Barceló i Anguera, Pere Joan

Persona

Barceló i Anguera, Pere Joan

• Carraicó
• Carraiquell
• Carraica

1682-1743

Pere Joan Barceló va lluitar a la Guerra de Successió a Catalunya des dels seus inicis el 1705 com a alferes de la companyia de fusellers que capitanejava el seu mateix pare Francesc Barceló. Amb la seva partida de fusellers de muntanya, hostilitzà les viles governades per partidaris dels borbons a les comarques més meridionals del país. El 1713 ja era capità sota el comandament del coronel Antoni Vidal.
Després de la derrota catalana el 1714, va deposar les armes als borbònics, es va acollir a l'indult general el 28 de setembre de 1714 i retornà a la seva terra. La tranquil·litat li va durar poc, ja que es va enfrontar a un tinent borbònic que pretenia cobrar impostos abusius i s'escapà als boscos, però pocs dies després fou reconegut al mercat de Falset i empresonat,[2] el 14 d'octubre de 1714. Malgrat això, va aconseguir escapar i fugir a la Serra de Llaberia on feu vida d'emboscat. Durant els següents temps reclutà una partida d'homes amb els quals assaltava combois amb atreviment fins que el febrer del 1717 el governador de Tarragona ordenà l'empresonament dels seus familiars, amenaçant de matar-los si el Carrasquet matava algun soldat borbònic durant els seus assalts als combois. Al llarg del 1717 els sometents de les viles tarragonines intentaren capturar-lo.
Mentrestant, les pretensions de Felip V de recuperar els territoris italians que havia cedit al Tractat d'Utrecht van motivar l'aliança de França, Anglaterra, Holanda i Àustria contra el Borbó espanyol. Per dur la imminent guerra a Catalunya, el 1718 el Duc de Berwick va començar a enviar cartes als antics austriacistes catalans (antics enemics seus) per reclutar-los com tropes franceses. Motivat per la possibilitat de canviar l’estatus quo de la guerra anterior, el Carrasquet deixà la seva partida de cent homes a les muntanyes del Priorat i es va dirigir a França el maig de 1718. Poc després les tropes espanyoles de Felip V envaïren el regne de Sicília provocant l'inici de la Guerra de la Quàdruple Aliança. Berwick atorgà a Barceló el grau de coronel el 1718, i el va posar al davant d'un dels dotze batallons d'arcabussers formats al Rosselló. El 1719 França va declarar formalment la guerra a Espanya i les seves tropes començaren la invasió: Els homes del Carrasquet serviren de fusellers de muntanya, obrint pas a les tropes franceses i assaltant els combois espanyols. Amb les armes i municions subministrades per França, va aconseguir alliberar els seus familiars empresonats a Falset, però no reeixí a salvar la seva mare.[cal citació]

La llegenda del personatge es comença a forjar a partir d'aquest moment: de fet l'historiador Francesc de Castellví va relatar alguns dels seus fets d'armes transmesos oralment, alguns de dubtosa realitat. El Carrasquet va centrar la seva activitat al sud de Catalunya, a les comarques al voltant de la Serra de Llaberia: el Camp de Tarragona, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. La propaganda filipista el titllava sovint de guerriller. El 1719 va intentar conquerir la ciutat de Valls, però aquesta va resistir els embats gràcies a la milícia local (que seria el germen dels Mossos d'Esquadra) liderada per la família Veciana. També va intentar conquerir Reus.[1] Perseguit per nombroses tropes borbòniques, va travessar Catalunya passant per Montserrat fins a arribar al Pallars. Paral·lelament, tampoc tingué sort la partida de Francesc Bernic, que fou capturada per Josep Anton Martí a La Llacuna.[4] En canvi les tropes franceses regulars sí van poder ocupar diverses comarques pirinenques, a les quals hi van restablir el sistema municipal català tradicional que havia estat abolit pels borbònics. En finalitzar la campanya a finals de la tardor, el batalló del Carrasquet va tornar al Rosselló per preparar la campanya de l'any següent.

No obstant això, el gener de 1720 Felip V va abandonar les seves pretensions expansionistes, i va acabar retornant els regnes de Sardenya i Sicília. Després de signar els pactes d'amnistia recíproca per a les tropes de cada bàndol, el batalló del Carrasquet seria llicenciat el 26 d'abril del 1720. França tenia la intenció de retornar els soldats catalans cap a Espanya. Tot i que va oferir a Barceló l'oportunitat d'integrar-se a l'exèrcit regular francès amb el grau de coronel, aquest s'hi negà. A Cotlliure ell i uns amics compraren una fragata i s'embarcaren en direcció a Maó, llavors una possessió anglesa, per dirigir-se després a Salou amb set homes, a on hi van passar una setmana sense que se'n sàpiga el motiu. Algunes fonts històriques indiquen que hauria intentat continuar la lluita, i que fins i tot hauria visitat secretament el Priorat.
El sobrenom, tal com se cita a les cròniques, era Carrasquet o Carrascot, que deriva de la seva professió familiar, ja que era carboner de carrasques (alzines dedicades a produir carbó). Va ser al segle XX quan la historiografia el va citar com a Carrasclet. Va ser l'únic coronel català del moment que, de fet, era analfabet.

Orovio, Macarena 13.05.2024