Fons comercial o d'empresa 605 - Tecla Sala e Hijos, S.A.

Área de identidad

Código de referencia

ES CAT AMHL 605

Título

Tecla Sala e Hijos, S.A.

Fecha(s)

  • 1920 - 1979 (Creación)

Nivel de descripción

Fons comercial o d'empresa

Volumen y soporte

7 capses d'arxiu, 146 plànols en paper, 1 escalímetre, 2 carpetes en esborrany, 1 anagrama en paper vegetal de Tecla Sala, 1 anagrama de Tecla Sala e Hijos S. Fàbrica de Hospitalet. 2 dibuixos en paper de la fàbrica. 14 plànols en paper, 1 plànol en paper vegetal Fàbrica de Roda de Ter. 38 plànols, 2 fotografies B/N fàbrica de Manlleu. 1 plànols Fàbrica Olesa de Montserrat. 5 plànols en paper fàbrica de fàbrica Rosselló, Lleida. 10 plànols varis. 1 sobre amb 33 cartilles de la Caja Nacional de Seguro de Enfermedad, 3 llibres de família. 1 carpeta amb llibre comptable de compres, 1 llibre diari de caixa,, 26 llibres gran format de llibres de pagaments setmanals

Área de contexto

Nombre del productor

(Osona 26-04-1886, Barcelona 02-09-1973)

Historia administrativa

Tecla Sala i Miralpeix
(Roda de Ter, Osona, 26 d’abril de 1886 — Barcelona, 2 de setembre de 1973) Empresària i filantropa.

Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter. Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures. La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau. El 1926 restà vídua i es posà al capdavant de la fàbrica de l’Hospitalet.

Juntament amb l’administració del negoci, destacà per les iniciatives per a millorar les condicions de vida i el nivell cultural dels treballadors de les seves fàbriques (construcció d’infermeria, economat, escola bressol, dutxes, escola amb biblioteca, alfabetització, etc.). Des del 1931 visqué al Casal de Sant Jordi, innovador edifici entre els carrers de Casp i de Pau Claris de Barcelona, projectat per encàrrec seu i del seu marit per l’arquitecte Francesc Folguera, que destinà, a banda de residència per a ella i la seva descendència, a oficines del negoci. Organitzà l’edifici i els seus residents (entre els quals hi havia també alguns personatges il·lustres com ara Lluís Carreras i Antoni Batlle, al qual donà suport en la creació del moviment escolta) segons els seus principis de moral cristiana estricta.

Durant la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França i les seves propietats foren col·lectivitzades. Recuperades el 1939, continuà dirigint el negoci i, al mateix temps, les tasques filantròpiques, especialment a Roda de Ter, on sobretot ajudà persones necessitades, i a l’Hospitalet, on impulsà la restauració de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida i subvencionà obres de la Creu Roja. El 1954, l’ajuntament la nomenà filla adoptiva i li dedicà un carrer. El 1957 donà el terreny del camp de futbol i hi finançà la construcció d’una escola que actualment duu el seu nom. La fàbrica de l’Hospitalet tancà el 1973, el mateix any de la seva mort, i l’edifici, adquirit per l’ajuntament el 1982, és la seu del Centre Cultural Tecla Sala. És enterrada a Roda de Ter.

A la mort de Tecla Sala els seus fills i nets van fer una fusió amb Indústries Tèxtils del Guadalhorce, Intelhorce. Va ser una empresa tèxtil, de capital públic i posteriorment privat, situada a la ciutat de Màlaga, van traspassar la fábrica de l’Hospitalet i Roda, i a més a més van adquirir Llobet Buri de Manlleu, una altra fàbrica a Torelló. Un altre fábrica a Igualada i per últim a un poble anomenat Roselló de la província de Lleida.

Institución archivística

Historia archivística

Origen del ingreso o transferencia

Área de contenido y estructura

Alcance y contenido

El Fons d’empresa de Tecla Sala e Hijos está formada per un total de 7 capses d’arxiu amb un total de 215 plànols en paper de les fàbriques de Tecla Sala en Hospitalet, Roda de Ter, en Manlleu, Olesa de Montserrat i a Rosell (Lleida) amb altre material

Les dates extremes van des de l’any 1948 fins l’any 1979 amb el tancament de la fàbrica tèxtil de l’Hospitalet..

Trobem documentació molt interessant de la comptabilitat de la fábrica amb 26 llibres de pagaments als treballadors de forma setmanal. L’administrador de la fàbrica demanava els diners a les oficines de Barcelona al carrer Casp, i es feia el pagament els divendres a la tarda i els matins del dissabte. Es pagava setmanalment i en metàl·lic posats en un sobre amb el nom del treballador.

La documentació relacionada amb la Seguretat Social és la més antiga, dels anys 1940: cartilles de la Caja Nacional del Segurode Enfermedad.

Els tipus de plànols són de reformes a realitzar en les fabriques: poden ser d’ampliació, de construcció d’altells i escales, de edificis adjacents, plànols de modificacions de murs, oficines i transformadors, projectes de nou emplaçament maquinària . Temes més tècnics com construccions hidràuliques, instal·lació de turbines amb millora de la sala de màquines. Ampliació sala de tint, millores en el laboratori entre d’altres.

Existeix un manual manuscrit on s’explica el funcionament de cada màquina amb dibuixos.

Veiem que hi ha diferents empreses que van realitzar millores: B.Thomas Sala, D.Berenguel Roy, Luwa Espanyola, Vilaró i Companyia.

L’encarregat de portar les obres i reformes va ser Lluis Abarca delineant de la fàbrica tèxtil de Tecla Sala de l’Hospitalet.

A la mort de Tecla Sala 1973 les empreses amb més volum i bon funcionament son de l'Hospitalet i la de Roda de Ter on es trobava la millor maquinària.

Els seus hereus van fer una fusió amb Indústries Tèxtils del Guadalhorce, Intelhorce. Va ser una empresa tèxtil, de capital públic i posteriorment privat, situada a la ciutat de Màlaga. Van traspassar la fàbrica de l’Hospitalet i Roda, i a més a més van adquirir Llobet Guri de Manlleu, una altra fàbrica a Torelló. Un altre fábrica a Igualada i per últim a Rosselló de la província de Lleida.

Valorización, destrucción y programación

Acumulaciones

Sistema de arreglo

El Fons está format per 10 sèries documentals

01 Plànols d'obres a realitzar en la fàbrica Tecla Sala amb 40 unitats documentals.

02- Plànols Fàbrica Téxtil a Roda de Ter

03- Plànols obres de la fàbrica de Manlleu amb 16 unitats documentals.

04- Plànol de la fàbrica J. Dalmases d'Olesa de Montserrat

05- Plànols fàbrica téxtil Martí Llopart i Trenchs S.A Barcelona a Rosselló Lleida

06- Conjunt de plànols relacionats amb el fons.

07- Documentació relacionada amb la Seguretat Social

08- Documentació Comptable

09- Documentació sobre activitats culturals i de festa

10- Catàlegs i Manuals

Área de condiciones de acceso y uso

Condiciones de acceso

accés lliure

Condiciones

Idioma del material

Escritura del material

Notas sobre las lenguas y escrituras

Características físicas y requisitos técnicos

Instrumentos de descripción

inventari

Área de materiales relacionados

Existencia y localización de originales

Existencia y localización de copias

Unidades de descripción relacionadas

Área de notas

Identificador/es alternativo(os)

Puntos de acceso

Puntos de acceso por materia

Puntos de acceso por lugar

Puntos de acceso por autoridad

Tipo de puntos de acceso

Área de control de la descripción

Identificador de la descripción

Identificador de la institución

Reglas y/o convenciones usadas

Estado de elaboración

Final

Nivel de detalle

Completo

Fechas de creación revisión eliminación

2025, creació, novembre (M.Orovio)

Idioma(s)

  • catalán
  • español de España

Escritura(s)

Fuentes

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.

Área de Ingreso

Materias relacionadas

Personas y organizaciones relacionadas

Tipos relacionados

Lugares relacionados