Guerra de successió

Taxonomia

Codi

Nota(es) d'abast

Nota(es) sobre l'origen

Mostra la nota(es)

Termes jeràrquics

Guerra de successió

Termes equivalents

Guerra de successió

Termes associats

Guerra de successió

17 Descripció arxivística results for Guerra de successió

17 resultats directament relacionats Exclou els termes específics

Resolució de Francesc Sayol després de la signatura del Tractat de Rastatt

Es tracta d’una resolució donada per Francesc Sayol i de Quarteroni lloctinent i portantveus del General governador demanant a l’emperador Carles VI, que vingui en socors del setge a la ciutat de Barcelona per part del Duc de Populi, militar enviat pel rei Felip V.

Les tropes franco-espanyoles van iniciar el setge a la ciutat de Barcelona el 25 de juliol de 1713, i van reprimir qualsevol alçament al territori de Catalunya amb gran duresa.

Francesc Sayol en aquesta resolució del dia 30 de maig de 1714 ens mostra com es troba en aquests moments la ciutat de Barcelona després de déu mesos de setge i bombardejos: la ciutat ha sigut bombardejada, sagrats temples derruïts i molts barris i cases derruïdes, la gent amb por surt als carrers.

Apareix citada la coronela com defensora de la ciutat de Barcelona: era l’encarregada de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles de la ciutat.

Després de la signatura del Tractat de Rastatt del 6 de març de 1714, per la qual l’emperador Carles VI signava la pau amb el rei de França i s’incorporava a la Pau d’Utrecht, això suposava per al poble català un dur cop per la seva resistència.

La resolució cita la carta de l’emperador escrita el 28 de març als diputats catalans, en la qual comunicava que el tractat l’havia signat “sobre la indiscutible condició de conservar la meva justícia, drets, acció, i tiols que com a legítim Rei d’Espanya em pertanyen” i a continuació assegurava que els dispensaria “ les assistències que es facin arbitrals en la possibilitat”. La conferència dels tres comuns consideren que a Rastatt Carles VI havia estat reconegut com rei d’Espanya, encara que en realitat l’emperador només havia retingut el títol purament nominal.

Després de la reunió dels tres braços i decidir el Consell de Cent continuar sota el domini de l’Emperador Carle VI, li demana que vingui en el seu socors.

España Muntadas

Reial Provisió amb una Reial Pragmàtica de Lesa Magestat de Guillermo de Melum davant de persones fora de la llei

Inclou Caplletra inicial.

Don Guillermo de Melun, Capità General de l’ Exèrcit, i Principat de Catalunya rep una Real Provisió amb una Real Pragmàtica de “Lesa Magestat” inserida, per la qual, qualsevol persona fora de la llei que va ser reclamada per donar-li un indult, no se hagi presentat, serà tenida per delinqüent, i potser perseguit, matat i portat a la justicia en qualsevol comarca, i s’aplicarà les penes pertinents.

Els edictes explicant les decisions del rei per Reial Pragmàtica i Reial Provisió, van ser documents molt utilitzats en l'època de Felip V per mostrar la seva autoritat:

La reial provisió va ser un tipus de disposició juridico administrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú, tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.

En l'àmbit del dret, una pragmàtica o prematica és una disposició reial, emanada per pròpia iniciativa imperial o a requeriment d'entitats o autoritats públiques, en matèria de dret públic en la qual no hi havia intervenció de la Cort o el Tribunal.

El protocol de la pragmàtica és ampli i s'hi distingeix una exposició de motius, un acte de promulgació i un articulat. Solen contenir ordres generals que tots els naturals del regne han d'obeir.

.

España Muntadas

Reglament de José Carrillo Albornoz per l'allotjament dels oficials en cases particulars

Inclou Caplletra inicial.

Reglament donat per Don Ioseph Carrillo de Albornoz Comandant General en Interí de l Exèrcit, i Principat de Catalunya, per l’allotjament dels oficials en casa particular, per evitar desordres.

Aquest reglament especifica el número d’habitacions i el subministrament bàsic de material segons la graduació militar

España Muntadas

Patent de capità de la companyia del gremi de mercers i botiguer de teles de la coronela de Barcelona a Antoni Berenguer i Gabriel

Es tracta d’un document en pergamí signat per la Reina regent, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolffenbüttel, la qual va actuar de lloctinent a Barcelona, quan el seu marit Carles III va anar a Viena a ser elegit emperador 1708-1713, anomenant a Antoni Berenguer i Gabriel, capità de la coronela en la companyia del gremi de mercers, i botiguers de teles.

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona formada majoritàriament per menestrals sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat. El nomenament dels oficials era a elecció dels propis gremis. Els capitans havien de ser escollits entre la noblesa catalana afiliada al Braç Militar de Catalunya encarregada de la defensa de la ciutat.

L’any 1706 trobem a la Coronela de Barcelona perfectament reglamentada, militarment estructurada i definides les seves funcions. Com en el cas dels nomenaments dels oficials i subalterns de les diferents companyies que la componen, capitans, tinents, alferes i sergents.

Els nomenaments els fan els diferents gremis triant entre els seus confrares, excepte en el cas dels capitans que majoritàriament són de l’estament militar, però tots han de ser ratificats seguint el mateix procediment que en l’exèrcit regular, és a dir, mitjançant patent de grau atorgada per la màxima autoritat: Carles III.

Aquesta patent és el certificat que reconeix de forma oficial el grau de cada oficial o subaltern dins l’exèrcit. En l’escrit se’ls reconeix el grau, càrrec, antiguitat i unitat a que pertanyen. És un document extremadament important que s’ha de portar sempre a sobre doncs regulen la vida militar i si un oficial no el pot mostrar no se li reconeix el càrrec, o no serà reconegut com a combatent regular per l’enemic.

El document en pergamí i redactat en castellà s’estructura en tres partes:

Qui dona el document de patent de capità d’infanteria de la Coronela de Barcelona: es tracta del rei Carles III Arxiduc d’Àustria. Es citen tots els títols que ostenta.

Després comença la part expositora: la reina regent dona el títol de capità a Antoni Gabriel en nom del rei. Ens dona totes les qualitats d’Antoni Gabriel i Berenguer: com capità de la coronela de la ciutat de Lleida, on va defensar-la de l’atac de les tropes franceses.

Va estar present en les Corts de Barcelona davant la trucada de la Reina quan les tropes de Felip d’Anjou va atacar la ciutat de Barcelona i va estar present en el setge de Montjuic, deixant de banda les seves obligacions com capità a la ciutat de Lleida.

Per tot això li anomena capità de la companyia del gremi de mercers i botiguer de teles de la coronela de Barcelona, amb totes les prerrogatives.

Tot això s’ha de notificar a tots els oficials i soldats que formen part de la companyia perquè executen les ordres d’Antoni Gabriel, donades per nosaltres, tant escrites com de paraula.

També s’especifica i ordena al recaptador general i comptador de l’exèrcit al servei del rei, perquè consti que exerciu aquest càrrec i es pagarà tots els emolument.

Al mateix temps el document de la cancelleria posa nota sobre l’expedició gratuïta del document, i al mateix document es van fer les consultes prèvies a l’expedició del document.

España Muntadas

Edictes i pregons

.Aquests documents en paper i amb lletra d’impremta foren emesos, pel govern municipal o les autoritats reials, des del corregidor fins al mateix monarca. També hi ha documents procedents d’organismes eclesiàstics, judicials o militars.

Les dates dels documents van des de l’any 1687 fins l’any 1817.

La tipología documental predominant son els edictes: són avisos, ordres o decrets publicats per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia d’algun acte o citar algú.

La estructura d’un edicte és:

Encapçalament: persona qui anuncia aquest edicte: es posa el seu nom amb tots els títols que té.
Part expositiva: L’exposició dels fets a tractar.
Datació :població data
Signatura

Inclou Caplletra inicial: es tracta d’ una lletra majúscula inicial d’un mot text llibre que està ornamentat amb fins estètic.

Inclou alguns document encapçalament amb l'escut de la Diputació, o l'escut de la ciutat de Barcelona.

La sèrie consta de 26 documents els quals segons la temàtica que conté, es poden dividir en diverses etapes:

En la primera etapa 1697-1714 tenim 6 edictes relacionats amb l’època en que el Principat de Catalunya, amb la guerra de successió espanyola per la mort de Carles II sense descendència, i davant els dos pretendents a la Corona, el principat de Catalunya van tomar partit, amb el Rei Carles III Arxiduc d’Àustria, davant el rei de França Felip V.

Els tres primers ens parlen de muntar un exèrcit per defensar la ciutat. Aquest edictes són donats pels braços generals del Consistori, demanant a les ciutats que es posin sota la tutela de Carles III.

Els tres següents ens parlen del setge a la ciutat de Barcelona per les tropes franceses l’any 1714; ens mostra els bombardejos de la ciutat de Barcelona. Demanant auxili a l’Arxiduc Carles pel bloqueig de Barcelona i per últim el 30 de juliol proclamant el reclutament de totes les persones majors de 14 anys per defensar la ciutat.

Un segon bloc d’edictes conservats daten de 1715-1729: es tracta de 7 edictes donats pels capitans generals que governen el principat, sota el poder de Felip V.
Aquests documents ens mostren la presència de quadrilles, els quals no estan d’acord amb la presència del rei de França. Uns intenten passar a França per combatre amb els fusellers de muntanya. Altres es queden en Catalunya i s’organitzen en quadrilles per atacar a l’exèrcit. Això va provocar la redacció d’ edictes sobre la tinença d’armes, tant de escopetes, fusells, espases, les quals es tindrien que donar a les autoritats.
Al mateix temps el rei per mostrar la seva indulgència va donar indults per totes les persones, que abandonin les armes i en el cas de no accepta-ho seran perseguits per la justícia.
En aquests moments el Principat està governat per capitans general, els quals proclamen aquests edictes, perquè siguin mostrades en tots els pobles, i llegides pel pregoner per coneixement de tota la població.

Altre edicte interessant està relacionat amb l’article 9 del Tractat d’Utrech, pel quals es retornen els bens a les dos parts de la guerra.

Per mantenir l’ordre al Principat va vindre l’exèrcit, aquests militars devien allotjar-se als pobles, la població devia donar-li habitatge i tot el material relacionat amb parament de la llar, a més de carbó i veles. Davant els abusos per les dues parts, es va realitzar un reglament on s’especificava tot el material i la forma de com es distribueix segons el rang militar.

Així mateix amb la millora de la seguretat per part dels militars, es decideix baixar el pagament de Reals “ardites” a les ciutats.

Hi ha dos edictes donats pel rei Felip V les quals per Real Pragmàtica dona les pautes sobre el valor de les monedes de plata i d'or en paper i metall per tot el regne.

Un edicte està relacionat amb la Comptadoria General demanant la presentació per part de tots els pobles, de tots els papers per veure quin impostos paguen i així tenir-los ben comptabilitzats en la Contaduria General, perquè el Rei conegui amb quins crèdits pot contar.

Hi ha dos edictes relacionats amb l’església: el primer de tots es l’edicte més antic d’aquesta col·lecció, es tracta de la convocatòria per part dels preveres de l’església del Pi per cobrir la vacant de dos capellanies passionàries fundades per Pau Folch, prevere de la l’església del Pi. Molt interessant perquè ens dona totes les característiques que deu tenir aquest capellà.

El segon edicte també molt interessant està relacionat amb la construcció del Convent Agustí al carrer Hospital pels perjudicis a la comunitat de l’església de Santa Maria del Pi amb el derrocament de totes les cases per la seva construcció. El Cardenal i nunci del papa posa la denúncia.

Hi ha 5 edictes d’èpoques posteriors: 1752-1814 on apareixen els governadors generals de Catalunya, tractant diversos temes: el primer posen ordre sobre el preu que pot cobrar els camàlics pel transport de carbó des de la platja de mar fins als diferents carrers de Barcelona.

Hi ha tres edictes relacionats amb la guerra del Francès: Una vegada fora les tropes, ens mostra una Barcelona que ha sigut bombardejada i destruïda. Manca de productes bàsics com el pa i la carn. El Lazareto, edifici on es controlava l’entrada de producte fresc a la ciutat, decidia les pautes de sanitat relacionades amb els productes alimentaris ha sigut cremat. Davant la falta d’aliments bàsic es donen pautes sobre el preu i la col·locació de les parades en els mercats.

L’últim Edicte és molt interessant perquè ens mostra com funcionaven els alcaldes de barri, per mantenir la seguretat ciutadana.

España Muntadas

Edicte sobre la prohibió d'armes donat pel Capità General Francesc Pío de Saboya

Es tracta d'un edicte donat pel Capità General de Catalunya, Don Pío de Saboya, amb data de 26 de novembre de 1715 pel qual dona indult a totes les persones, com a tots els que han passat armes a França, perquè entreguin en el termini de vuit dies, des de la publicació de l’Edicte, totes les armes en el seu poder en qualsevol ciutat, partit o vegueria.

Qualsevol persona, poble vila, una vegada passat el termini de vuit dies, no las hagi entregat, es confiscaran els seus bens, i si es tracta de tot un poble es matarà a tots els posseïdors d’armes de foc, de punta o de cort i es cremarà tot.

Qualsevol persona que conegui la tinència d’armes d’un veí pot dir-ho a les autoritats i després de comprovar les autoritats la seva veracitat, cobrarà amb el màxim secret una indemnització.

España Muntadas

Edicte per la mobilització de soldats per formar companyies soltes, i agregar-se a les tropes reials

Es tracta d’un document en paper, anterior a la Guerra de Successió, amb data de 1697, però sense especificar el dia, creiem que podria ser entre el 18 i 21 de maig.

A la capçalera trobem escut d’armes de la Diputació de Barcelona, i porta Caplletra d’inici de l’edicte.

Davant l’imminent perill de l’arribada dels francesos, fa una crida general a la mobilització arreu de Catalunya.

El Consistori dels Diputats, y Oïdors de Comptes d’aquest Principat sol·licita la lleva de soldats, els quals formats en companyies soltes, pugin agregar-se á las Reials Tropes, que reforçades amb el valor de nostra Nació, per obtenir la victòria de l'Enemic, i nosaltres la gloria de haver redimit nostra Pàtria de la opressió francesa.

España Muntadas

Edicte per la mobilització de majors de 14 anys per la defensa de la ciutat de Barcelona

L'edicte promulgat pels consellers de la ciutat de Barcelona inclou Caplletra inicial i escut d'encapçalament de la ciutat de Barcelona.

Després d’un any de setge, la situació va agreujar-se amb la sortida del Duc de Populi i l’arribada del duc de Berwick, general de Lluís XIV, per sotmetre a la ciutat.

En la data d’aquest edicte, 30 de juliol de 1714, els consellers de la ciutat de Barcelona, exhorta a tota la població del principat, perquè per evitar l’entrada de l’enemic francès, i evitar perdre les institucions de Catalunya, demanen a tota la població major de 14 anys es presenti per lluitar en el setge de la ciutat de Barcelona.

España Muntadas

Edicte per continuar el Principat de Catalunya sota el domini de l'emperador Carles VI

Es tracta d'un document en paper, amb data de 13 de juliol de 1714. Inclou escut d’armes de la Diputació de Barcelona i una Caplletra per decorar l’escrit al començament.

Ens enumera dos fets importants: la Pau d'Utrech, on les potències enfrontades varen signar la pau, però durant les negociacions de pau, no s’havia resolt un aspecte cabdal per a Catalunya: la preservació de les seves lleis i autogovern. L'altre fet és el Conveni de l'Hospitalet, acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola. L'acord va signar-se seguint els principis fixats en el Conveni per a l'evacuació de Catalunya i l'armistici d'Itàlia que estipulava l'evacuació de les tropes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com el lliurament de Barcelona, o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia,.

El principat de Catalunya, davant el temor de perdre la seva autonomia, reuneix de forma urgent als Braços Generals del Principat per decidir si s'abandona la lluita, i entregar a Catalunya a Felip V. Van decidir no posar-se amb el rei Felip V, i van decidir continuar amb la lluita, per salvar la ciutat de Barcelona.
Signa el document Josep Vilar.

España Muntadas

Edicte donat per Francesc Caetano de Aragon sobre la tinença d'armes

Inclou escut al encapçalament i Caplletra inicial.

Edicte de Don Francisco Caetano de Aragon, Theniente General de los Exercitos de su Magestad, primer Theniente de sus Reales Guardias de Corps en la Compañía Italiana, y Comandante General en Interin del Exercito, y Principado de Cathaluña, davant la tinença d’armes i la presència de lladres i quadrilles armades, a pesar dels diferents edictes promulgat des de 1715 fins 1717, ordena i mana la persecució de tots aquells.

En cas de donar avís a les forces de l’estat de la presència de cap de quadrilla, es donarà recompensa, i si el denunciant és de la mateixa quadrilla, se li perdonarà totes les causes. En cas de no fer la denúncia, s’incorrerà en totes les penes citades en els diversos edictes anteriors.

España Muntadas

Resultats 1 a 10 de 17