Mª Lluïsa Ferré va néixer el 14-06-1951. Va néixer a casa, al carrer Progrés 136, que just al costat de la Plaça Espanyola del barri de la Torrassa. Va cursar estudis de Batxiller al seu barri. Aviat va prendre part en la vida associativa i política de la ciutat assistint a reunions veïnals i sindicals del barris del Centre, Sant Josep i Collblanc. Va destacar com a militant antifranquista i durant la transició va prendre part activa en la transformació de la ciutat.
La seva primera feina va ser a l'any 1966 amb quinze anys entrant como secretària del CAP de Planificació Domèstica de l'empresa Llàmpares Z, que era ala planta de fabricació Phillips a Barcelona fins l'any 1972.
Després de l'any 1973 fins a 1981 va estar com assessora sindical a la filiació d'hostaleria d'UGT de Catalunya, perquè apart de la meva professió, ella ja s'havia enquadrat a la lluita i militància política i sindical molt abans.
Any 1981 treballa com a laboral a una plaça administrativa al Patronat Municipal de Cultura a l'Ajuntament de l'Hospitalet fins l'any 1983.
L'any 1983 es presenta a les Eleccions Municipals amb el Partit Socilista i va sortir regidora. Agafant una excedència, de 16 anys.
L?any 1999 es reintegra a l'Ajuntament i va estar d'assessora d'alcaldia fins l'any 2004, en que va venir en comissió de serveis per desemvolupar la tasca de responsable de l'àrea de Cooperació Internacional de l'Ârea Metropolitana de Barcelona.
Va viure a la Torrassa, darrere de Santa Eulàlia 15 anys i va marxar l'any 2003. Va marxa a un poble més petit al Vallés Oriental, a Vilanova del Vallés on va continuar amb les seves responsabilitats cap al seu partit sent la primera secretària i la regidora del meu grup a l'Ajuntament, fins l'any 2025, que es va retirar de la primera línia.
Carles Enric natural de l’Hospitalet. Sabem, per la documentació conservada, que va ser detingut pels fets del 6 d’octubre de 1934 al Saló de l’Ajuntament de l’Hospitalet segons explica Ramon Moral Querol en aquests documents. ( la Generalitat de Lluís Companys aprovà la Llei de Contractes de Conreu per afavorir els camperols davant els contractes abusius dels propietaris. Aquesta llei rebé una forta oposició dels terratinents i dels conservadors.
La Lliga Catalana, el principal partit de dretes de Catalunya, va denunciar-la i el Tribunal de Garanties Constitucionals va anul·lar-la. Desafiant el Tribunal, el Parlament de Catalunya va tornar a aprovar exactament el mateix text. Enmig del conflicte, el 4 d'octubre, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA, un partit ultracatòlic i ultraconservador) entrà al Govern de la República. En conseqüència es convocà una vaga general a tot Espanya.
A Astúries esclatà una revolució armada. A Catalunya, el 6 d'octubre el president Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Almenys a una cinquantena d'ajuntaments de Catalunya s'hissà l'estelada. Entre ells, l'Hospitalet de Llobregat. Ramon Moral i Querol era un jove administratiu de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Explica que: "A l'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, proclamo la República Catalana des del balcó de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Tenim al nostre costat els caps de la Guàrdia Civil."
El matí del 7 d'octubre, Companys es rendeix a l'exèrcit i tot el Govern de la Generalitat és detingut. Ramon Moral relatà que: "Unes setmanes després, poques, la mateixa Guàrdia Civil, es presenta a les 5 del matí i em detenen a casa.
Carles Enric i Ramon Moral Querol van ser detinguts i enviats al vaixell presó Uruguay al port de Barcelona. Aquest vaixell Cap a l'octubre de 1934 fou adquirit pel govern de la Segona República Espanyola juntament amb el Manuel Arnús i l'Argentina, i rebatejat amb el nom d'Uruguay. Fou emprat com a presó per primer cop durant el bienni negre per tal de fer de presó, inicialment, del president Lluís Companys i els consellers de la Generalitat de Catalunya fets presoners arran dels fets del sis d'octubre de 1934. Arribà a haver-hi confinats 2.500 persones,
majoritàriament polítics, funcionaris i professionals liberals. També hi fou tancat els membres del Patronat Universitat, amb el seu president, Pompeu Fabra.[1] Companys i els seus consellers hi van romandre fins que el 7 de gener de 193 foren traslladats a la presó Model de Madrid per a complir condemna de 30 anys de presó.
Carles Enric i Ramon Moral Querol segons la relació de detinguts i empresonats per la insurrecció, apareix Enric com republicà i va estar empresonat fins l’2 d’octubre de 1935, i Moral Querol com funcionari de l’Ajuntament de l’Hospitalet.
Cales Enric participa activament en la guerra civil i al 1939 va sortir cap a França on va estar als camps de concentració francesos de Brams i Saint Cyprien. Ramon Moral Querol diu que es trobava delicat de salut i va poder aconseguir estar en el Refugi dels Bascos a Pezemas (on es vivia millor gracies a les ajudes dels govern basc a l’exili). Ho van treure i va tornar a Espanya. Va ingressar a la Presó Cel·lular de la Model fins l’octubre de 1942.
A la seva sortida va viure a l’Hospitalet en una casa amb els seus pares, l'avia i el seu fill al pis de dalt amb la seva dona i els dos fills.
Va treballar com lampista i electricista i va muntar una petita tenda de venda de bombetes i material elèctric. Va simultaniejar la seva feina de lampista amb la seva afecció a escriure sardanes, cançons i poesies, participant activament en la vida cultural de la ciutat.
Joan Gendre va néixer a Anglesola (l’Urgell), el 9 d’octubre de 1892. Ja de ben petit s’afeccionà al ciclisme i el 1920 fent un esforç aconseguí, per mitja d’un traspàs, fer-se amb un talleret que hi havia a Tàrrega. Al cap de dos o tres anys el deixà per establir-se a Igualada, des d’on el 1925 arrendà uns baixos del carrer de Romanins (ara Martí Julià) i instal•la el seu negoci.
Es casà el mateix any i aviat es dedica al lloguer de bicicletes i tricicles. També en reparà i va obtenir al barri de Collblanc una abundosa clientela. Aviat va posar de moda els dies festius un petit circuit: el famós “Velòdrom” del barri, un seguit de solars convertits en pista al cap d’amunt del carrer Campalans i el de Fortuny i fins els patis de darrera dels magatzems del carrer Baquer.
Aviat va prosperar el negoci i el traslladà al número 28 del mateix carrer, fent cantonada amb Campalans, amb l’esclat de la guerra civil, la pista es fa transformar en petits hortets per fer passar la gana del barri.
A partir de 1939 els Gendre emprengueren d’altres activitats. Compartiren el ram de la bicicleta amb el de la joguina i anaren a vendre a fires i mercats. Hi muntaren barraca i acudiren puntualment, des de fa més de mig segle, cada any a la Gran Via a la Fira de Reis.
A la primera dècada dels cinquanta, en Gendre fou un agent de vendes d’uns motocarros especialment dissenyats per al transport -els Kapi- provistos de motor “Iresa” i “Villiers”. Ell mateix posseïa un parc de vehicles d’aquesta característica. Els llogava amb conductor inclòs.
Joan Gendre va morir als 77 anys, el 18 de juny de 1970.