Solanic i Balius, Rafel

Persona

Solanic i Balius, Rafel

1895-1990

Escultor i professor d’escultura i d’arts plàstiques.
Encara que nascut a Barcelona aviat entrà en contacte amb l’Hospitalet a causa de la seva amistat amb els germans Puig Gairalt als que ve a visitar els diumenges de 1914 a la seva casa de la Rambla, (a la que més tard seria Clínica del Dr. Gajo). El 1917 segueix col•laborant amb els arquitectes i el 1924 ja s’instal•la amb la família Serra a l’est de la ciutat.
Va realitzar els seus estudis a les Escoles Catalanes del Districte VI en que va ser influenciat pel seu professor Esteve Monegal escultor i assagista noucentista.
Als 14 anys entrà d’aprenent en un taller de picapedrers i escultors i, més tard, ajudà al seu mestre Monegal, que era secretari del Cercle artístic de Sant Lluc. Assisteix durant 5 anys, diàriament, a classes de dibuix. també treballa d’ajudant de l’escultor Eusebi Arnau.
El 1915 es matricula a l’Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya dirigida per Francesc Galí. El 1917 es crea l’Escola Tècnica d’Oficis de l’art i ell esdevé professor de l’aula “Realitzacions”. Foren alguns dels seus alumnes Josep Serra i Abella i els seus germans Antoni i Enric. Es va casar amb una germana d’ells, el 1923, la Júlia. Passa a residir a la casa familiar, a Can Famades i va obrir el seu propi taller.
Fou soci del Centre Catòlic, jurat del Concurs de Pessebres del Centre el 1928 i va col•laborar amb L’Esguard, una publicació del centre. Va portar la seva pròpia secció: “Arts i vells oficis”
També escriu a La Gaseta de les Arts, Les Arts Catalanes o Vida Cristiana (Amics de l’Art Litúrgic).
Va freqüentar “Palestra” i l’Ateneu de Cultura Popular, “L’ Harmonia”, després de la guerra l’Agrupació d’Amics de la Música” i el Museu d’Història. També el Casino, i el 1948 participa a la I Exposició Local de Belles Arts on feu de jurat. També fou designat jurat dels Premis de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1965-1974).
Va fer les imatges de Santa Eulàlia i Sant Roc pel Centre Catòlic (1939-1942) quan exercí de parròquia provisional. El monument a A. Clavé, el Sant Sopar i el Retaule de l’Altar del Roser a Santa Eulàlia de Mèrida i la Mare de Déu de la Llum a la parròquia de la Florida. També la Noia de l’Ocell de Can Buxeres.
Va realitzar molta obra a Montserrat i per a moltes parròquies de tot Catalunya.
Fou professor de l’Escola Blanquerna i de la Normal de la Generalitat. El 1984 el FAD i el Departament de Cultura de la Generalitat li organitzaren una exposició-homenatge.

VV AA.: 5 Anys de converses a l’Ateneu, Ateneu de Cultura Popular, l’Hospitalet, 1988, pàg. 104.
MARCÉ I SANABRA, Francesc: Hospitalencs d’Ahir. Ateneu de Cultura Popular. l’Hospitalet, 1994.