Unidad documental simple 003 - Testament de Guillem Onofre Fàbregues

Es tracta d’un testament realitzat en pergamí i en català, amb data de 25 de novembre de 1598 redactat en Barcelona.

El document s’inicia amb una notificació: En nom de Déu.

La intitulació és la part del document on s'identifica l’atorgant: es tracta de Guillem Onofrè Fàbregues, ciutadà de Barcelona, fill de Joan Onofré Fàbregues, mercader difunt i de la seva dona Jerònima Fàbregues.

Corrobora que es troba en plenes facultats “ Sana per Gracia de nostre senyor Déu de cor i de pensament e en mon bo i ple seny, sana et integra memòria y ferma paraula estant”.

En la part dispositiva primer de tot, trobem el nomenament dels seus marmessors, en el cas de Guillem Onofré Fàbregues, son tres: Miquel Joves i Amat, cavaller, escrivà de manament i arxiver de sa magestat, Miquel Francesc Fàbregues el seu cusí, Hierònima la seva muller.

Lo primer de tot que fa Guillem Onofré, es que totes les seves deutes siguin saldades.

Ens diu on vol ser enterrat: en lo vas de los Fàbregues en el monestir de Santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors, en la capella de la nativitat, on està lo vas dels Fàbregues. A més encarrega als seus marmessors la seva decoració.

Per remei i sufragi de la seva ànima encarrega tres trentenaris de misses vulgarment dites de Sant Amador per les ànimes del purgatori. Aquests es tindran que celebrar en tres llocs diferents: el primer en el monestir de nostra senyora de Montserrat, el segon trentenari en lo monestir de Jesús fora dels murs de la ciutat i l’últim en el monestir dels pares carmelites descalsos. Es donarà la quantitat acostumada.

Fa diverses donacions a entitats de la ciutat: hospital general deixa cinc lliures, als infants òrfenes dues lliures, als pobres presos de la presó dues lliures, i a les pobres repenedides dues lliures més. Als pobres vergonyants de la parròquia de Santa Maria del Mar vint sous, a més de cinc lliures per dret parroquial.

A més fa donació de cinc lliures a cada marmessor per treballs de marmessoria..

A continuació fa les diverses donacions monetàries als seus fills i filles en comú amb la seva dona Jerònima, deixant estipulades la forma de utilització.

A Miquel Jacint deixa 1200 lliures, en cas de morir sense descendència una meitat tornarà a l’hereu universal i ell només podrà testar de l’altre meitat.

A Marianna filla seva per dret de institució li deixa 1500 lliures en cas de casar-se amb el consentiment de la seva dona Jerònima. En cas de morir sense descendència la meitat dels bens tornaran al seu hereu i l’altre meitat ella podrà testar. Si Marianna es vol fer monja només li deixa 1000 lliures, pagant d’elles l’ingrés i cerimònies a celebrar, La resta per les seves necessitats. No podrà reclamar rés a l’hereu universal.

Parla també de la seva dona Jerònima, de la seva dot de 2500 lliures. Li deixa l’usdefruit, dels seus bens sinó es torna a casar. Amb aquell deurà alimentar i vestir als seus fills comuns.

Anomena hereu universal dels seus bens mobles i immobles a Joan Onofré Fàbregues. En cas de que no vulgui ser el seu hereu o mort abans i sense descendència, torna a estipular qui serà l’hereu: el primer Miquel Jacint i si aquest mort sense descendència la seva filla Marianna.

En cas que Marianna sigui la heretera, el fideïcomís es repartirà entre la resta de germanes, estipulant la forma de repartiment: 2500 lliures si és una, si es tracta de dos 1500 cadascuna en cas de que es casin, si es fan monges només 1000.

En cas de que el testador mori sense descendents ho deixa dividit en dos llegats per igual: un a l’hospital General de la Santa Creu i l’altre meitat al prior del monestir de santa Caterina de l’ordre dels franciscans menors. Així mateix diu com usar aquest llegat: a l’hospital per a soldades com lloguers de les persones que vetllaran als malalts pobres, els quals es troben en la cambra de dalt a ma esquerra on està el símbol dels Fàbregues. El llegat al monestir, el prior ho utilitzarà per ornaments i adobs en la capella dels Fàbregues, el que sobri per dir misses per les ànimes de tots els Fàbregues difunts.

Amb aquest testament no deixa res fora de joc. Si mor i té un fill petit, els seus curadors vendran en encant públic tot l’or, la plata tapisseries no necessàries per la seva dona, i lo obtingut en encant públic es pugui fer censals o altre renda perpetua.

Per últim es diu que aquesta es la seva última voluntat, i qualsevol altre document no té valor. Estipula que quan mori es facin totes les còpies necessàries.

Signa el document el testador: Guillem Onofré Fàbregues.

Signen els testimonis cridats.

Signa el notari, Joan Antic Torrents

S’anota que el testament va ser anotat a la Curia del bisbe de Barcelona el dia 28 de juny de 1601.