Coleção 023 - Casino del Centre

A finals del segle XIX, al nucli antic de l'Hospitalet de Llobregat s'anà consolidant una burgesia agrària autòctona, on grans i mitjans propietaris originaris de la Vila Vella aconseguien augmentar els seus capitals a través de l'explotació de terrenys propis, d’altres arrendats o com a administradors de les extensions de les elits industrials i financeres de Barcelona. El creixement econòmic d'aquesta classe benestant local, els permeté impulsar projectes industrials com les bòbiles ceràmiques.
L’any 1873 vint-i-cinc d'aquests integrants de la burgesia autòctona es van proposar fundar una entitat que tindria per nom el Centro Económico, Agrícola e Industrial de la villa de Hospitalet enfocada a ser un lloc de reunió i d'oci per als pagesos de la Vila Vella. D'aquesta manera fou, que aquests vint-i-cinc homes -entre els quals destaquen diversos batlles que tindrà l'Hospitalet en aquest període com Francesc Goyta Vergés (1879-1881) o Antonio Parera Codina (1876-1877)- van comprar un terreny en el lateral que connectava la carretera Provincial amb la Riera de la Creu, per edificar l'entitat. A poc a poc, a mesura que arribaven les necessitats, els pagaments i els recursos materials per a finalitzar l'obra; s'acabà de construir l'edifici de dos pisos i un soterrani, on s'hi trobava una biblioteca, un punt de lectura, una cafeteria, la sala-teatre, etc. Un edifici al qual els veïns del nucli antic sempre es referiran com "el Casino" o "el Centru".
Ràpidament, es van començar a promoure funcions teatrals, jornades de ball i rues per a commemorar diversos esdeveniments com: la Festa de Carnestoltes, la dels Tres Tombs, l'Elecció de la Pubilla i les que seran les seves dates més assenyalades: la Festa Major del dia 16 d'agost, en honor a Sant Roc, patró de l'Hospitalet i la Festa Major del dia 10 de desembre, efemèride de Santa Eulàlia de Provençana.
Les crisis econòmiques i polítiques de finals del segle XIX, el desplegament de la industrialització i la proletarització dels jornalers marcaran una eclosió en l'activitat política, sindical i societària dels ciutadans de l'Hospitalet a principis del segle XX.
D'aquesta manera, es fundà a la Vila Vella el Foment Autonomista el 1906, partit catalanista moderat, d'on formaren part diversos socis del Casino com Francesc Pastor Goyta o Jaume Pujol Trabal.
Quan un jove militant del Foment i soci del Casino, Just Oliveras Prats, sigui
anomenat batle el 1918, el Casino canviarà el seu nom per Centre Autonomista de l'Hospitalet, passant a ser la seu del Foment Autonomista -partit que srrà absorbit per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó- i de les Escoles del Dr. Robert que foren inaugurades pel Foment per a cobrir la vessant pedagògica del regeneracionisme catalanista.
Aquest període fou d'una gran efusió per a l'entitat: es crearen seccions com el Grop Excursionista El Saltadiç, l'Orfeó del Dr. Robert i l'Esbart de dansaires de l'orfeó, mentre es continuaren realitzant funcions teatrals i les celebracions precedents; on a partir de 1913 es començà a muntar l'envelat per a les festes majors.
Amb l'arribada de la Segona República va fer eclosió el xoc ideològic existent entre el catalanisme lliberal i moderat d'aquells veterans de l'entitat i el jovent progressista que s'havia format a les Escoles del Dr. Robert, fet que dugué a l'escissió de bona part d'aquests joves l'any 1932- alguns dels quals formaren l'Ateneu de Cultura Popular - tot i que aquell mateix any l'entitat va passar a denominar-se Centre Autonomista Republicà.
Amb el transcurs dels anys trenta, el Casino s'adherirà a la Lliga Catalana – partit successor de la Lliga Regionalista en 1933- i continuarà la seva tasca enfocada a dinamitzar la difusió del folklore català a través de la difusió cultural, el teatre i la dansa.
L'esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936 dugué a la confiscació del Casino per part de la UGT local. Molts dels socis fugiren de l'Hospitalet i d'altres formaren part de l'experiència revolucionària de les col•lectivitzacions.
Amb l'arribada de les tropes feixistes a la Vila Vella a principis de 1939, el Casino passà a ser la seu de la Falange de l'Hospitalet fins que aquesta es va traslladar a l'Harmonia el mes de juny.
Aprofitant la situació, molts dels socis retornats van sol•licitar passar a ocupar l'entitat i reconstituir l'activitat del Casino, però per a obtenir el permís necessari hagueren de canviar la denominació de l'entitat, passant a ser el Casino Nacional de Hospitalet de Llobregat. Sociedad Recreativa y cultural. D'aquesta manera, el Casino passà a ser la seu social per a les elits franquistes i clericals locals, oferint les seves instal•lacions per a la realització d'actes de rellevància per al règim i arribant a ser el principal centre de reunió i oci per als veïns de la Vila.
A partir dels anys quaranta, una promoció de joves del Casino va impulsar un seguit d'iniciatives molt rellevants: es va consolidar un quadre escènic hereu dels que havien existit des que es fundà l'entitat, una publicació pròpia: Circular, festivals de belles arts, un equip d'hoquei que va arribar a competir en les lligues nacionals i un club d'escacs. Mentrestant, es va intensificar la freqüència dels balls, els propis de l'entitat com els que finançaven els socis, i es van diversificar per acollir balls específics per a infants, casats o solters. Del mateix mode, es van mantenir les festivitats pròpies de l'entitat, on s'afegí la Revetlla de Sant Joan promocionada pels nois de l'hoquei i els festivals de patinatge artístic.
L'arribada dels projectes urbanístics i els interessos immobiliaris a la Vila Vella als anys seixanta, afegit a les noves formes d'entreteniment i els avenços en les comunicacions; van dur a l'entitat a un període de decreixement tant dels associats com del seu compromís, que feu que l'Ajuntament gairebé monopolitzés les activitats de l'entitat. Fou en aquest context, que l'any 1972, arribà l'amenaça d'ensorrament i expropiació del Casino per part del consistori de Josep Matíes d'España i Muntades; que finalment no va tenir ressò. Aquest seguit de problemes, impedí la celebració del centenari de l'entitat. Paral•lelament, l'edifici i les instal•lacions anaven patint el pas del temps i l'entitat no comptava amb els fons necessaris per a fer-s'hi càrrec, per la qual cosa, la Junta directiva de Vicenç López decidí associar-se amb dos germans, fills del cafeter de l'entitat el Sr. Sebastià García -que prèviament havien explotat la sala-teatre de l'entitat per a fer una discoteca- per a ubicar un bingo a l'entitat.
El bingo fou un èxit i permeté l'entrada de grans quantitats d'ingressos que permeteren reformar diversos indrets, però l'activitat enfocada al soci va caure en l'oblit.
Quan el bingo es retirà del Casino, l'entitat va tornar a retrobar-se amb la manca de mobilització precedent; per la qual cosa, la Junta d'Antonio Riera Barba (1992-2002), va promoure un seguit de reformes. Per començar, la introducció a l'entitat de dues seccions internes: l'Esbart Dansaire de l'Hospitalet de Llobregat (1992) i la Coral Elisard Sala ( 1994). Dos col•lectius que van adherir-se com a socis de l'entitat i van aportar un substrat per a tornar a promocionar les festivitats pròpies de l'entitat, com el concert de Cap d'Any, Carnestoltes, el Festival de primavera, la Festa Major d'estiu, la Castanyada o els balls de Nadal. En aquest moment, l'entitat passà a col•laborar amb l'Associació per a la difusió del Folklore ( ADIFOLK) fet que permeté que el Casino fou la seu per a grups de dansa folklòrica d'arreu del món, que participaven anualment en les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya i també oferiren espectacle per l'esperat 125è aniversari de l'entitat, que passà a denominar-se Casino del Centre de l'Hospitalet de Llobregat en aquells anys.
D'entre els socis de l'Esbart, sorgí la figura de Roser Tubau Audi qui va prendre la iniciativa per a incloure al cronograma d'activitats visites culturals, conferències i viatges programats, fet que feu que fos la primera dona vicepresidenta de la Junta directiva l'any 2001.
De les seccions internes abans mencionades hem d'incloure una escola de bàsquet (1999) i una secció de teatre anomenada Els quatre arreplegats ( 1991). A més, en aquest període, es formalitzà el lloguer de les instal•lacions del Casino per a qualsevol esdeveniment esportiu, cultural o recreatiu per a entitats públiques, privades i particulars no associats.
D'aquesta manera, l'any 2002 Josep M. Goyta Vendrell, actual president del Casino del Centre, va heretar una Junta directiva i un programari establert i consolidat, amb socis recurrents que tornaven a donar vitalitat a l'entitat. L'efervescència del moment, feu que s'anés ampliant la diversitat de les activitats, on hem d'incloure els cursos que es començaren a fer de cuina, de balls moderns, de disseny floral, d'idiomes, de ioga, de tai-chi, etc. La necessitat d'oferir programes d'activitats diversos i constants a tot el veïnat de la Vila Vella serà una prioritat fins al dia d'avui.
Aquesta pretesa dugué a Roser Tubau a la necessitat d'incorporar a Pilar Firmas Muray, historiadora de l'art i extreballadora de l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament, per ajudar-la a ampliar els programes formatius i de difusió cultural a l'entitat. La incorporació de Pilar Firmas a més, també va permetre a l'entitat actualitzar les seves vinculacions amb l'administració, incorporant al Casino del Centre en el registre patrimonial de l'Hospitalet fet que va conduir a què fos elegida com a primera dona secretària de l'entitat l'any 2004. A més, Pilar també va impulsar la integració de l'entitat dins de la Federació d'Ateneus de Catalunya l'any 2011.
L'arribada de l'estat d'alarma desencadenat per la pandèmia de la COVID-19 va ser un nou obstacle per al Casino, sobretot tenint present l'edat avançada de la majoria dels associats. Però, la fidelitat i el compromís d'aquests no s'ha vist afectat per la pandèmia, ja que tot i la cancel•lació dels balls, els cursos i els tallers; quan aquests han tornat a dur-se a terme, els veïns han tornat al Casino del Centre, un indret que tot i els alts i baixos, s'ha mantingut com a nucli dels lligams veïnals de les famílies originàries de la Vila Vella.