L'edicte promulgat pels consellers de la ciutat de Barcelona inclou Caplletra inicial i escut d'encapçalament de la ciutat de Barcelona.

Després d’un any de setge, la situació va agreujar-se amb la sortida del Duc de Populi i l’arribada del duc de Berwick, general de Lluís XIV, per sotmetre a la ciutat.

En la data d’aquest edicte, 30 de juliol de 1714, els consellers de la ciutat de Barcelona, exhorta a tota la població del principat, perquè per evitar l’entrada de l’enemic francès, i evitar perdre les institucions de Catalunya, demanen a tota la població major de 14 anys es presenti per lluitar en el setge de la ciutat de Barcelona.

Es tracta d'un document en paper, amb data de 13 de juliol de 1714. Inclou escut d’armes de la Diputació de Barcelona i una Caplletra per decorar l’escrit al començament.

Ens enumera dos fets importants: la Pau d'Utrech, on les potències enfrontades varen signar la pau, però durant les negociacions de pau, no s’havia resolt un aspecte cabdal per a Catalunya: la preservació de les seves lleis i autogovern. L'altre fet és el Conveni de l'Hospitalet, acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola. L'acord va signar-se seguint els principis fixats en el Conveni per a l'evacuació de Catalunya i l'armistici d'Itàlia que estipulava l'evacuació de les tropes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com el lliurament de Barcelona, o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia,.

El principat de Catalunya, davant el temor de perdre la seva autonomia, reuneix de forma urgent als Braços Generals del Principat per decidir si s'abandona la lluita, i entregar a Catalunya a Felip V. Van decidir no posar-se amb el rei Felip V, i van decidir continuar amb la lluita, per salvar la ciutat de Barcelona.
Signa el document Josep Vilar.

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V.

Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa.

Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers.

Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat.

Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència.

La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal.

Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.