Item 001_A - Títol d'hàbit de cavaller de l'Ordre de Sant Jaume a Jacint de Valencia i de Sagrera

Felip V quan va arribar al poder, es troba amb un exèrcit amb 30.000 soldats, per defensar els territoris europeus. Això afegeix el poc interès de la noblesa per la vida militar. Per tot això va promulgar una reforma de l’exèrcit, per donar resposta a l’imminent guerra de successió. Les reformes va ser portades pel Marquès de Bedmar i de Canales, Jean Orry, Amelot i el Mariscal de Puysegur, seguint el model de l’exèrcit francés.

La reforma portada a terme per Felip V a l’any 1702, va portar uns canvis:

El rei serà l’encarregat de supervisar i dirigir las accions de l’exèrcit.

S’organitzaria sota la direcció d’una oficialitat noble organitzada corporativament i tota la vida castrense, estaria minuciosament reglamentada.

D’aquesta manera es va aconseguir l’organització d’un exèrcit permanent, la centralització de cors i unitats, i l’augment d’efectius amb la implantació d’un sistema militar obligatori, la incorporació massiva de la noblesa a càrrecs d’oficials, i també va establir un marc disciplinari entre les relacions d’oficials i subordinats, i la consideració de la vida militar com una professió permanent.

Amb aquesta reforma iniciades en Flandes 1702 es comença a realitzar una transformació de l’exèrcit dels Habsburgo.

El regiment de Dragons va ser creat pel Duc d’Osuna l’any 1707 fins l’any 1803 era un arma separada de la cavalleria i la infanteria. Al començament eren soldats armat amb arcabús i mosquet, muntat en cavalls de segona classe, els quals es podien moure al mateix temps a peu com infanteria o a cavalls com cavalleria lleugera, depenent de les necessitats tàctiques.

El regiment de dragons de Mérida va ser creat el 2 d’agost de 1719, sota el manament del Marqués de Rianzuela. Es va reformar l’any 1721. L’any 1735 sota el manament de Lluis d’Arteaga. L’any 1742 absorbeix el regiment de dragons de Palma. L’any 1765 es reforma i el seu personal i animals es reparteix entre tots els regiments de dragons.

La concessió d’hàbit d’una ordre militar, en aquest cas de l’ordre de Sant Jaume per part del rei, constituïa un privilegi. Suposava un ascens en l’escala de la jerarquia nobiliària i amb la pertinença a una distingida institució, s’aconseguia un poder, riquesa, prestigi i privilegi d’una part important de la societat.

Els cavaller de les ordres militars van tenir un paper important a l’antic règim.