

  • catalão

Script(s)

Fontes

MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. L’Hospitalet, 1994.

Objeto digital (Mestre) zona de direitos

Objeto digital (Referência) zona de direitos

Objeto digital (Icone) zona de direitos

Zona da incorporação

Assuntos relacionados

Pessoas e organizações relacionadas

Géneros relacionados

Locais relacionados