Inclou escut al encapçalament i Caplletra inicial.

Edicte de Don Francisco Caetano de Aragon, Theniente General de los Exercitos de su Magestad, primer Theniente de sus Reales Guardias de Corps en la Compañía Italiana, y Comandante General en Interin del Exercito, y Principado de Cathaluña, davant la tinença d’armes i la presència de lladres i quadrilles armades, a pesar dels diferents edictes promulgat des de 1715 fins 1717, ordena i mana la persecució de tots aquells.

En cas de donar avís a les forces de l’estat de la presència de cap de quadrilla, es donarà recompensa, i si el denunciant és de la mateixa quadrilla, se li perdonarà totes les causes. En cas de no fer la denúncia, s’incorrerà en totes les penes citades en els diversos edictes anteriors.

Inclou Caplletra inicial.

Don Francisco Pîo de Saboya i Moura Capità General de l’exercit, i Principat de Catalunya; notifica de part del procurador o agent fiscal de la sala Criminal de la Real Audiència: es va presentar davant el Rei un indult per totes les persones que en els aldarulls de l’any 1719, es van pasar a França, i van seguir a l’enemic de sa Magestat, van cometre crim de lesa Magestat.

En primer lloc l’anomenat Pere Joan Barcelò, alies, Carraicó, Carraiquell o Carraica. Amb la publicació de l’edicte tindran que comparèixer les persones citades a continuació en la Real Sala Criminal dintre dels deus dies següents a la publicació per donar raó de sa Magestat, perquè el procurador o agent fiscal sigui amb la causa, i poder donar la sentencia definitiva. En cas de no presentar-se o continuar amagats de la justícia es procedirà a la seva persecució i confiscació dels seus bens. Qualsevol persona que els amagui serà considerada enèmic i se’ls confiscarà els seus bens.

Els noms de les persones citades en el document son: Bartholome Masferrer de Cerdaña. tambien dicho el Maestro de Bellvey, Raymundo Guardiola de Valls, Ioseph Piñol, dicho el Pupillo de Vilaseca, Iuan Iuanich, alias Passasserras, y también dicho Panchera|de Collbatò, Jayme Gallifa del Bruch, también Queralt, también dicho el Gravat, vezino de Arbucias y también su primo hermano de Riells, Isidro Gallis|de Arbucias también dicho Pinta de Torelló, también dicho Cama de Boya de Moscarolas, Ioseph Vidal, dicho el Ayguader de Solsona, Andres Girals|de la Fatarella, Antonio Salvador, dicho el Gandesa, Andres Alarcon y Ioseph Sabater de Ascon, Iayme Iordan, dicho el Tortolet, el Estudiante de Benifallet, también Cambrils, Ioseph Franquet, dicho Gaspar también Badia de San Feliu de Boxalleu, Pedro i, Iuan Olujà, hermanos del Mas Romaguera, del termino de las Ordes, Jayme Farres de Vilardida, Rafael Piñes de Alió. Iuan Boffi, Rafael Sauri, Francisco Priu, aliasel Tito Priu, Ioseph Darder, y Pablo Dardet hermanos, y Baldirio Baró de San Boy, Ioseph Farrès, alias el Theniente de Viladecans, Isidro Vigo de Vilanova, Iuan Morera de Sitges, Gabriel Guivernau, dicho el Drago de Vilarodona, Iuan Barcelo de Barcelona, Pablo Massana de Castell de Fils, también Angelet de Prats del rey, Miguel Ferrer de Salamo, Miguel también de Ardeña, también dicho el heredero de Figueras de Begas, Iuan Solà cestero, Antonio Iuni, ò Iunich de las Baliañas, Estevan Padrol de Falset, Pablo del Alba de la Vilella Alta, también dicho el Capitan Malla Iuan Puig, dicho el Vellet de Cogoll del termino de Rojals, Rafael Ros, dicho el Tenente de Platillo, Iuan Amoros de Pirà, dicho Ianet tambien dicho Sarreal, Pasqual San Iuan, alias el Caragolez, dicho Mallorca, Ioseph Pujol de Vallbona también Sebrià de Vallbona, también dicho lo Vell de Capelladas, Pablo Barracó de Terrasola también dicho el Sech de la Llacuna también Queralt, Raymundo Piquer de las Balianas, el Maestro del Pont de Armentera, Emanuel Bonet, y Ioseph Blanch de Cornudella, también Cassellas o Passarell de Moyá, dicho el Malcapsat, y Blanco, Pablo Bertran menor, y Ioseph Esprell Zapatero del Vendrell, Iuan Pont, dicho el heredero del Hostal del lugar de Forès, Ioseph Costa de la Torre de Fluvià, Lorenço Marti de Montargull, dicho el Frayle de Liñola, Pablo Folchnera, y Pablo Guinixart de las Pañellas, dicho el Tutor, y también dicho Isidret de Clua, también dicho Catarin de Villanueva de Meyà también dicho el Casadet de Guissona, Baldirio Esparaguera, alias Borrugó, también Pujató de Arbucias, también Mas Miquel, y también , también Esquis hermanos de Viladrau, también March de la Font del Termino dels Domenys, Pablo Surris de las Casas del Clot del Bo, Ioseph Llaurador de la Motta, y Felix Bofarull del Mas Llorens también Brunet del lugar de Castellbell, Bartholome Romeu, dicho el Tomeu de la Pubilla de la Llacuna, también dicho el Ferrer de la Llacuna, también dicho Curugullet de Cellent, Pedro Comas de Ribas, también Garriga de Arenys de Mar, también Grau, dicho el Estudiante de San Pol, y también Grau Arriero su hermano, Iuan Riera de San Vicente de Llavaneras Ioseph Tolosa y Roque Boldù, Francisco Roca, alias el Borni de Valls, Bartholome Guell de Vilarodona, Gabriel Bover|46 de Reus, Iuan Reull Cerero, y también Font de Alforja, Ioseph Forgas, Ioseph Escoda, Estevan Pomaròl, Gabriel Pujals, Ioseph Mirèt, Gabriel Soler, Pedro ferrando, Jayme Boix, alias Molò, Iuan Forjas y Juan Nogues de Vilaseca,Ioseph Borràs, Pedro Ratàs, Agustin Rovira, alias Quaresma de Montbriò, Pedro Palleja menor, Bernardo Fortuny, y Iuan Vidal, alias Picàt del Campo de Tarragona, Doctor Iuan Duran de Figueras, Francisco Ballart, y Jacinto Ballart hermanos de la Estela, Ioseph Terrès, alias Perichot de San Clemente de Sascebas, Ioseph Batlle, y Risech, y Rafael Casademunt de Avinyonet, Iuan Filló de Palau Zivardera, Ioseph Gispert, Francisco Fotjas, Jayme Barat, y Ioseph Gibert de Furtià, Doctor en Medicina Francisco Iordà, y Ioseph Molleras de Castellon de Ampurias, Miguel Phelip de Perelada, Bonaventura Ros, alias Fogatinas, Miguel Ros de la selva de Mar, Ioseph Solana de nevata, Iuan Casanovas, y Francisco Perès, alias Payèt de San Pedro Pescador, Antonio Mallol, y Raymundo Verdier de la Escala, Bartholome Portell, Raymunod Español, y Salvador Coll de Garriguella, Feliciano Pibernat de Vilabretran, Geronimo Claret, y Jayme Estruch de Llansà Macià Aulina de Lorà del Corregimiento|de Gerona, Clemente Torner, alias Gil, y Ioseph Pujol, alias el Estudiante de la pobla de Lilet, Eudaldo Camprubi del Termino de Castell cercano a Berga, Magin Pasquet del lugar de Olvau, Francisco riera dellugar de Montclar, y Ioseph Plà de Sant Martí de Torruella del Corregimiento de Manresa.

Es tracta d’un document en paper, anterior a la Guerra de Successió, amb data de 1697, però sense especificar el dia, creiem que podria ser entre el 18 i 21 de maig.

A la capçalera trobem escut d’armes de la Diputació de Barcelona, i porta Caplletra d’inici de l’edicte.

Davant l’imminent perill de l’arribada dels francesos, fa una crida general a la mobilització arreu de Catalunya.

El Consistori dels Diputats, y Oïdors de Comptes d’aquest Principat sol·licita la lleva de soldats, els quals formats en companyies soltes, pugin agregar-se á las Reials Tropes, que reforçades amb el valor de nostra Nació, per obtenir la victòria de l'Enemic, i nosaltres la gloria de haver redimit nostra Pàtria de la opressió francesa.

Inclou Caplletra inicial.

Edicte de Don José Carrillo Albornoz Comandant General en Interin de l’ Exércit i Principat de Catalunya, per a tots els que una vegada acabada la guerra van fugir a França i es van incorporar al fusellers de muntanya, i per a tots els delinqüents que es van quedar a Catalunya, els quals no es van apuntar a l’indult del 7 d’abril de 1720, es dona per beneplàcit reial indult.

Els que es troben a França tenen un termini de 30 dies, per tornar. Els que es troben a Catalunya 20 dies i presentar-se davant les autoritats. No es dona indult als caps de quadrilla i als que han comés assassinat o atemptar amb l’autoritat.

Al revers d'aquest document hi ha impresa una còpia de l'edicte AMHL_701_04_012

Inclou Caplletra inicial.

Don Josep Verthamon, del Consell del Rei, Ministre de la Reial Audiència i jutge del bens confiscats a Catalunya, una vegada arreglat l’article Nou del Tractat de Pau; s'ha determinat que es tornin tots els bens usurpats i embargats en la guerra. El termini de restitució a partir del primer dia de novembre.

Inclou Caplletra inicial.

L’arquebisbe de Rodas. Alexandro Aldobrandi, nunci i col·lector apostòlic en els regnes d’Espanya amb facultat de Legat à Latere, presenta una denuncia davant la construcció del convent de San Agustí al carrer Hospital, per perjudicis a la comunitat de l’església del Pi de Barcelona, perquè suposa el enderrocament de moltes cases per la seva construcció.

L’església del Pi amb l'enderrocament d'aquestes cases perdia censals i pensions necessaris per la comunitat. Era comú que sobre les cases pesaran una sèrie de censos, que generaven pagaments a la comunitat religiosa i a particulars, els qual disfrutaven de drets dominicals sobre les vivendes. La comunitat del Pi rebia censos i lluïsmes de les cases afectades en el carrer Hospital, per aixó no estava d'acord.

.Aquests documents en paper i amb lletra d’impremta foren emesos, pel govern municipal o les autoritats reials, des del corregidor fins al mateix monarca. També hi ha documents procedents d’organismes eclesiàstics, judicials o militars.

Les dates dels documents van des de l’any 1687 fins l’any 1817.

La tipología documental predominant son els edictes: són avisos, ordres o decrets publicats per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia d’algun acte o citar algú.

La estructura d’un edicte és:

Encapçalament: persona qui anuncia aquest edicte: es posa el seu nom amb tots els títols que té.
Part expositiva: L’exposició dels fets a tractar.
Datació :població data
Signatura

Inclou Caplletra inicial: es tracta d’ una lletra majúscula inicial d’un mot text llibre que està ornamentat amb fins estètic.

Inclou alguns document encapçalament amb l'escut de la Diputació, o l'escut de la ciutat de Barcelona.

La sèrie consta de 26 documents els quals segons la temàtica que conté, es poden dividir en diverses etapes:

En la primera etapa 1697-1714 tenim 6 edictes relacionats amb l’època en que el Principat de Catalunya, amb la guerra de successió espanyola per la mort de Carles II sense descendència, i davant els dos pretendents a la Corona, el principat de Catalunya van tomar partit, amb el Rei Carles III Arxiduc d’Àustria, davant el rei de França Felip V.

Els tres primers ens parlen de muntar un exèrcit per defensar la ciutat. Aquest edictes són donats pels braços generals del Consistori, demanant a les ciutats que es posin sota la tutela de Carles III.

Els tres següents ens parlen del setge a la ciutat de Barcelona per les tropes franceses l’any 1714; ens mostra els bombardejos de la ciutat de Barcelona. Demanant auxili a l’Arxiduc Carles pel bloqueig de Barcelona i per últim el 30 de juliol proclamant el reclutament de totes les persones majors de 14 anys per defensar la ciutat.

Un segon bloc d’edictes conservats daten de 1715-1729: es tracta de 7 edictes donats pels capitans generals que governen el principat, sota el poder de Felip V.
Aquests documents ens mostren la presència de quadrilles, els quals no estan d’acord amb la presència del rei de França. Uns intenten passar a França per combatre amb els fusellers de muntanya. Altres es queden en Catalunya i s’organitzen en quadrilles per atacar a l’exèrcit. Això va provocar la redacció d’ edictes sobre la tinença d’armes, tant de escopetes, fusells, espases, les quals es tindrien que donar a les autoritats.
Al mateix temps el rei per mostrar la seva indulgència va donar indults per totes les persones, que abandonin les armes i en el cas de no accepta-ho seran perseguits per la justícia.
En aquests moments el Principat està governat per capitans general, els quals proclamen aquests edictes, perquè siguin mostrades en tots els pobles, i llegides pel pregoner per coneixement de tota la població.

Altre edicte interessant està relacionat amb l’article 9 del Tractat d’Utrech, pel quals es retornen els bens a les dos parts de la guerra.

Per mantenir l’ordre al Principat va vindre l’exèrcit, aquests militars devien allotjar-se als pobles, la població devia donar-li habitatge i tot el material relacionat amb parament de la llar, a més de carbó i veles. Davant els abusos per les dues parts, es va realitzar un reglament on s’especificava tot el material i la forma de com es distribueix segons el rang militar.

Així mateix amb la millora de la seguretat per part dels militars, es decideix baixar el pagament de Reals “ardites” a les ciutats.

Hi ha dos edictes donats pel rei Felip V les quals per Real Pragmàtica dona les pautes sobre el valor de les monedes de plata i d'or en paper i metall per tot el regne.

Un edicte està relacionat amb la Comptadoria General demanant la presentació per part de tots els pobles, de tots els papers per veure quin impostos paguen i així tenir-los ben comptabilitzats en la Contaduria General, perquè el Rei conegui amb quins crèdits pot contar.

Hi ha dos edictes relacionats amb l’església: el primer de tots es l’edicte més antic d’aquesta col·lecció, es tracta de la convocatòria per part dels preveres de l’església del Pi per cobrir la vacant de dos capellanies passionàries fundades per Pau Folch, prevere de la l’església del Pi. Molt interessant perquè ens dona totes les característiques que deu tenir aquest capellà.

El segon edicte també molt interessant està relacionat amb la construcció del Convent Agustí al carrer Hospital pels perjudicis a la comunitat de l’església de Santa Maria del Pi amb el derrocament de totes les cases per la seva construcció. El Cardenal i nunci del papa posa la denúncia.

Hi ha 5 edictes d’èpoques posteriors: 1752-1814 on apareixen els governadors generals de Catalunya, tractant diversos temes: el primer posen ordre sobre el preu que pot cobrar els camàlics pel transport de carbó des de la platja de mar fins als diferents carrers de Barcelona.

Hi ha tres edictes relacionats amb la guerra del Francès: Una vegada fora les tropes, ens mostra una Barcelona que ha sigut bombardejada i destruïda. Manca de productes bàsics com el pa i la carn. El Lazareto, edifici on es controlava l’entrada de producte fresc a la ciutat, decidia les pautes de sanitat relacionades amb els productes alimentaris ha sigut cremat. Davant la falta d’aliments bàsic es donen pautes sobre el preu i la col·locació de les parades en els mercats.

L’últim Edicte és molt interessant perquè ens mostra com funcionaven els alcaldes de barri, per mantenir la seguretat ciutadana.