Séries 04 - Edictes i pregons

.Aquests documents en paper i amb lletra d’impremta foren emesos, pel govern municipal o les autoritats reials, des del corregidor fins al mateix monarca. També hi ha documents procedents d’organismes eclesiàstics, judicials o militars.

Les dates dels documents van des de l’any 1687 fins l’any 1817.

La tipología documental predominant son els edictes: són avisos, ordres o decrets publicats per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia d’algun acte o citar algú.

La estructura d’un edicte és:

Encapçalament: persona qui anuncia aquest edicte: es posa el seu nom amb tots els títols que té.
Part expositiva: L’exposició dels fets a tractar.
Datació :població data
Signatura

Inclou Caplletra inicial: es tracta d’ una lletra majúscula inicial d’un mot text llibre que està ornamentat amb fins estètic.

Inclou alguns document encapçalament amb l'escut de la Diputació, o l'escut de la ciutat de Barcelona.

La sèrie consta de 26 documents els quals segons la temàtica que conté, es poden dividir en diverses etapes:

En la primera etapa 1697-1714 tenim 6 edictes relacionats amb l’època en que el Principat de Catalunya, amb la guerra de successió espanyola per la mort de Carles II sense descendència, i davant els dos pretendents a la Corona, el principat de Catalunya van tomar partit, amb el Rei Carles III Arxiduc d’Àustria, davant el rei de França Felip V.

Els tres primers ens parlen de muntar un exèrcit per defensar la ciutat. Aquest edictes són donats pels braços generals del Consistori, demanant a les ciutats que es posin sota la tutela de Carles III.

Els tres següents ens parlen del setge a la ciutat de Barcelona per les tropes franceses l’any 1714; ens mostra els bombardejos de la ciutat de Barcelona. Demanant auxili a l’Arxiduc Carles pel bloqueig de Barcelona i per últim el 30 de juliol proclamant el reclutament de totes les persones majors de 14 anys per defensar la ciutat.

Un segon bloc d’edictes conservats daten de 1715-1729: es tracta de 7 edictes donats pels capitans generals que governen el principat, sota el poder de Felip V.
Aquests documents ens mostren la presència de quadrilles, els quals no estan d’acord amb la presència del rei de França. Uns intenten passar a França per combatre amb els fusellers de muntanya. Altres es queden en Catalunya i s’organitzen en quadrilles per atacar a l’exèrcit. Això va provocar la redacció d’ edictes sobre la tinença d’armes, tant de escopetes, fusells, espases, les quals es tindrien que donar a les autoritats.
Al mateix temps el rei per mostrar la seva indulgència va donar indults per totes les persones, que abandonin les armes i en el cas de no accepta-ho seran perseguits per la justícia.
En aquests moments el Principat està governat per capitans general, els quals proclamen aquests edictes, perquè siguin mostrades en tots els pobles, i llegides pel pregoner per coneixement de tota la població.

Altre edicte interessant està relacionat amb l’article 9 del Tractat d’Utrech, pel quals es retornen els bens a les dos parts de la guerra.

Per mantenir l’ordre al Principat va vindre l’exèrcit, aquests militars devien allotjar-se als pobles, la població devia donar-li habitatge i tot el material relacionat amb parament de la llar, a més de carbó i veles. Davant els abusos per les dues parts, es va realitzar un reglament on s’especificava tot el material i la forma de com es distribueix segons el rang militar.

Així mateix amb la millora de la seguretat per part dels militars, es decideix baixar el pagament de Reals “ardites” a les ciutats.

Hi ha dos edictes donats pel rei Felip V les quals per Real Pragmàtica dona les pautes sobre el valor de les monedes de plata i d'or en paper i metall per tot el regne.

Un edicte està relacionat amb la Comptadoria General demanant la presentació per part de tots els pobles, de tots els papers per veure quin impostos paguen i així tenir-los ben comptabilitzats en la Contaduria General, perquè el Rei conegui amb quins crèdits pot contar.

Hi ha dos edictes relacionats amb l’església: el primer de tots es l’edicte més antic d’aquesta col·lecció, es tracta de la convocatòria per part dels preveres de l’església del Pi per cobrir la vacant de dos capellanies passionàries fundades per Pau Folch, prevere de la l’església del Pi. Molt interessant perquè ens dona totes les característiques que deu tenir aquest capellà.

El segon edicte també molt interessant està relacionat amb la construcció del Convent Agustí al carrer Hospital pels perjudicis a la comunitat de l’església de Santa Maria del Pi amb el derrocament de totes les cases per la seva construcció. El Cardenal i nunci del papa posa la denúncia.

Hi ha 5 edictes d’èpoques posteriors: 1752-1814 on apareixen els governadors generals de Catalunya, tractant diversos temes: el primer posen ordre sobre el preu que pot cobrar els camàlics pel transport de carbó des de la platja de mar fins als diferents carrers de Barcelona.

Hi ha tres edictes relacionats amb la guerra del Francès: Una vegada fora les tropes, ens mostra una Barcelona que ha sigut bombardejada i destruïda. Manca de productes bàsics com el pa i la carn. El Lazareto, edifici on es controlava l’entrada de producte fresc a la ciutat, decidia les pautes de sanitat relacionades amb els productes alimentaris ha sigut cremat. Davant la falta d’aliments bàsic es donen pautes sobre el preu i la col·locació de les parades en els mercats.

L’últim Edicte és molt interessant perquè ens mostra com funcionaven els alcaldes de barri, per mantenir la seguretat ciutadana.