Va néixer a l’any 1979 , per simpatia amb el poble Nicaragüenc arrel de la revolució sandinista. Des de les hores han treballat junts per reforçar els vincles entre els nostres pobles a través del coneixement mutu i desenvolupant propostes de solidaritat.
L’entitat amb aquests propòsits mostra el seu compromís amb una forma oberta d’associacionisme unitària i sense ànim de lucre. Es tracta d’un espai de trobada que sempre ha tingut com a característiques d’identitat el seu caràcter plural i popular.
Cooperació i Solidaritat. Ajuntament de l'Hospitalet
3-d’abril 1979 eleccions a l’Estat Espanyol i Catalunya.
25 d’abril prenen possessió els nous ajuntaments democràtics.
19 de juliol 1979 el FSLN (Front Sandinista d’Alliberació Nacional). Entrava a Managua i s’iniciava el procés de transformació revolucionària.
En aquests moments amb aquests canvis es va iniciar una línia de treball solidari del municipalisme català amb la revolució popular sandinista.
El moviment de solidaritat amb la guerrilla sandinista des de 1975 va traspassar moltes de les seves activitats als ajuntaments democràtics catalans.
Per l’altra banda les primeres actuacions del govern revolucionari de Nicaragua van ser la Cruzada Nacional de Alfabetización, Això va motivar la presència temporal a Nicaragua d’un grup d’ensenyants catalans que si bé no va ser molt nombrosa però va ser prou significativa.
Un tercer element a contribuir a consolidar aquests lligams entre Nicaragua i Catalunya fou la creació de les Brigades de Treball que evocà ben aviat a centenars de joves catalans a ajudar.
La funció de tot això va provocar la creació d’una xarxa sólida de complicitat solidàries amb la Nicaragua Sandinista, amb la participació de les noves institucions municipalistes, els col·lectius de bases nombroses poblacions i sectors significatius de professionals.
1984 eleccions nicaragüenques es pren de forma formal les primeres experiències solidàries oficialitzades amb el nom d’agermanaments.
A Estelli i a Sant Feliu any 1984
Managua i l’Hospitalet Any 1985.
Durant els 3 anys següents fins a 1988 es consolidaran i formalitzaran a Catalunya 20 agermanaments més.
Importància del consul oficial amb els ajuntaments i comitès agermanats. Moises Aran.
En paral·lel el FSLN havia creat i consolidat dins l’estructura de govern, dintre del Viceminsiteri de la Presidència, Monica Baltodano va crear un àrea anomenada DAMUR (Departamento de Asuntos Municipales y Regionales).
Funcions DAMUR (Departamento de Asuntos Municipales y Regionales).
S’atenia tota la problemàtica dels febles i desestructurats municipis nicaragüencs, el FSLN col·loca la seva interlocució amb els ajuntaments i comitès agermanats.
1990: crisis amb la derrota electoral del 25 de febrer de 1990
"Vaig néixer a Barcelona el 1924, i amb tres anys d'edat la família ens vam instal·lar a Collblanc, representant la Casa Provincial de Caritat, Serveis Municipals Funeraris, de Barcelona.
Als 14 anys vaig ingressar a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per cobrir el personal vacant que aleshores combatia a la Guerra Civil. D'allí vaig ser despatxat, com d'altres, amb l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 1939.
Vaig estudiar comptabilitat i vaig exercir com a tal fins a l'anada a Brasil. De retorn vaig reingressar a l'Ajuntament i vaig ser destinat al Museu d'Història, on em vaig jubilar.
És al Brasil on vaig començar la meva carrera literària publicant a diversos diaris i revistes, entre ells a Gazeta i també permanent col·laborador de Prensa Hispánica de Sao Paulo. Amb motiu de la inauguració de la capital Brasília vaig ser diplomat pel president de la República, Dr.Juscelino Kubitschech. Vaig rebre el 2n Premi Internacional Poètic, Salou 1966, com també la medalla Ciutat Cunit 99. Vaig publicar Roses d'un verger, sobre Collblanc - la Torrassa, i Oda a la ciutat. 50 poemes al Futbol Club Barcelona per mitjà de la Penya Barcelonista de Collblanc. I fa poc vaig col·laborar en el llibre Vivències, la Barcelona que vaig viure 1931-1945, editat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona."