Zona de identificação
tipo de entidade
Pessoa
Forma autorizada do nome
Albors i Asins, Antoni
Forma(s) paralela(s) de nome
Forma normalizada do nome de acordo com outras regras
Outra(s) forma(s) de nome
identificadores para entidades coletivas
área de descrição
Datas de existência
1929-2012
Histórico
Compositor musical, especialment de sardanes. Va néixer el 27 d'octubre de 1929 a l'Hospitalet i també va morir en aquesta ciutat el 19 de juny de 2012.
El seu avi, Joan Albors Castelló, era ebenista i fou el propietari de la fàbrica de mobles Antoni Albors situada al carrer Miquel Romeu cantonada amb Enric Prat de la Riba. El seu pare, Antoni Albors Blanch, i els seus dos oncles van treballar a l’empresa familiar. Tanmateix Antoni i els seus quatre germans no van seguir en el negoci familiar sinó que es van dedicar tots a l’àmbit musical.
Vicenta era professora de piano. Anna Maria era concertista de piano. Maria Isabel tocava l’acordió i Jaume era violinista.
Antoni es va iniciar en la música de ben jove a nivell domèstic amb la professora particular Teresa Freixas i després va ingressar al Conservatori del Liceu per estudiar-hi teoria i piano. Més endavant, amb mestres com García Gago i Carme Segura, va estudiar-hi harmonia i composició.
Dins del món de la música es va dedicar majoritàriament a la composició. D’entre la seva obra com a compositor musical destaquen els ballets i especialment les sardanes. En els darrers anys de vida es va quedar cec.
El 2004 va rebre la Distinció Ciutadana que atorga l’Ajuntament de L’Hospitalet, que s’atorga a les persones o entitats que desenvolupant el seu treball a la ciutat sobresurtin per l’especial projecció social de la seva tasca o per un fet de singular rellevància.
La seva producció de sardanes és molt extensa i arriba gairebé al centenar d’obres, escrites entre l’any 1948 i el 2002. Una cinquena part són sardanes obligades (compostes per al lluïment d’algun dels instruments de la cobla). Va dedicar obres a cadascun dels instruments de la cobla (trombó, flabiol, fiscorn, tenora, tible i contrabaix)
És autor de la sardana “l’Hospitalet ciutat pubilla” (1966).
En relació a la ciutat de l’Hospitalet, trobem 5 sardanes:
• “L’Hospitalet” (número 2). Estrenada el 17 d’abril de 1948. No hi ha original ni còpia al fons.
• “Hospitalet Ciutat pubilla” (número 10) fou escrita per encàrrec com a “sardana de l’ofrena” dedicada a la proclamació de l’Hospitalet com a ciutat pubilla l’any 1966 i estrenada el 25 de desembre d’aquell any. No hi ha original però si dues fotocòpies al fons.
• “L’Hospitalet Ciutat d’Argent” (número 45) dedicada al 25è aniversari del pubillatge. Estrenada el 2 de febrer de 1991.
• “Cant a Bellvitge” (número 79) dedicada “a la Verge de Bellvitge i a tots els sardanistes que fan possible el mantenir sempre viva la il·lusió per la nostra dansa la sardana”. Estrenada el 31 de març de 1997.
• "Arrels" (número 84) dedicada al monument de Rafael Casanova i estrenada l’11 de setembre de 1997.
La sardana “Al mestre Ventura”, està dedicada al seu amic Jaume Ventura i Tort , reconegut compositor de sardanes i hospitalenc (Hospitalet de Llobregat 1911-1985).
Així mateix, la sardana “Diada de Sant Jordi” està dedicada al seu mestre Francesc Batallé i
Aragonès, que impulsà tota mena de projectes educatius a la ciutat d’Hospitalet, especialment la fundació de l'escola Patufet Sant Jordi (Pineda de Mar, 1906 - L'Hospitalet de Llobregat, 1983)
Locais
Estado Legal
funções, ocupações e atividades
Mandatos/Fontes de autoridade
Estruturas internas/genealogia
Contexto geral
Área de relacionamento
Entidade relacionada
Identifier of related entity
Categoria da relação
Datas da relação
Descrição da relação
Área de pontos de acesso
Pontos de acesso - Assuntos
Pontos de acesso - Locais
Ocupações
Zona do controlo
Identificador de autoridade arquivística de documentos
Identificador da instituição
Regras ou convenções utilizadas
Estatuto
Nível de detalhe
Datas de criação, revisão ou eliminação
2025, creació (Oriol Valls).
Línguas e escritas
- catalão