Identity area
Reference code
Title
Date(s)
- 1920 - 1979 (Creation)
Level of description
Fons comercial o d'empresa
Extent and medium
7 capses d'arxiu, 146 plànols en paper, 1 escalímetre, 2 carpetes en esborrany, 1 anagrama en paper vegetal de Tecla Sala, 1 anagrama de Tecla Sala e Hijos S. Fàbrica de Hospitalet. 2 dibuixos en paper de la fàbrica. 14 plànols en paper, 1 plànol en paper vegetal Fàbrica de Roda de Ter. 38 plànols, 2 fotografies B/N fàbrica de Manlleu. 1 plànols Fàbrica Olesa de Montserrat. 5 plànols en paper fàbrica de fàbrica Rosselló, Lleida. 10 plànols varis. 1 sobre amb 33 cartilles de la Caja Nacional de Seguro de Enfermedad, 3 llibres de família. 1 carpeta amb llibre comptable de compres, 1 llibre diari de caixa,, 26 llibres gran format de llibres de pagaments setmanals
Context area
Name of creator
Administrative history
Tecla Sala i Miralpeix
(Roda de Ter, Osona, 26 d’abril de 1886 — Barcelona, 2 de setembre de 1973) Empresària i filantropa.
Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter. Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures. La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau. El 1926 restà vídua i es posà al capdavant de la fàbrica de l’Hospitalet.
Juntament amb l’administració del negoci, destacà per les iniciatives per a millorar les condicions de vida i el nivell cultural dels treballadors de les seves fàbriques (construcció d’infermeria, economat, escola bressol, dutxes, escola amb biblioteca, alfabetització, etc.). Des del 1931 visqué al Casal de Sant Jordi, innovador edifici entre els carrers de Casp i de Pau Claris de Barcelona, projectat per encàrrec seu i del seu marit per l’arquitecte Francesc Folguera, que destinà, a banda de residència per a ella i la seva descendència, a oficines del negoci. Organitzà l’edifici i els seus residents (entre els quals hi havia també alguns personatges il·lustres com ara Lluís Carreras i Antoni Batlle, al qual donà suport en la creació del moviment escolta) segons els seus principis de moral cristiana estricta.
Durant la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França i les seves propietats foren col·lectivitzades. Recuperades el 1939, continuà dirigint el negoci i, al mateix temps, les tasques filantròpiques, especialment a Roda de Ter, on sobretot ajudà persones necessitades, i a l’Hospitalet, on impulsà la restauració de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida i subvencionà obres de la Creu Roja. El 1954, l’ajuntament la nomenà filla adoptiva i li dedicà un carrer. El 1957 donà el terreny del camp de futbol i hi finançà la construcció d’una escola que actualment duu el seu nom. La fàbrica de l’Hospitalet tancà el 1973, el mateix any de la seva mort, i l’edifici, adquirit per l’ajuntament el 1982, és la seu del Centre Cultural Tecla Sala. És enterrada a Roda de Ter.
A la mort de Tecla Sala els seus fills i nets van fer una fusió amb Indústries Tèxtils del Guadalhorce, Intelhorce. Va ser una empresa tèxtil, de capital públic i posteriorment privat, situada a la ciutat de Màlaga, van traspassar la fábrica de l’Hospitalet i Roda, i a més a més van adquirir Llobet Buri de Manlleu, una altra fàbrica a Torelló. Un altre fábrica a Igualada i per últim a un poble anomenat Roselló de la província de Lleida.
Repository
Archival history
Immediate source of acquisition or transfer
Content and structure area
Scope and content
El Fons d’empresa de Tecla Sala e Hijos está formada per un total de 7 capses d’arxiu amb un total de 215 plànols en paper de les fàbriques de Tecla Sala en Hospitalet, Roda de Ter, en Manlleu, Olesa de Montserrat i a Rosell (Lleida) amb altre material
Les dates extremes van des de l’any 1948 fins l’any 1979 amb el tancament de la fàbrica tèxtil de l’Hospitalet..
Trobem documentació molt interessant de la comptabilitat de la fábrica amb 26 llibres de pagaments als treballadors de forma setmanal. L’administrador de la fàbrica demanava els diners a les oficines de Barcelona al carrer Casp, i es feia el pagament els divendres a la tarda i els matins del dissabte. Es pagava setmanalment i en metàl·lic posats en un sobre amb el nom del treballador.
La documentació relacionada amb la Seguretat Social és la més antiga, dels anys 1940: cartilles de la Caja Nacional del Segurode Enfermedad.
Els tipus de plànols són de reformes a realitzar en les fabriques: poden ser d’ampliació, de construcció d’altells i escales, de edificis adjacents, plànols de modificacions de murs, oficines i transformadors, projectes de nou emplaçament maquinària . Temes més tècnics com construccions hidràuliques, instal·lació de turbines amb millora de la sala de màquines. Ampliació sala de tint, millores en el laboratori entre d’altres.
Existeix un manual manuscrit on s’explica el funcionament de cada màquina amb dibuixos.
Veiem que hi ha diferents empreses que van realitzar millores: B.Thomas Sala, D.Berenguel Roy, Luwa Espanyola, Vilaró i Companyia.
L’encarregat de portar les obres i reformes va ser Lluis Abarca delineant de la fàbrica tèxtil de Tecla Sala de l’Hospitalet.
A la mort de Tecla Sala 1973 les empreses amb més volum i bon funcionament son de l'Hospitalet i la de Roda de Ter on es trobava la millor maquinària.
Els seus hereus van fer una fusió amb Indústries Tèxtils del Guadalhorce, Intelhorce. Va ser una empresa tèxtil, de capital públic i posteriorment privat, situada a la ciutat de Màlaga. Van traspassar la fàbrica de l’Hospitalet i Roda, i a més a més van adquirir Llobet Guri de Manlleu, una altra fàbrica a Torelló. Un altre fábrica a Igualada i per últim a Rosselló de la província de Lleida.
Appraisal, destruction and scheduling
Accruals
System of arrangement
El Fons está format per 10 sèries documentals
01 Plànols d'obres a realitzar en la fàbrica Tecla Sala amb 40 unitats documentals.
02- Plànols Fàbrica Téxtil a Roda de Ter
03- Plànols obres de la fàbrica de Manlleu amb 16 unitats documentals.
04- Plànol de la fàbrica J. Dalmases d'Olesa de Montserrat
05- Plànols fàbrica téxtil Martí Llopart i Trenchs S.A Barcelona a Rosselló Lleida
06- Conjunt de plànols relacionats amb el fons.
07- Documentació relacionada amb la Seguretat Social
08- Documentació Comptable
09- Documentació sobre activitats culturals i de festa
10- Catàlegs i Manuals
Conditions of access and use area
Conditions governing access
accés lliure
Conditions governing reproduction
Language of material
Script of material
Language and script notes
Physical characteristics and technical requirements
Finding aids
inventari
Allied materials area
Existence and location of originals
Existence and location of copies
Related units of description
Notes area
Alternative identifier(s)
Access points
Subject access points
Place access points
Name access points
Genre access points
Description control area
Description identifier
Institution identifier
Rules and/or conventions used
Status
Final
Level of detail
Full
Dates of creation revision deletion
2025, creació, novembre (M.Orovio)
Language(s)
- Catalan
- Iberian Spanish
Script(s)
Sources
Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.