Fons patrimonial 702 - Pubilla Casas i família Molins

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES CAT AMHL 702

Títol

Pubilla Casas i família Molins

Data(es)

  • 1436-1966 (Creation)

Nivell de descripció

Fons patrimonial

Volum i suport

185 carpetas, 57 fotografies. 47 fotografies B/N AMHLAF0179562-AMHLAF0179602/ AMHLAF01182482-AMHLAF0182487 en paper i Portal d'Imatges
6 fotografies B/N AMHLAF0179555- AMHLAF0179560 només digitalitzades
1 fotografia B/N AMHLAF0182488
3 fotogragies B/N AMHLAF0182489-AMHLAF01824891, 21 plànols, 1 article de diari de Barcelona, 1 pergami, 1 película 8mm

Àrea de context

Nom del productor

(1700-1848)

Història biogràfica

Segons la documentació conservada en el fons patrimonial, la família Casas comença a mitjans del segle XVIII amb dos personatges: Bartomeu Casas Roca i Josep Casas Roca, germans i fills de Bartomeu Casas i Magdalena Roca comerciants de la ciutat de Barcelona. Al mateix temps tenim que parlar d’una altre branca de la família: els Rogent ciutadans de Barcelona però amb propietats a Masnou i Teia.

De la família Rogent tenim poca informació encara que és molt valuosa perquè ens mostra les propietats que tenien a Masnou, Teià.

El primer Rogent, anomenat Vicenç era peller de la ciutat de Barcelona i va comprar terres a Teià i Masnou on va construir una casa i les terres adquirides les va explotar per mitjà de contractes de parceria. Aquesta família provenia de Sant Andreu de Canyamars. Vicenç Rogent es va casar dues vegades, amb la primera dona va tenir una filla, Jerònima, que es va casar amb Salvador Puig comerciant de teles de Barcelona, però va morir sense descendència. Va heretar tots els bens la seva filla pòstuma, de la segona dona, Antònia Rogent,

Antònia Rogent es va casar amb Bartomeu Casas Roca.

En aquest moment comencen les dues famílies a trobar-se.

L’hereu de Bartomeu Casas i Antònia Rogent va ser Anton Francesc Casas Rogent, comerciant veler de la ciutat de Barcelona. Anton Francesc Casas Rogent va ser cònsol de la Junta de Comerç de Barcelona i va administrar com bon hisendat les propietats de Masnou i Teia. Es va casar amb Josefa Romanyà i van tenir cinc fills (Felip Neri, Antònia donzella, Josefa casada amb Rafael Esteve (fill Felip Esteve Casas), Concepció donzella, Francisca casada amb Josep Anton Malet (fill Gaspar Malet Casas), els quals van heretar per parts iguals la herència dels seu pare.

Per l’altre costat tenim a Josefa Casas Clavell com heretera dels seus pares, Josep Casas Roca i Rosa Clavell dels quals va aconseguir un bon patrimoni (1759-1760). Ella ho va augmentar amb la compra d’uns terrenys a l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat anomenat La Muntanya o Gleva Cala Casas (antic Mas Tarrés). Tenim poca documentació conservada d’ella però la que tenim (testament i inventari dels seus bens) ens dona les bases per saber com les propietats de los Casas de Masnou i una part de les propietats dels Casas de l’Hospitalet es van ajuntar per mitjà de transmissió patrimonial.

Josefa Casas Clavell va construir en les seves terres una casa senyorial amb tots els terrenys de camps, vinya i boscos bordejant la propietat. Va treure profit buscant aigua i construint una mina d’aigua per regar les seves terres.

Va morir sense descendència perquè no es va casar. Les seves propietats (casa de l’Hospitalet i la casa del carrer Montcada) i censos, els va deixar a parts iguals als seus cosins Anton Francesc Casas Rogent i Josep Casas Costa. En cas de morir abans, heretaran els seus hereus universals.

En aquests moments trobem el primer enllaç dels dos patrimonis: El fill d’Anton Francesc Casas Rogent, Felip Neri Casas Romanyà va heretar del seu pare en Masnou i Teià i els bens de la seva tia Josefa Casas Clavell.

Josep Cases Costa com hereu de Josefa Casas Clavell va heretar la meitat dels seus bens, i ho va administrar la seva dona Beneta Vivet per la seva filla Isabel Casas Vivet.

A partir de 1807 trobem a la mare de l’hereu d’Anton Francesc Casas Romanyà, Josefa Romanyà com representant del seu fill Felip Neri Casas Romanyà per agafar la herència de la seva tia Josefa Casas Clavell. El mateix farà Beneta Vivet per la seva filla Isabel Casas Vivet per ser menors d’edat.

El fill d’Anton Francesc Casas Rogent, Felip Neri Casas Romanyà ho trobem com important hisendat de Masnou i Teià i a més les propietats a l’Hospitalet i a Barcelona de la seva tia Josefa Casas i per la compra de la meitat de la propietat de la casa del carrer Montcada a la seva cosina Isabel Casas Vivet.

Felip Neri Casas Romanyà va casar amb Francisca Sors Matas. Aquest matrimoni va morir sense descendència però Felip Neri va deixar per testament que els seus bens ho heretin els seus nebots Antoni, Francesc, Gaspar i Felip Cunill Sors. Francisca pot escollir l’hereu universal. Francisca Sors Matas posa com hereu universal a Felip Cunill Sors.

En aquest moment el cognom Casas no apareix més en el fons patrimonial encara que les propietats de la Gleva Cala Casas aniran passant de generació en generació com anirem veient.

Els germans Cunill Sors també van heretar propietats del seu avi, perquè Antoni Sors Antic va tenir dos fills Mariangela Sors i Joan Sors. Abans de morir va crear un fideïcomís per al seu fill. Quan va morir, la seva dona Rita Miralda i el seu net volien aquest fideïcomís, però la filla d’Antoni Sors ho va reclamar i la justícia li va donar la raó. En aquest moments els quatre germans Cunill Sors i els altres hereus arriben a una conciliació per el repartiment dels bens. Als germans Cunill els va rribar 1/3 part i Antoni a més com hereu de la seva mare Mariangela Sors el fideïcomís.

En aquest moments les propietats dels Cunill Sors es comencen a dividir entre les diverses branques familiars.

Felip Cunill Sors es va casar amb Alberta Campreciós Folch (1878), la va deixar com hereva universal i una hipoteca per la casa de La Quintana a Masnou anomenada La Deseada. Els bens dels Sors quan va morir els va repartir entre els seus germans. (Antoni, Gaspar, Francesc)

Alberta Campreciós Folch al morir el seu marit va fer un inventari de totes les propietats en Masnou, Teià i Hospitalet de Llobregat. Casa de camp al lloc anomenat La Muntanya o Gleva de Cala Casas. Peça de terra al lloc Corns de la Sàrria. Peça de vinya a Torre Marina (torre Melina). Peça de terra de regadiu al Pla de la Fabregada. A Masnou villa de Masnou casa i peça de terra en el Pla de la Feixa Llarga. Peça de Vinya en el lloc el Pla de la Noguera. Peça de terra anomenada Sauló. Peça de terra en el partit Mayol del Iusepó. Peça de terra al lloc anomenat Galta Chica. Peça de terra en el lloc Torrent d'Humbert.

Nom del productor

(1878-1966)

Història biogràfica

Alberta va tenir dues germanes més, Francisca i Dolors Campreciós Folch.

Els pares son Francesc Campreciós pagès i Anna Folch de Barcelona. La seva mare va deixar els seus bens repartits a parts iguals entre les tres.

Francisca Campreciós es va casar amb Estanislao Bars i van tenir dos fills encara que en el testament deixa a Alberta com hereva universal i a la seva germana Dolors i a la seva filla Antònia hereteres de la impremta.

Dolors Campreciós Folch es va casar amb Salvador Salallasera veí de Sant Quirze de Safaja i llauner amb tenda a Barcelona al carrer Boria. Van tenir una filla Antònia Salallasera Campreciós.

Antònia Salallasera Campreciós va ser la hereva de la seva mare i dels bens de la seva tía Alberta Campreciós a més de la casa de Montcada qui li va venir pel repartiment del bens de la herència Casas Cunill Sors i per part de Francesc Sors per liquidació del bens qui devia heretar, i una porció de terra a Sant Andreu de Llavaneres en el lloc anomenat Casa Quintana

Antònia Salallasera Campreciós es va casar amb Josep Molins Carreras comerciant de la ciutat de Barcelona.

Josep Molins Carreras va obtenir com marit d’Antònia poders per administrar tot el seu patrimoni i el de la seva tia Alberta i el de la seva sogre Dolors Campreciós.

Va actuar com apoderat de tots els hereus de la Gleva Cala Casas per la compra venda, cessió, permutes per la construcció i urbanització de la ciutat jardí de Pubilla Casas a l’Hospitalet de Llobregat (1928.) A més va fer la compra d’una vinya a uns dels hereus provinents de la segregació de la casa de camp de Cala Pubilla Casas a Francesc Garcia Cunill.
Aquest matrimoni van tenir quatre fills Anna, Salvador Josep i Antoni. Josep Molins va deixar a la seva dona Antònia hereva universal.

Antònia en aquest moments fa un recompte de tot el seu patrimoni i reclama als hereus de la propietat de la Gleva Cala Casas que els seus fills siguin els apoderats i encarregats de la urbanització de la Pubilla Casas.

Els seus fills Anna, Salvador i Antoni (Josep va morir l’any 1938) seran els encarregats d’ampliar i vendre el patrimoni familiar.

Salvador i Antoni van anar comprant peces de terra als hereus i així van aconseguir la major part del patrimoni .

Antònia Salallasera va deixar hereus de tots els bens als seus fills Anna, Salvador, Josep i Antoni: Ho va dividir una tercera part per cadascú. La casa de Montcada per la seva filla Anna. A l’Hospitalet La finca d'ordre tercer a decimo quart continuen en amillarament de la finca que procedeix. Finca La Muntanya o Gleva ca la Casa. Corns de la Sarria. A Esplugues de Llobregat Torre Melina. A Santa Eulàlia de Provençana Peça de terra de vinya i garrofers al lloc anomenat Pedra Blanca a la Partida de Vallmora. A Masnou 10% peça de bosc a Teià partida "Vallmora". 10% peça de terra de vinya en Blocas abans anomenat Oliverons.

Josep Molins Salallasera al morir a l’any 1938, els seus germans van protocol·litzar el seu testaments hològraf per repartir-se els bens dels seu germà entre els tres, 1/3 part a cadascú.

Entre els anys 1940-1960 diferents hereus de la herencia Cunill Sors venen la seva part als germans Molins Salallasera. Felip Millet Cunill d'una porció de terra edificable en els terrenys anomenats La Muntanya o gleva Cala Casas.

Per tant veiem que des de Mitjans del segle XIX la transmissió del patrimonio Casas Cunill Sors ha anat d’uns descendents a altres, però els últims descendents per part de la seva mare i de la seva tia Alberta Campreciós, la branca Molins va ampliar i recuperar tant el seu patrimonio familiar com particular en l'Hospitalet de LLobregat i Masnou.
.
Salvador Molins Salallasera amb la seva dona Lourdes Gimferrer van comprar per part dels ejecutors de liquidar la herència de Casas.Cunill, Sors del 9 i dos terços de la finca y censos a l'Hospitalet, i Masnou perquè els tres per cent restant pertany per herència a la seva mare Antònia i al seu germà difunt Josep Molins.(1960) i a més la conservació del panteó familiar construït per Francisca Sors, perquè estan enterrats el seu avi i la seva tia Alberta Campreciós. A més va comprar a Josep Alberch Giró parcer d'una vinya al terme de Teià. Aquesta peça de terra formava part de la compra de tot el terreny de la herència Casas,Sors, Cunill.

Història arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

Donació (febrer de 2025).

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Fons documental de la casa pairal Pubilla Casas, construïda el 1772 per Josefa Casas i Clavell, que era coneguda com "la pubilla Casas". La casa va acabar sent coneguda per aquest nom i posteriorment el barri sencer de Pubilla Cases també. Els Casas, i les seves branques familiars, tal com queda reflectit en la documentació dels segles XVIII i XIX d'aquest fons patrimonial, eren grans propietaris de terres a l'Hospitalet de Llobregat i al Masnou (al Maresme).
El document més antic d'aquest fons data de 1436 i és un pergamí que conté una compravenda d'una propietat a prop de Santa Maria del Mar (Barcelona).
El fons també inclou documentació de la família Molins, que va ser la darrera propietària de la casa pairal de Pubilla Casas abans que aquesta passés a ser el centre educatiu Sant Josep Obrer als anys 60 del segle XX. La família Molins, com a hereva de part del patrimoni dels Casas, també va ser qui va urbanitzar el barri de Pubilla Cases a partir de 1926 (data dels plànols de l'arquitecte Ramon Puig Gairalt per fer la "ciutat jardí" de Pubilla Cases, que havia de ser l'eixample de l'Hospitalet).

S’entén per fons familiar i patrimonial el conjunt de documents, en qualsevol mena de suport, produït per una família o llinatge, que són el resultat de les activitats personals i públiques dels seus membres, de l’administració dels seus béns i de l’exercici de potestats jurisdiccionals.

Aquest Fons reuneix els fons documentals d’una o vàries famílies (Rogent, Casas Clavell, Casas Romanyà, Cunill Sors, Campreciós, Salallasera Campreciós, Molins Salallasera, Molins Gimferrer), relacionades i dels seus membres, relatius a afers privats: principalment l’administració dels seus béns, i ocasionalment a les seves activitats públiques.
Els arxius familiars no són col·leccions, sinó que són produïts de forma natural per una institució –la família– en el desenvolupament de les seves funcions i activitats quotidianes.

Les seves característiques bàsiques són: el productor és una família, que es perpetua en el temps bé perquè té un patrimoni rural associat o l’exercici hereditari de determinades professions; la família es reprodueix gràcies a determinades pràctiques successòries (vincles, fideïcomisos); el que compte és la successió pautada –l’herència– de diverses generacions d’aquesta família; i els fons contenen fonamentalment documentació patrimonial i relacionada amb l’exercici d’activitats públiques dels diferents membres de la família.

El contingut d’aquest fons patrimonial s’ha ordenat segons las diferents tipologies documentals trobades. Un primer grup de tipologies documentals giren entorn de la propietat de la terra i l’ administració patrimonial: contractes agraris (arrendaments, parceries i masoveries); control de collites i fruïts; comptes, rebuts i albarans; correspondència amb els administradors.

Un segon grup, de documentació es refereix a l’ofici de la família: en aquest cas ens trobem amb comerciants, els quals creen la Companyia de Comerç Casas Romanyà.

La família Molins Gimferrer conserva la documentació relacionada amb la transmissió hereditària del patrimoni: adquisicions per matrimoni (capítols matrimonials, àpoques de dot); i herència (testaments i codicils, heretaments, escriptures d’acceptació d’herència i d’inventari, divisions i concòrdies, llibres de tutoria, administració de fideïcomisos, llegats pietosos).

L’activitat judicial també té el seu espai en forma de plets civils i penals, com sentència del Tribunal de Confiscacions, citacions al jutjat etc.

Un altre tipus de documents importants es relaciona amb la religiositat d’alguns membres de la família en forma de: fundació d’un benefici religiós o l’ascens social d’algun membre per demanar al Papa poder tenir capella en la seva casa per celebrar misses o construcció d’un monument sepulcral al cementiri de Masnou.

Documentació molt minsa reflecteix la vida quotidiana de l’època com un joc de cartes, biografia manuscrita de dos fulls d’un membre de la família, Josep Salallasera Campreciós o correspondència.

El conjunt d’un fons patrimonial, reuneix un triple interès: genealògic (per a la història de la família), econòmic (història de la formació) i gestió del patrimoni i dels diversos negocis familiars.

Valoració, destrucció i programació

Ingressos

Sistema d'organització

S’ha creat un total de 7 sèries documental les quals es descriuran de forma amplia, amb informació sobre cada membre de la família, per baixar a descriure cada unitat documental.

01-Documentació relacionada amb la transmissió hereditària dividida en 5 subsèries

01-Testaments

02-Inventaris de bens

03 Capítols Matrimoniasl

04- Documents oficials

05- Escriptures de poder

2 Documentació relacionada amb la gestió econòmica de les seves terres dividida en tres subsèries

01 Contractes d’explotació agrària i censos

02 Construcció i venda

03 Venda de terreny

03 Documentació relacionada amb la religiositat de la família Rogent-Casas-

04- Documentació relacionada amb Judicis i sentències

05- Seccions facticis

06 Companyia de Comerç Casas Romanyà

07 Col·lecció de plànols

08 Col·lecció de fotografies

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Idioma del material

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

2025, creació (Oriol Valls).
2025, revisió (Macarena Orovio)

Idioma(es)

  • català
  • espanyol
  • italià
  • llatí

Escriptura(es)

Fonts

S'ha posat a la capsa 075640 3 cobertes en pergami on van arribar els documents. S'han posat en paper de conservació i s'han conservat.

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats