Fons d'associació o entitat 505 - Sociedad Cooperativa de Consumo El Respeto Mutuo

La Cooperativa Popular de Consumidores El Respeto Mutuo, aquest era la seva denominació sencera, va tenir el primer local al carrer de Santa Eulàlia número 35, passant el 1914 definitivament al carrer Buenos Aires, 27. La cooperativa, que té en els primer moments com a ànima impulsora a en Josep Frontera i Puig, admetia com a socis tots els obrers dedicats als diferents arts i oficis, sense distinció d’idees, sempre que la seva moralitat i conducta fossin irreprotxables. En els seus estatuts definiria els seus objectius d’aquesta manera:

1. Reunir en el seu si totes aquelles persones que sentin l’ideal cooperativista i vulguin practicar-lo, aportant la seva participació personal per poder obtenir els avantatges que ell mateix vulgui reportar.
2. Subministrar als seus components tota classe d’articles necessaris per a la vida, en les millors condicions de preu, pes, mesura i qualitat.
3. El foment i la institució de quantes seccions de cultura, mutualisme i socors siguin necessàries per a la millora moral i material de la vida dels seus associats.
   A la cooperativa El Respeto Mutuo, molt aviat apareixerien dues postures, dues formes d’entendre el cooperativisme. Irreconciliables, però que coexistirien sense massa tensions. D’una banda la dels que entenien el cooperativisme com a moviment social reformista o revolucionari, de defensa davant el capitalisme; i de l’altra, la que explicava la cooperativa com a modalitat d’associació purament econòmica adequada a determinats sectors i moments dins del sistema capitalista. Aquesta última posició seria defensada per una majoria de socis i coincidiria amb els criteris de la Federació de Cooperatives de Catalunya.
   De totes maneres, El Respeto Mutuo, no s’ajustarà fins al 1939, a la definició estricta d’associació purament econòmica. Serà una entitat cívica, amb seccions culturals i artístiques d’importància, decididament identificada amb la vida quotidiana i els problemes de Santa Eulàlia.
   En els seus primers anys la cooperativa, amb uns mitjans molt modestos però dins d’un ambient romàntic i entusiasta que li transmeten els seus fundadors, farà un gran esforç per aconseguir un bon funcionament i instal·lar un reduït però animat cafè-bar.
   A poc a poc, anirà augmentant la qualitat dels seus serveis i el número i varietat dels articles posats a la venda: Arròs, cafè, carbó, oli, mongetes, vi, patates, matança del porc setmanal, producció pròpia d’aiguardent i rom…Els productes podien ser adquirits pels socis a bon preu, i també pel públic en general

Un cop acabada la guerra, la nova administració franquista obliga a El Respeto Mutuo a denominar-se Servicio Sindical Cooperativo El Respeto Mutuo, imposant una junta gestora amb tots els poders, els integrants de la qual s’havien convertir al franquisme i tenien la plena confiança de la Casa Sindical de la ciutat.

La Ley de Cooperativas de 1942 farà que les entitats cooperatives quedin incloses en l’Obra Nacional de Cooperación. L’estat exercirà un control absolut de les seves activitats i establirà un rigorós intervencionisme que acabaria amb moltes d’elles.

Durant els anys quaranta el que caracteritza a la cooperativa és un gran descens en el número de socis, provocat per l’asfixiant autoritarisme dels dirigents i per la pèrdua dels valors democràtics que tenia la institució. Un altre factor que també farà perdre socis a El Respeto Mutuo serà el de les expulsions. Expulsions a causa de l’onada de robatoris d’aliments de primera necessitat, tenint en compte la situació de misèria de l’Espanya dels anys quaranta, de l’Espanya de les cartilles de racionament i de l’estraperlo. L’entitat inicia aquí el seu llarg declivi.

Durant els anys cinquanta, l’organització de les festes majors del carrer Buenos Aires i la utilització del seu cafè com a local per a banquets de casaments, comunions i bateigs, li conferirà un altre cop, una certa popularitat que anirà perdent a poc a poc a la dècada següent.

La passivitat de la seva direcció es va fer molt significativa quan el 1963, l’edifici es troba en el lamentable estat d’abandonament, amb algunes parets a punt de caure. A corre cuita es van haver de fer obres de restauració.

A l’any 1980, després d’anys d’absoluta foscor, i a gràcies a un reduït nucli de socis que es plantegen seriosament les perspectives de futur de la cooperativa, El Respeto Mutuo es fusionarà amb tres cooperatives de Barcelona, COPAZ; La Fraternitat i Bon Pastor, formant la Cooperativa Catalana dels Consumidors, i obrint un local al carrer Martí Codolar.
Però el 1984, davant del fracàs d’aquest intent, la junta directiva decideix dissoldre la cooperativa. Es dipositen al Museu de l’Hospitalet objectes de gran valor històric de la institució. A més, el local del carrer Buenos Aires va quedar gravat per una hipoteca subscrita amb una caixa d’estalvis.

La documentació conservada d’aquesta fusió que data de 1978-1982 és tot fotocòpia i va ser donada per diferents donants.