Otto Warncke, José Maria

Person

Otto Warncke, José Maria

1897-1972

José María Otto Warncke Ohlsen

Neix 22-03-1897 en Hamburg (Alemanya) mort 1972

Religió Protestant

1915 Arriba a Espanya des de Àfrica (Camerun)

1920. 26 de setembre es casa amb Maria Ribas Ponsdomenech a l’església Sant Francesc de Paula. Ingressa a la religió catòlica amb el nom Jose Maria Otto.

No pertany a cap partit polític ni sindical.

1936 . El seu domicili era a Barcelona quan va entrar Franco. Es va allistar a les milícies federals del Partit Federal Ibèric, després anomenat Partit Federal Republicà Espanyol. Sortida al Front d’Aragó amb la milícia federal. Anomenat intendent per poc temps.

1937 Anomenat comandat del batalló 499 (Pi y Margall) de la 125 Brigada Mixta 28 divisió, anomenat Major d’infanteria. Baixa per malaltia juliol-octubre, torna al front a novembre.

1938 Baixa pel Front i declarat inútil. Al juny enviat a Manresa a la Caixa de Reclutes Seccions Recuperació de Materials. Setembre Baixa total de l’exèrcit.

1939 gener passa a França amb tots els soldats i va anar al camp d’ Argèles-Sur-Mer. Segons els seus apunts el General Riquelme li va invitar a anar a parís però es va quedar amb els seus companys.

Al mes de setembre comença la segona guerra mundial i es va anar al Camp de Gurs (maig). En aquest camp va anar formant companyies de treballadors espanyols i va ser anomenat per la companyia 151 cap per al seu trasllat al nord de Verdum per la realització de treballs de fortificació i continuació de la Línia Marginot. Van estar fins que els alemanys van trencar el front i llavors ell va organitzar en grups de deu per marxar cap al sud de França i després passar novament a la línia de demarcació a la França no ocupada. Novament en companyies de treball van realitzar treballs als boscos, carreteres, canteres etc.

1940 Companyia de treballadors espanyols i enviat al nord de Verdum per treball de fortificacions. Retirada amb l’exèrcit Francès fins arribar a Nantes, on cadascú amb els seus propis mitjans podia anar cap a la zona no ocupada pels alemanys.

Va passar a la zona per Lleumartin (Le Blander) ingressant novament en companyia de treballadors espanyols amb el nº 100.035 en el Departament del Indre -Point Chretien.

1941 En novembre 8.000 treballadors espanyols enviats pel l’exèrcit alemany a la zona ocupada a Bordeus on hi havia uns 4.000. Els quals pertanyien a l’organització TODT pels treballs en el port de Bordeus. Refugis per a submarins. El nº 45368 era el número de la correspondència.

1942 Es anomenat intèrpret del camp de Saint Medard.

En els seus apunts diu que els alemanys posant-se d’acord amb el govern de Vichy van enviar forçosament deu mil espanyols a Bordeus per treballar a l’organització TDOT. Segons ell es va fer un sorteig i el va tocar anar. Segons Otto l’arribada a Bordeus va ser catastròfica, els alemanys eren inhumans, degut a la recomanació del govern de Vichy, els consideraven criminals. Otto diu que entre tots els espanyols ell era l’únic que parlava alemany i de nacionalitat alemanya. Es va presentar com intèrpret (segons ell es va callar la procedència de “Rojo Espanyol” i més tard va ser fatal) en el camp de Saint Mèdard des Valles.

Darrera reunió amb el general Rundstedt, delegat de l’ambaixada d’Espanya i el ministre de treball de Vichy perquè les autoritats alemanyes demanaven al govern francès 100.000 mil treballadors francesos, però el govern de Vichy oferia a espanyols. El Ministre Speer més la protesta de l’ambaixada espanyola, van anar a la reunió i van tenir la sort que aquesta ordre fos anul·lada. A canvi devia visitar a tots els refugiats espanyols de la zona No ocupada per explicar-les la vida en Bordeus i invitant-los a anar de forma voluntària.

Va aconseguir convèncer més tard a la Wehrmacht alemanya que només eren defensors de la República Espanyola i no criminals.

Va aconseguir la llibertat de tots els treballadors i van ser traslladats a Bordeus com treballadors lliures.

Juliol: Trasllat de tots els treballadors, com persones lliures a la caserna d’artilleria francesa i a la caserna Niel anomenat pels alemanys LAGER Otto Weddingen, on es troben tots els serveis pels espanyols.

Al començament hi havia un comandant alemany i tropes alemanyes per portar l’ordre, però van ser retirats desprès de la visita del Ministre Speer al recinte espanyol pel bon comportament dels treballadors espanyols que treballaven en la TODT des de Hendaia a Nantes. Es va escollir de forma lliure pels espanyols una guàrdia espanyola, per guardar l’ordre.

Amb el Cònsol d’Espanya a Bordeus Enrique Beltran Manrique Jose Maria Otto treballava pel millor control dels espanyols de la OT.

L’ambaixador d’Espanya en França sr, Lequerica ( nota d’Otto actualment Inspector General de l’ambaixada a Nova York ). Estava en contacte amb ell.

En Bordeus hi ha un fogar espanyol i ho porta el pare Vicenç Garamendi (jesuïta) amb qui treballava per millorar la vida dels espanyols.

La policia alemanya i la Secreta (espanya) tenien entrada als arxius de tots els treballadors controlats per la OT.

1943. A Bordeus Otto ens parla de la llibertat que tenien sota el seu comandament com encarregat del camp. Segons ell va augmentar el número de 10.000 treballadors de tota la França ocupada i famílies completes. La seva responsabilitat vers als refugiats de tota la costa atlàntica era organitzar-se com una gran família independent dels alemanys, amb la seva administració portant la seva comptabilitat de milions de francs mensuals.

Segons els seus apunts ell es considerava pagat quan li anomenaven “Papa Otto”.

Les seves notes apunten dades importants:

1 Milions de francs per enviar els refugiats als seus familiars a Espanya. Igualment als familiars que es trobaven a la França no ocupada.. Una quantitat de 600.000 francs.

2 Crear un estat de satisfacció moral i material

3 Serveis socials creats i desenvolupats.

4 Compra de medicaments per malalts. Subministrament d’aliments per tots els refugiats en els hospitals. Subsidis en cas d’invalidesa, préstecs a familiars dels refugiats.

5 Van formar un grup de música anomenat “Orquestina España”.

6 Grup teatral, grup de cantants regionals espanyols. Equip de futbol. Creació de guàrdia pròpia espanyola deixant fora als alemanys. Servei especial de correus. Permís anual de vacances pagades. Creació casa de Salud (on es trobaven els malalts incurables, ferits de guerra) Tombes en propietat en els cementiris.

La Gestapo es va assabentar dels seu passat a Espanya. Va ser desterrat a Cap Ferret. Segons ell, va sofrir pels espanyols si el afusellaven, però el ministre alemany Albert Speer es va posar al costat dels refugiats espanyols i a favor d’Otto.

Va atendre a la Divisió Azul en la seva estada en Bordeus per unes hores invitant-los a la caserna per menjar, i donar tabac.

Tracte directe per mediació Consolat d’Espanya amb el Ministeri Exteriors de Madrid.

1944 Retirada de l’exèrcit alemany a la desembocadura del riu Gironde. Dos dies després van entrar els maquis espanyols i sempre havent-se negat a sabotejar els treballs de l’OT en Bordeus, es va amagar tot un any a Bordeus i després va marxar a Andorra.

1945 Al juliol passa clandestinament a Espanya i està durant un any sense sortir de casa de la seva dona d’Argentona.

1947 Treballa temporalment en la casa de bosses Iglesias .

1949 Arregla la seva documentació.

1955 es trasllada a Colònia com representant d’una farmacèutica Roma Wagner i a més es converteix en delegat oficial del Govern Republicà a l’exili. Pel seu treball tenim la targeta postal de la Visita del professor Dr.Pascual M.A.R Magaldi de Buenos Aires a l'Hospital Universitari Mèdic de Köln de Reim (Director H.W Kinipping). Apareix José Maria Otto Warncke.

Va mantenir relacions amb visites a Sud Amèrica pel seu treball, i continua segons postals adreçades a ell, relacions amb els exiliats.

La historiadora Birgit Aschmann explica en el libre Treue Fren que José Maria Otto Warncke va escriure a l’alcalde de Berlín Willy Brandt a l’any 1960 demanant ajuda pels republicans espanyols. Segons Aschmann el Ministeri d’Exteriors no va contestar, perquè l’Alemània Federal reconeixia a les autoritats franquistes com representants legítims del govern espanyol. Warncke va mantenir fins a la seva mort a l’any 1972 contactes amb els exiliats espanyols per tramitar possibles indemnitzacions del govern espanyol.

Draft

Full