Coleção 196 - Associació de Veïns de Pubilla Cases

Uns anys abans de la seva legalització el 1972, un grup de veïns de Pubilla Cases ja es reunien i parlaven dels temes que afectaven al barri, de la problemàtica que havia generat la construcció desmesurada de tants edificis, sense atenir-se a la necessitat d’uns serveis que serien necessaris per tots aquells que anessin a viure a aquell barri en expansió. Els blocs de pisos es construïen en vuit o nou mesos, i molts d’ells sota el sistema de permuta. S’utilitzaven materials barats i altres de segona mà, construint sota una mala qualitat que no tardà en afectar als pisos. Alguns d’ells tingueren seriosos problemes d’aluminosis, molts es van tenir que reconstruir.
Al principi formalitzaren el grup junt als veïns de Can Vidalet i La Florida. Més endavant, aquests es legalitzaren per la seva banda. El seu objectiu es centralitzava en la millora del barri, centrant-se sobretot en qüestions d’urbanisme i obres, medi ambient, sanitat i seguretat. Fa 40 anys, de l’associació sortien múltiples activitats, però va arribar un moment que, per blocs, la gent s’anà disgregant i es formà el Consell esportiu, la Comissió de Festes, l’AMPA. S’ha anat fragmentant per tanta demanda i massificació de persones.
Quan l’Associació tenia el local al carrer Calderon de la Barca, es feien cursets per a aprendre distintes professions amb pràctiques incloses. I es donaven uns diplomes. Els cursets eren de dependent, carnisser, electricista, mecànic, entre altres.
En els primers temps la gent participava i lluitava molt més per la dignitat del barri, però a mesura que ha anat passant el temps, la lluita s’ha anat apagant i son pocs els que segueixen les manifestacions o actes de protesta. La participació de joves en l’entitat és nul•la.
La campanya de l’aigua, per exemple, molt lluitada per les diferents associacions veïnals de l’Hospitalet també els va tocar de ple, i com les altres es mobilitzaren i obtingueren resultat. La construcció de pisos a la Bòbila també feu que el barri s’aixequés en contra. El barri demanava un esplai, una biblioteca i una zona verda. Hi van haver càrregues policials, alguns veïns s’encadenaren, i, finalment es concedí l’espai al barri.
Amb la campanya de l’euro per recepta, una de les últimes, ja no hi ha hagut tanta mobilització. Tampoc n’hi ha massa per la sanitat, sols alguns dimecres es mouen cap a Bellvitge per donar informació als usuaris, en matèria de llistes d’espera, assistència, entre altres. No s’està fent res per l’hospital, conegut com de la Creu Roja, que es situa al mateix barri. Aquesta qüestió la porta el comitè d’empresa del dit hospital, però ja s’han tancat 180 llits i les condicions van a pitjor.