Unidad documental simple 019 - Edicte de Josep de Contamina i Fernández de Heredia en relació al pagament de crédits davant la Comptadoria General d'Hisenda

Inclou Caplletra inicial i escut d'armes.

L’edicte de Josep Contamina i Fernández de Heredia ens mostra com funcionava el Consell d’Hisenda en el Principat de Catalunya.

En aquest document en paper apareixen una sèrie d’òrgans de poder, que centralitzen tota la administració dels ingressos i despeses de la corona.

Primer de tot tenim el Consell d’Hisenda: es tracta d’un òrgan de govern de la monarquia espanyola per administrar els ingressos i les despeses de la corona de Castella. Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos. En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava. Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Comptadoria Major, que fou absorbida definitivament el 1602. Estava compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal. Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII; la recaptació d’imposts fou encarregada a la Sala de Milions, inclosa en el Consell. Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en importància, però Carles IV l’equiparà al Consell de Castella.

Les competències de la institució son:

Dissenyar, dirigir i planificar les grans línies de la política d’hisenda, controlant sempre l’ingrés ( sistema de percepció de rendes i despeses, procediment i ordre de despeses, negociació amb la deute).
Política monetària.

Provisió dels oficis relacionats amb hisenda.

Funció judicial, exercida a través del Tribunal de Oïdors.

Amb la reforma dels Borbons, en el segle XVIII, la comptabilitat fou encomanada a dos grans organismes, els quals es refonen en dos comptadories amb els noms de Comptadoria General de valors y Comptadoria General de distribució.

La Comptadoria General de Valors es va crear per Reial Decret d’1 de gener de 1717 junt amb la comptadoria de Distribució i de Milions, les quals substituïen a les antigues comptadories de la època austríaca.

La Comptadoria General de Valors era la autoritat superior en temes de comptabilitat, fiscalització i intervenció de la administració i recaptació dels productes per contribució i impostos. Junt a auxiliars en las províncies, els anomenats comptadors, els quals eren els caps principals de comptabilitat i intervenien en la recaptació de les contribucions i rendes pertanyents a la corona.

La Comptadoria de Distribució i de Mil·lions es vota en cort l’any 1590 en el regnat de Felip II, per necessitats econòmiques de la corona derivades de la derrota de l’Armada Invencible. El que va a començar com un recurs extraordinari es va convertir en una nova forma de recaptació d’hisenda pública.

La seva gestió es va encomanar en una Comissió de Milions a dintre de l’estructura de les Corts. En les Corts dels anys 1655-1658, es van introduir moltes modificacions en l’organització: van cessar els superintendents de la Comptadoria de Comptes de Milions i es decreta que la Comissió s’agregui com una sala especial al Consell d’Hisenda, passant a denominar-se Comptadoria de Milions, al mateix temps es veurà també en els negocis de Justícia.

En el segle XVIII amb la reestructuració de la Hisenda, el servei de milions passa a ser gestionat per la Comptadoria General dels Serveis de Milions que es crea junt a la Comptadoria de Valors i Distribució.

El càrrec de Jutge subdelegats va ser una figura important en el segle XVIII. La seva funció era protegir les rendes reials de practiques il·lícites que minvaven el seu rendiment.

Amb l’aclariment d’aquestes institucions veiem com s’ estructura l’edicte: primer de tot tenim qui presenta l’edicte: es tracta de Josep de Contamina, el qual apareix amb tots els càrrecs que ostenta.

Continua l’edicte amb l’exposició dels fets: pels quals els demana a totes les persones els quals no han presentat els crèdits davant la comptadoria general per omissió, es presentin en el termini de sis mesos amb tots els justificants dels crèdits davant els comptadors, perquè es facin oficis i còpies dels instruments, perquè s’adrecin a la Comptadoria General. D’aquesta forma el rei tindrà coneixement dels fons que té per futures utilitzacions.

Es demana que es faci públic pels mitjans utilitzat en tot el territori. Així mateix demana que faci avís de que també s’ha posat en coneixement de la Comptadoria General de Distribució.

Ho signa el Marques de la Ensenada i Josep de Contamina.