Àrea d'identificació
Tipus d'entitat
Person
Forma autoritzada del nom
Albors i Asins, Antoni
Forma(es) paral·lela(es) del nom
Forma(es) normalitzada del nom, d'acord a altres regles
Altra(es) forma(es) del nom
Identificadors per a organismes
Àrea de descripció
Dates d'existència
1929-2012
Història
Compositor musical, especialment de sardanes. Va néixer el 27 d'octubre de 1929 a l'Hospitalet i també va morir en aquesta ciutat el 19 de juny de 2012.
El seu avi, Joan Albors Castelló, era ebenista i fou el propietari de la fàbrica de mobles Antoni Albors situada al carrer Miquel Romeu cantonada amb Enric Prat de la Riba. El seu pare, Antoni Albors Blanch, i els seus dos oncles van treballar a l’empresa familiar. Tanmateix Antoni i els seus quatre germans no van seguir en el negoci familiar sinó que es van dedicar tots a l’àmbit musical.
Vicenta era professora de piano. Anna Maria era concertista de piano. Maria Isabel tocava l’acordió i Jaume era violinista.
Antoni es va iniciar en la música de ben jove a nivell domèstic amb la professora particular Teresa Freixas i després va ingressar al Conservatori del Liceu per estudiar-hi teoria i piano. Més endavant, amb mestres com García Gago i Carme Segura, va estudiar-hi harmonia i composició.
Dins del món de la música es va dedicar majoritàriament a la composició. D’entre la seva obra com a compositor musical destaquen els ballets i especialment les sardanes. En els darrers anys de vida es va quedar cec.
El 2004 va rebre la Distinció Ciutadana que atorga l’Ajuntament de L’Hospitalet, que s’atorga a les persones o entitats que desenvolupant el seu treball a la ciutat sobresurtin per l’especial projecció social de la seva tasca o per un fet de singular rellevància.
La seva producció de sardanes és molt extensa i arriba gairebé al centenar d’obres, escrites entre l’any 1948 i el 2002. Una cinquena part són sardanes obligades (compostes per al lluïment d’algun dels instruments de la cobla). Va dedicar obres a cadascun dels instruments de la cobla (trombó, flabiol, fiscorn, tenora, tible i contrabaix)
És autor de la sardana “l’Hospitalet ciutat pubilla” (1966).
En relació a la ciutat de l’Hospitalet, trobem 5 sardanes:
• “L’Hospitalet” (número 2). Estrenada el 17 d’abril de 1948. No hi ha original ni còpia al fons.
• “Hospitalet Ciutat pubilla” (número 10) fou escrita per encàrrec com a “sardana de l’ofrena” dedicada a la proclamació de l’Hospitalet com a ciutat pubilla l’any 1966 i estrenada el 25 de desembre d’aquell any. No hi ha original però si dues fotocòpies al fons.
• “L’Hospitalet Ciutat d’Argent” (número 45) dedicada al 25è aniversari del pubillatge. Estrenada el 2 de febrer de 1991.
• “Cant a Bellvitge” (número 79) dedicada “a la Verge de Bellvitge i a tots els sardanistes que fan possible el mantenir sempre viva la il·lusió per la nostra dansa la sardana”. Estrenada el 31 de març de 1997.
• "Arrels" (número 84) dedicada al monument de Rafael Casanova i estrenada l’11 de setembre de 1997.
La sardana “Al mestre Ventura”, està dedicada al seu amic Jaume Ventura i Tort , reconegut compositor de sardanes i hospitalenc (Hospitalet de Llobregat 1911-1985).
Així mateix, la sardana “Diada de Sant Jordi” està dedicada al seu mestre Francesc Batallé i
Aragonès, que impulsà tota mena de projectes educatius a la ciutat d’Hospitalet, especialment la fundació de l'escola Patufet Sant Jordi (Pineda de Mar, 1906 - L'Hospitalet de Llobregat, 1983)
Llocs
Estatus jurídic
Funcions, ocupacions i activitats
Mandats/Fonts d'autoritat
Estructura/genealogia interna
Context general
Àrea de relacions
Organisme relacionat
Identifier of related entity
Tipus de relació
Dates de la relació
Descripció de la relació
Access points area
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Occupations
Àrea de control
Authority record identifier
Identificador de la institució
Regles o convencions
Estat d'elaboració
Nivell de detall
Dates de creació, revisió i eliminació
2025, creació (Oriol Valls).
Idioma(es)
- català