Fons d'associació o entitat 502 - Agrupación de Amigos de la Música

Open original Digital object

Identity area

Reference code

ES CAT AMHL 502

Title

Agrupación de Amigos de la Música

Date(s)

  • 1947 - 1983 (Creation)

Level of description

Fons d'associació o entitat

Extent and medium

3 capses d'arxiu, 5 capses de fotografies, 1capsa gran format amb llibre gran , 542 Programes de mà, 26 cartells,

Context area

Name of creator

Administrative history

Archival history

L'”Agrupación Amigos de la Música” fou una associació cultural de l'Hospitalet de Llobregat, que desenvolupà les seves activitats entre el 1947 i el 1976. Va promoure, a l'Hospitalet, tant activitats musicals (concerts, temporades d'òpera, la presentació en aquesta ciutat d'Els Setze Jutges, etc.), com altres activitats culturals (exposicions de pintura i dibuix, conferències, sessions de cine-fòrum, els premis de pintura Ciutat de l'Hospitalet, projeccions de cinema amateur, etc.).

L’Agrupació neix del desig i set de cultura de tres amics: Jaume Reventós, Josep Enrich i Domenech Pastor, que tiren endavant un innombrable seguit d'audicions discogràfiques que no tardaran a enriquir- se amb comentaris i concerts en viu. És I'any 1947. A la tercera audició, que té lloc el 19 d'abril, hi participa el professor d'Història i Estètica de la Música al Conservatori del Liceu, Enric Roig, i ja el 23 d'agost comencen concursos d'audició. La regularitat setmanal és impertorbable i ho serà durant tres anys. El 4 d'octubre, Eugeni Garcia Gargallo, un d'aquells joves músics de la ciutat que s'havien anat afegint a les audicions, ofereix un recital de guitarra a casa d'en Josep Enrich, on es feien les audicions i que era qui proporcionava el vinil necessari. Seria el propi Eugeni Garcia qui, un parell d'anys després, oferirà el segon concert en viu. Mentrestant els discs havien proporcionat unes cent quaranta vetllades musicals, cada cop més concorregudes, on s'escoltaven obres d'autors romàntics fonamentalment i algunes de músics del Barroc com ara Bach o Gurcell (que tot just es redescobrien a nivell popular). S'organitzaren «viatges» al Liceu i al Palau de la Música, i el mestre Enric Roig prodigava dissertacions, entre les quals destacarem la que comentava el Carnaval de Schumann, el 25 de setembre de 1948, dia en el qual s'estrenava un «himne» i es retia homenatge a en Josep Enrich.

A finals del 1948 coincidint amb aquest homenatge, les audicions es traslladen al Carrer de Jardinets núm. 1, on pocs dies després es pronunciarà una conferencia sobre art impressionista i cubista. Per primer cop un tema no musical apareix entre els nombrosos actes programats. El dia primer d'octubre de 1949 i després d'un any en que les audicions només havien estat interrompudes per la celebració del segon aniversari del grup amb nova conferencia d'Enric Roig, un jove poeta que arribaria a ésser un dels insignes a la ciutat, Francesc Marcé, oferia un recital poètic.

Tot just començarà l'any 1950, el 14 de gener s'ofereix un recital de Lieder al Centre Catòlic, on uns mesos després actuarà, també a instàncies de la jove agrupació, la Coral Sant Jordi sota la direcció d'Oriol Martorell, emparentat amb la familia Solanich. L'eminent crític musical barceloní, Artur Menéndez i Aleyxandre dissertarà a les antigues escoles del Sagrat Cor de la Rambla Just Oliveres. Entre altres concerts, molt a finals d'any, Montserrat Martorell, germana de I'Oriol, oferirà un nou recital de cant al Centre Catòlic. És evident que la pròpia dinàmica havia fet créixer l'abast de les activitats, passant durant aquest any. 1950 al domini d'un públic més nombrós, tot trencant-se el cercle tancat de les audicions discogràfiques.

El dos de novembre s'havia demanat a I'Ajuntament la cessió del Local que seria seu de l’Agrupació fins la seva desaparició a I'any 1976: el situat al número 15 del carrer Baró de Malda. Una conferencia d'Artur Menéndez i Aleyxandre serà l'últim acte d'una primera etapa.

El disset de març del 1951 es constitueix la Junta directiva i s'aproven els estatuts. Bemardí Fomals i Albalat sera el primer president de l’Agrupació de la Música Catalana tot i que cal assenyalar que l’alma motora (més que motriu) de I'entitat serà sempre Jaume Reventós

La consolidació (1952-1961) A partir de la formació de l'entitat i després de la primera Assemblea General Ordinària, l’Agrupació entra en uns anys d'activitat gairebé frenètica que culminaran amb els Festivals de Primavera.
Les audicions discogràfiques van minvant i deixen pas als cada cop més nombrosos concerts en viu i activitats no musicals, com ara exposicions i «vetllades cinematogràfiques». Diversos recitals, entre els quals destaca el que oferia la Coral del Segle XV, dirigida per Manuel Cabero el 17 de maig del 52, i exposicions se succeeixen fins la compra d'un piano vertical, que possibilitarà la conversió del local del Baró de Malda en petita sala de concerts. El primer intèrpret que després adquirirà gran renom i que oferirà un recital a la nostra ciutat ho fa en aquella sala el 29 de març de 1953: Sofia Puche. El mateix any, uns mesos després, apareix el nom del músic actualment més rellevant que ha donat la nostra ciutat: Antoni Ros Marva, que acompanya al piano al violinista Manuel Villuendas i a I'oboe Iglésias-Cardús. Formaven aleshores la Junta Directiva: Eugeni Garcia, Antoni Royo, Martí Flo, Jaume Reventós, Joan March i Valentí Julia.

L'any 1954 es consolida la concessió d'una beca d'estudis per a un estudiant de violí de dotze anys, Joan Colet, del qual no n'hem sabut res més. També és l'any en que Antoni Ros Marba i Manuel Villuendas ofereixen el seu segon recital a la nostra ciutat.

Per commemorar el vuitè aniversari preparen la visita de la que és la primera orquestra que visita I'Hospitalet després de la guerra: La orquestra Íntima de Cambra, formada per membres de les Joventuts Musicals Espanyoles i que actua dirigida per Antoni Ros Marba, en el que deuria ésser un dels seus primers concerts com a director. Comptava aleshores divuit anys d'edat i no tardaria gaire a anar a Amèrica, iniciant la seva brillant carrera. El juny d'aquell mateix any, 1955, s'inaugura la biblioteca de l'Agrupació, i el setembre, com una mostra més de la vitalitat que alimentava tots els actes culturals es funda la Secció de Jazz, que dirigeix Joan Duch i que proposa un nombre considerable d'audicions discogràfiques.

La proposta de les gales cinematogràfiques, les quals comencen amb la projecció d'un film que avui és un petit mite cinematogràfic: el Parsifal de Daniel Mangrané, i que s'estendran fins I'any setanta amb la inclusió de cinema amateur, documentals, xerrades. Bergman, Truffaut, Tati, Saura, Fellini, es veuran amb relativa puntualitat a I'Hospitalet de la mà dels Amics de la Música, sota la inspiració de Jaume Reventós.

Anna Maria Cardona, Francesc Garrido i Carmina Roca, la nostra soprano més assenyalada, ofereixen concerts durant l'any 56. Durant el següent, i sota la presidència de Joan Marbà ho fan Anna M." Albors, un altre dels noms importants que 1'Hospitalet ha donat i la germana del pianista Josep M." Colom, Maria Lluïsa Colom. Audicions discogràfiques dedicades a Mozart en el bicentenari del seu naixement i ~vetllades intimes on els membres de l’Agrupació (Eugeni Garcia, Reventós, Colet, Mitjans, etc.) interpreten amb els seus instruments, marquen les pautes d'aquests anys de consolidació que van portant a l'Hospitalet els músics i agrupacions més importants de la Catalunya.

Les exposicions d'art col·lectives d'artistes locals, les gales cinematogràfiques i sessions de jazz, l'any 60 i el 61 es ret homenatge a Joan Maragall i Santiago Russinyol, respectivament.

Amb la inclusió del teatre neix la idea dels Festivals de Primavera, culminació de tota una època de la vida cultural de la ciutat: Els Festivals de Primavera. Jaume Reventós i Martí va ésser artífex de l'esdeveniment musical més important de I'Hospitalet i de la seva curta historia musical: Il Barbiere di Siviglia, Marina, Madama Butterflyn i Cant d'amor i de Guerra foren representades a I'Hospitalet durant els anys 1962, 1963 i 1964, amb muntatges provinents del Gran Teatre del Liceu. No cal, potser, dir que la iniciativa va tenir d'immediat el suport institucional, en el qual aleshores ponent de Cultura Josep Ferrando destaca de manera especial. Hom es pot preguntar des de quan l'Hospitalet comptava amb una sala que pogués acollir espectacles d'aquella magnitud: es tracta del Cine Opera. Aquest local, de grans dimensions, fou posat a disposició de L’Agrupació pel seu empresari, Sr. Boixadera fins que el local fou arrendat per TVE. Només les gales operístiques parlen per elles soles de l'abast que tingueren. També espectacles de ballet, funcions teatrals, exposicions i concerts, i podrem percebre llur importància.

La col.laboració de l’Agrupació amb l'empresa Opera no va suposar una disminució de les activitats habituals en el local del carrer Baró de Malda. Durant aquells tres anys continuaren les tasques d'ensenyament musical, amb un anual «Concert de Santa Cecilia» a càrrec d'alumnes i professors; i les celebracions de l'aniversari de l'entitat. Els mestres Elisard Sala, la soprano Carmina Roca i el prestigiós duet de guitarres Renata i Gracia Tarragó, entre d'altres, donaren el seu concert.

A partir de I'any 1965 comença la darrera etapa de Agrupació. Han desaparegut ja definitivament les audicions discogràfiques col·lectives i també altres activitats internes com les classes de música i els Festivals de Santa Cecília. En canvi, la categoria dels intèrprets creix notablement al propi temps que ho fa la irregularitat en la programació i una certa dispersió dels membres de I'entitat. Visiten I'Hospitalet de manera repetida diverses corals dirigides pel mestre Enric Ribó. També ho fa el duet Carmina Roca-Elisard Sala i, més endavant, Josep M.Tolom i Rosa Sabater. El 29 de gener de 1966 Salvador Gratacós i Carles Santos donen un concert que s'inscriu en un homenatge a Antoni Ros Marba amb motiu del seu nomenament com a director titular de I'Orquestra de RTVE. A l'any següent, a part de la ja inevitable visita de l'Enric Ribó, els Amics de la Música organitzen el recital de Joan Manuel Serrat, segurament en la seva primera visita a I'Hospitalet. La col.laboració en les Setmanes Culturals i Jornades del Llibre, a partir de l'any 1968 rellença les activitats i la presencia activa de l’agrupació'. En el marc d'aquestes jornades intervindran Josep M.Tolom, I'any 1968; el Trio Haendel (1969), el Cor Madrigal (1970), de nou Josep M.a Colom i la soprano Marta Morera amb Maria Canela al piano, I'any 1971; el quartet Tarragó (1972 i 1973) i finalment Josep Trotta el 1974.

Tornant endarrere i en la línia d'aquell augment general de la qualitat dels intèrprets que l'A.A.M. convida, actua a I'Hospitalet per primer cop, el 22 de juny de 1968, I'Orquestra Ciutat de Barcelona, amb Antoni Ros Marba al podium, i en el marc de la Festa Major del barri del Centre, al Pati del Casino. Al Saló de Plens de I'Ajuntament, aquell mateix any, actua el Quartet de Barcelona, format per Gonçal Comellas, els germans Claret (Gerard i Lluís) i Mateu Valero. Cal tenir en compte que si bé s'aprecia un descens en les activitats musicals, creixen notablement les referides a les arts plàstiques, en un evident canvi d'orientació molt lligat al que es produeix i aquest fou un dels greus problemes de l’Agrupació en la persona ja esmentada de Jaume Reventós. La progressiva despersonalització (almenys musical) de I'entitat, es veu interrompuda per la presencia de l'exímia pianista Rosa Sabater durant els anys 1972, 73 i 75. Fou aquest I'últim esdeveniment musical protagonitzat per I'Agrupació.

Entre els anys 1975 i 1976, circumstàncies encara no esclarides (potser massa recents, fins i tot) varen acabar amb I'entitat, que de tota manera havia complert ja el seu cicle vital, o almenys el dels seus components.

Immediate source of acquisition or transfer

Documentació provinent del Museu l'any 01/01/1995.
Donació Albums de fotografia Any 1998.

Content and structure area

Scope and content

La documentació generada per l'Agrupació ens mostra com funcionava l'entitat.

Ells mateixos es definen en els seus estatuts com una associació de caràcter artístic, domiciliada al carrer jardincillos nº 1. (1947-1950).

Els objectius de l’Agrupació es elevar el nivell cultural i espiritual de l’Hospitalet per mitjà del cultiu i divulgació de la bona música.

Més tard es traslladen a un local cedit per l'Ajuntament al carrer Baron de Maldà nº 15 on estaran fins la seva desaparició.

Les seves activitats segons els seus estatuts: S’organitzaran sessions d’audicions d’obres en discos. Amb caràcter extraordinari es celebraran sessions artístiques per mitjà de recitals o conferències. També es podran celebrar conferències, exposicions i altres actes de tipus cultural, previ acord de la junta.

Les dates extremes del fons son : 1951-1977

Appraisal, destruction and scheduling

Accruals

System of arrangement

El quadre de classificació de l'entitat s'ha realitzat a partir del catàleg i inventari del fons a ICA ATOM.

S'han creat 5 sèries documentals:

01- Documentació Fundacional

02 Documentació Administrativa i d’Organització

03 Documentació comptable

04 Correspondència

05 Activitats portades a terme

06 Fotografies

Conditions of access and use area

Conditions governing access

Accés lliure, excepte en cas que afecti o pugui afectar la intimitat de terceres persones; llavors, mentre romanguin vigents els terminis de reserva, caldrà acreditar un interès legítim o científic i obtenir la preceptiva autorització d’accés.

Conditions governing reproduction

Language of material

Script of material

Language and script notes

Physical characteristics and technical requirements

Finding aids

Catàleg

Allied materials area

Existence and location of originals

Existence and location of copies

Related units of description

Related descriptions

Notes area

Alternative identifier(s)

Access points

Subject access points

Place access points

Name access points

Genre access points

Description control area

Description identifier

Institution identifier

Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat

Rules and/or conventions used

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

Status

Final

Level of detail

Full

Dates of creation revision deletion

Orovio de Elízaga, Macarena revisió 16.02.2023

Language(s)

  • Catalan
  • Spanish

Script(s)

Sources

La mateixa documentació del fons.

LA MÚSICA A L'HOSPITALET, 1940- 1976 (L'AGRUPACIÓ D'AMICS DE LA MÚSICA) FRANCINA GONZALEZ. Llicenciada en Historia ALBERT AMAT. Professor Superior de música,

Digital object (Master) rights area

Digital object (Reference) rights area

Digital object (Thumbnail) rights area

Accession area

Related subjects

Related people and organizations

Related genres

Related places